El petit poble de Lleida amb un cementiri modernista d'inspiració gaudiniana

Al bell mig de la comarca del Solsonès, al nucli d'Olius, es troba un cementiri històric particular que destaca per la seva singular bellesa arquitectònica. Aquest petit cementiri modernista, construït l'any 1916 per l'arquitecte diocesà Bernadí Martorell i Puig, deixeble d'Antoni Gaudí, està perfectament integrat a la natura i al paisatge del seu entorn.

El recinte funerari, propietat del bisbat de Solsona, ocupa menys de 1.000 metres quadrats i conté actualment unes poques dotzenes de nínxols i tombes on només es poden enterrar persones empadronades al poble. L'arquitecte va idear un conjunt singular que aprofita el desnivell del terreny i la vegetació, així com uns blocs de roques naturals que utilitza com a simbologia de la decadència i la mort, en contrast amb les alzines i els xiprers de fulla perenne que representen la vida eterna i l'ascensió al cel.

L'entrada al cementiri està formada per una porta en forma d'arc parabòlic o catenari, típicament gaudinià, d'elegant senzillesa. Aquest arc dona pas al recinte, ubicat al final d'una escalinata de pedra rústica entre dos enormes blocs rocosos. A l'interior, les tombes i nínxols s'organitzen al llarg d'un espai ampli de planta irregular, adaptat al terreny, amb diferents nivells. En bona part estan excavats a les roques, en el sentit descendent de l'enclavament.

Bernadí Martorell, l'arquitecte del cementiri d'Olius

L'arquitecte encarregat de l'obra, Bernadí Martorell i Puig (1877-1937), era un professional particular per dues raons: pel seu compromís religiós i per ser deixeble d'Antoni Gaudí. Titulat com a arquitecte el 1902, Martorell s'alineà amb la tendència modernista de l'època tardana i, per les seves conviccions, s'encaminà a construccions per a l'església catòlica, la majoria situades a localitats catalanes.

Entre alguns dels imponents edificis religiosos que va construir destaquen el Convent de Valldonzella de Barcelona (1916) o l'Església dels Escolapis de Sabadell (1924). També va signar edificis civils com el celler de la Cooperativa de Cambrils (1921), Ca Montal a Arenys de Mar (1921), o l'Hotel Sant Roc de Solsona.

Com a deixeble de Gaudí, l'obra de Martorell no amaga la influència del seu mestre en l'ús d'elements naturals, com va aplicar amb impecable mestratge arquitectònic al cementiri d'Olius. Una grandesa monumental que s'expressa a través de la senzillesa del conjunt.

Elements destacats del cementiri modernista d'Olius

Al punt més alt del cementiri es troba una petita capella que destaca per estar coronada per una típica creu gaudiniana doble que representa la resurrecció. En aquesta és on s'inhuma els rectors d'Olius.

A les tombes o nínxols tallats a la roca, n'hi ha unes singulars creus de pedra escampades pel recinte, així com escultures del més pur estil gaudinià. Tot plegat configura un espai de recolliment únic, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) per la Llei de Patrimoni cultural català 9/1993 i d'acord amb la Llei del patrimoni històric espanyol 16/1985.

L'església romànica de Sant Esteve d'Olius

A poca distància del cementiri modernista d'Olius es troba l'església de Sant Esteve, un exemplar del romànic llombard consagrat l'any 1079 a petició del comte d'Urgell i dels habitants del lloc. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó i un campanar de planta quadrada amb quatre finestres en arc de mig punt.

Sota l'altar destaca la cripta, que forma un espai rectangular amb sis columnes diferents que s'obren en forma de palmera, aguantant arcs de mig punt i voltes d'aresta. Aquesta cripta ha donat fama a Olius i és molt valorada dins l'art romànic mundial. A l'entorn de l'església també es poden visitar unes sitges ibèriques d'uns 300 anys abans de Crist.

Com arribar al cementiri d'Olius

El cementiri modernista d'Olius es troba al nucli del mateix nom, al qual s'accedeix des del punt quilomètric 109,7 de la carretera C-26, que va de Solsona a Berga. Està ben senyalitzat.