SEGRE

Aquesta serà la ciutat europea amb més morts a finals de segle per l'augment de temperatures del canvi climàtic

Un estudi londinenc calcula en prop de 250.000 les víctimes i en 3,2 milions a 854 ciutats europees

Imatge del carrer de Pi i Margall de Lleida, amb gent a l'ombra i un termòmetre que indica una temperatura superior als 40 graus

Imatge del carrer de Pi i Margall de Lleida, amb gent a l'ombra i un termòmetre que indica una temperatura superior als 40 graus.Ignasi Gómez / ACN

Publicat per
acn

Creat:

Actualitzat:

Segons un informe elaborat per la London School of Hygiene & Tropical Medicine, Barcelona serà la ciutat europea amb més morts a finals de segle a causa de l'augment de temperatures provocat pel canvi climàtic. L'estudi situa la capital catalana al capdavant d'un rànquing que inclou altres grans urbs del sud d'Europa com Roma, Nàpols, Madrid, Milà, Atenes, València, Marsella, Bucarest i Gènova.

Les projeccions realitzades pels investigadors estimen que a Barcelona hi podria haver fins a 246.082 morts relacionades amb les altes temperatures l'any 2099, una xifra molt superior a les 129.716 previstes per a Madrid o les 67.519 de València. A nivell global, l'informe calcula que la mortalitat provocada per la calor extrema podria arribar als 2,3 milions de persones en 854 ciutats europees a finals de segle XXI.

Pierre Masselot, autor principal de l'estudi i professor assistent de la London School of Hygiene & Tropical Medicine, ha destacat la "necessitat urgent de perseguir de forma agressiva tant la mitigació del canvi climàtic com l'adaptació a l'augment de temperatura", especialment a la zona mediterrània, on "si no es fa res les conseqüències podrien ser nefastes".

L'augment de les morts per calor superarà la reducció de les relacionades amb el fred

Els diferents escenaris analitzats en la investigació, publicada a la revista 'Nature Medicine', coincideixen en assenyalar que l'increment de la mortalitat associada a les onades de calor serà molt superior a qualsevol disminució de les defuncions relacionades amb el fred. Aquesta tendència es manté fins i tot en aquells models que contemplen una alta adaptació de la població a les elevades temperatures, un fet que reforça la "necessitat" d'implementar polítiques de mitigació "agressives", segons els autors.

Malgrat les perspectives pessimistes, l'informe també subratlla que el 70% de les morts es podrien prevenir "si es prenen mesures ràpides" per a fer front al canvi climàtic i els seus efectes sobre la salut pública. En aquest sentit, Masselot i el seu equip insisteixen en la importància d'actuar amb celeritat i contundència per a evitar un escenari futur marcat per un increment dràstic de la mortalitat relacionada amb les altes temperatures.

El canvi climàtic, una amenaça per a la salut pública a les ciutats europees

L'estudi de la London School of Hygiene & Tropical Medicine posa de manifest l'impacte que tindrà el canvi climàtic sobre la salut de la població urbana a Europa, especialment en aquelles regions més exposades a les onades de calor com la Mediterrània. L'augment de les temperatures extremes no només comportarà un increment de la mortalitat, sinó que també pot agreujar problemes de salut preexistents i generar noves patologies relacionades amb l'estrès tèrmic.

Davant d'aquesta situació, els experts reclamen una acció decidida per part de les administracions públiques i la societat en general per a mitigar els efectes del canvi climàtic i adaptar-se a les noves condicions ambientals. Això implica, entre altres mesures, fomentar la transició energètica cap a models més sostenibles, promoure el disseny urbà bioclimàtic, reforçar els sistemes de salut pública i conscienciar la ciutadania sobre els riscos associats a les altes temperatures.

Segons l'estudi de la London School of Hygiene & Tropical Medicine, les ciutats del sud d'Europa, especialment les de l'àmbit mediterrani, seran les més afectades per l'increment de la mortalitat associada a les altes temperatures. El rànquing està encapçalat per Barcelona, seguida de Roma, Nàpols, Madrid, Milà, Atenes, València, Marsella, Bucarest i Gènova.

Per a fer front a l'impacte del canvi climàtic sobre la salut pública, és necessari implementar una sèrie de mesures de mitigació i adaptació. Aquestes inclouen la promoció d'energies renovables, el foment de la mobilitat sostenible, el disseny d'espais urbans més verds i resilients, el reforç dels sistemes sanitaris i la sensibilització de la població sobre els riscos associats a les altes temperatures.

Les administracions públiques tenen un rol fonamental en l'adaptació de les ciutats al canvi climàtic i la protecció de la salut dels ciutadans. Entre les seves responsabilitats es troben el desenvolupament de polítiques de mitigació i adaptació, la inversió en infraestructures resilients, la coordinació dels serveis d'emergència i salut pública, i la promoció de la conscienciació i l'educació ambiental.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking