Condemna milionària a CatSalut per no diagnosticar la síndrome de Down d'un nadó
El jutjat obliga a indemnitzar amb 350.000 euros una parella per no informar de les proves per detectar la trisomia 21
El Jutjat Contenciós Administratiu 6 de Barcelona ha condemnat el Servei Català de la Salut (CatSalut) a indemnitzar amb 350.000 euros una parella per no informar la dona de la possibilitat de fer-se una prova per saber si el nadó que esperava tenia síndrome de Down, un trastorn genètic amb què finalment va néixer la criatura el 2018.
Segons la sentència, avançada per 'El Periódico', la mare, que llavors tenia 35 anys, va acudir a l'Hospital Comarcal de l'Alt Penedès per fer un seguiment de l'embaràs. Ja a l'ecografia del primer trimestre es va determinar que "les biometries fetals no concordaven amb el temps d'amenorrea", cosa que indicava la presència d'un risc intermedi de síndrome de Down.
L'advocat Damián Vázquez, dels Serveis Jurídics de l'Associació 'El Defensor del Paciente', ha explicat que des de les primeres setmanes de gestació la parella sospitava que la filla patia síndrome de Down, perquè les biometries neonatals del fetus eren menors de l'habitual, per la qual cosa van sol·licitar una amniocentesi. No obstant això, segons el lletrat, l'hospital els va indicar que no hi havia motiu de preocupació i que la nena vindria "en perfectes condicions", sense que se li fes aquesta prova ni se l'informés de la possibilitat de fer-la per altres mitjans.
Proves no finançades per la sanitat pública
L'examen del pèrit ginecològic aportat pels demandants reflecteix que "són evidents les omissions i els errors ecogràfics produïts" i que, encara que la sanitat pública no finançava aquesta prova el 2018, era obligació del personal informar de la possibilitat de fer l'estudi a la sanitat privada, ja que ho hauria sabut dins del termini legal per a la interrupció de la gestació.
La magistrada concorda amb aquest raonament i argumenta que el fet que la prova no estigués coberta fa quatre anys per la sanitat pública no impedeix informar sobre la seva existència. Afegeix que el metge que la va atendre "va ometre aconsellar, o com a mínim informar, de la possibilitat de fer proves prenatals per garantir un diagnòstic encertat i precoç", sobretot quan es tractava d'una prova no invasiva que no comportava cap risc ni per a la mare ni per al fetus.
Una família amb pocs recursos econòmics
Segons l'advocat, aquests fets constitueixen "una omissió de mitjans en perjudici dels pares, que ha portat a una falta de diagnòstic de la síndrome de Down que finalment sí que pateix la filla, amb tot el que això suposa per a aquesta família amb escassíssims mitjans econòmics, fent molt difícil la subsistència de tots ells".
La sentència posa de manifest la importància d'informar adequadament els pacients de totes les opcions diagnòstiques disponibles, encara que no estiguin finançades per la sanitat pública. En aquest cas, el no haver-ho fet ha comportat unes conseqüències molt greus per a la família afectada, que haurà d'afrontar de per vida les necessitats especials de la seva filla amb síndrome de Down.
El diagnòstic prenatal de la síndrome de Down
La síndrome de Down és un trastorn genètic causat per la presència d'una còpia extra del cromosoma 21 (d'aquí el nom de trisomia 21). Es caracteritza per una combinació de discapacitat intel·lectual, trets facials distintius i, sovint, defectes cardíacs i altres problemes de salut.
Hi ha diverses proves prenatals que permeten detectar la síndrome de Down durant l'embaràs, com ara:
- Cribratge combinat del primer trimestre (ecografia i anàlisi de sang)
- Cribratge de DNA fetal en sang materna
- Amniocentesi
- Mostra de vellositats coriòniques
Aquestes proves tenen diferents graus d'exactitud i riscos associats. Mentre que els cribratges no són diagnòstics, l'amniocentesi i la mostra de vellositats coriòniques sí que ho són, però comporten un petit risc d'avortament.
A Catalunya, el protocol de diagnòstic prenatal inclou el cribratge combinat del primer trimestre i el cribratge de DNA fetal per a embarassos d'alt risc. Si el resultat és positiu, s'ofereix la possibilitat de fer una prova invasiva per confirmar el diagnòstic.
És important que les gestants rebin una informació completa i entenedora sobre aquestes proves, per poder prendre una decisió informada segons les seves circumstàncies i valors personals.