Els deu cognoms més comuns a Lleida: menys singularitat de l’esperada

Quins són els cognoms més comuns a Lleida? L’Institut Català d’Estadística (Idescat) ha revelat que els deu cognoms més freqüents a la província de Lleida són pràcticament els mateixos que en el conjunt d’Espanya, encara que amb lleugeres variacions en l’ordre.

García es posiciona com el primer cognom més freqüent i estès tant a Lleida com a tot el territori espanyol. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), més d’1,4 milions d’espanyols i un total de 5.530 lleidatans porten García com a primer cognom. El seu origen podria remuntar-se al segle VIII en l’antic Regne de Navarra, encara que atesa la seua antiguitat i àmplia difusió, resulta difícil precisar-ne la procedència exacta. La teoria més acceptada, proposada per l’historiador i heraldista Alberto Montaner Frutos, suggereix que García derivaria de la paraula basca "(h)artz" (os), que posteriorment evolucionaria a "(h)artzea".

Martínez ocupa el segon lloc entre els cognoms més comuns a Lleida, amb 4.223 persones que l’ostenten. A nivell estatal, se situa com el sisè cognom més freqüent, amb 829.000 espanyols que el tenen com a primer cognom. Es tracta d’un cognom patronímic derivat del nom Martín, al qual se li afegeix el sufix -ez, indicant "fill de", seguint el patró d’altres cognoms patronímics acabats en -ez.

López s’alça com el tercer cognom més habitual entre els residents a Lleida, amb 4.056 persones que el porten. En l’àmbit nacional, López és el cinquè cognom més comú, amb 868.000 espanyols que el tenen. Igual com els anteriors, es tracta d’un cognom patronímic derivat d’un nom, en aquest cas, Lope. El seu origen es remuntaria a l’època de la dominació romana a Hispània.

Sánchez se situa com el quart cognom més freqüent entre els lleidatans, amb 3.459 residents que el porten en primera posició. A nivell estatal, ocupa el setè lloc, amb 815.107 espanyols que l’ostenten. Sánchez és un altre exemple de cognom patronímic, en aquest cas, "fill de Sancho".

Rodríguez es posiciona com el cinquè cognom més comú a Lleida, amb una xifra significativa de persones que el porten. En el conjunt d’Espanya, Rodríguez és el segon cognom més freqüent, amb 930.000 individus que el tenen després del seu nom. Aquest cognom té un origen visigot i significa "fill de Rodrigo", que es traduiria com a "famós guerrer". Es creu que el seu origen es troba al nord d’Espanya, des d’on es va estendre a la resta del país.

Pérez ocupa la sisena posició entre els cognoms més nombrosos a Lleida, amb una quantitat notable d’habitants que el porten. A nivell nacional, Pérez és el vuitè cognom més comú, amb 776.000 espanyols que el tenen darrere del seu nom. S’atribueix el seu origen als antics regnes de Castella, Navarra, Lleó i Astúries, situats al nord de la península ibèrica. Pérez és un altre exemple de cognom patronímic, derivat del nom Pedro, i significa "fill de Pedro".

Fernández s’erigeix com el setè cognom més habitual entre els lleidatans, amb 3.111 persones que el porten. En el conjunt d’Espanya, Fernández ocupa el quart lloc, amb 900.000 individus que el tenen com a primer cognom. Igual com en els casos anteriors, es tracta d’un cognom patronímic, en aquest cas, "fill de Fernando". Els experts apunten a un terme germànic introduït a Espanya pels visigots entre els segles V i VII com a origen d’aquest cognom.

González se situa en la vuitena posició entre els cognoms més freqüents a la demarcació de Lleida, amb 3.235 persones que el porten després del seu nom. En l’àmbit estatal, González és encara més popular, ocupant el tercer lloc amb 925.000 espanyols que l’ostenten. Una vegada més, ens trobem davant d’un cognom patronímic derivat d’un nom, en aquest cas, Gonzalo, que significa "fill de". També se li atribueix un origen visigot, amb el significat d’"esperit de lluita".

Solé, el primer cognom català en el rànquing, apareix en la novena posició, amb 2.183 lleidatans que el porten. A nivell estatal, Solé ocupa el lloc 465, encara que també es pot trobar amb la grafia Soler en la posició 101. Sobre el seu origen, s’estudien dos hipòtesis: que procedeixi del llatí "solàrium" (en llatí tardà, derivat de 'fons’ o 'terra') o de l’ofici 'soler' en català, que designava la persona que fabricava o venia soles per a sandàlies o sabates.

En la desena posició es troba Gómez, amb 2.092 persones que el porten com a primer cognom a Lleida. A nivell estatal, Gómez ocupa el novè lloc, amb 492.779 espanyols que l’ostenten. Es tracta d’un cognom patronímic molt comú a Espanya, les Filipines i Hispanoamèrica, derivat del nom Gome a què se li afegeix el sufix -ez, formant de cognoms patronímics acabats en -ez.

Aquest rànquing revela la predominància dels cognoms patronímics, derivats de noms propis, que constitueixen la majoria dels cognoms més freqüents tant a Lleida com a Espanya. Aquests cognoms tenen el seu origen en diferents períodes històrics, des de l’època romana fins l’Edat Mitjana, i reflecteixen la diversitat d’influències culturals que han donat forma a la identitat espanyola al llarg dels segles.