De trencaclosques a icona pop: el mític cub de Rubik compleix 50 anys
Des de la seua creació el 1974, el popular trencaclosques ha venut més de 450 milions d’unitats a tot el món
Imatge d’arxiu del Campionat Europeu de Cub de Rubik.
El cub de Rubik, el popular trencaclosques tridimensional creat pel dissenyador hongarès Erno Rubik, celebra el seu 50 aniversari com una icona del disseny, un joguet que ha captivat generacions i un fascinant objecte matemàtic. Des de la seua invenció al Budapest comunista de 1974, el cub de Rubik ha venut més de 450 milions d’unitats a tot el món i ha aparegut en nombroses sèries, pel·lícules i cançons.
L’editorial Cinco Tintas ha publicat recentment en espanyol el llibre "El Cubo de Rubik’s", un homenatge a aquest emblemàtic trencaclosques al seu mig segle d’existència. El mateix Erno Rubik escriu el pròleg, en el qual parla en nom del cub com el seu pare i explica que ha estat "pràcticament a tot arreu", des de llogarets remots fins elegants oficines, i fins i tot ha viatjat a l’estratosfera i a les profunditats de l’oceà.
El llibre, narrat a través de cinquanta moments clau i amb nombroses il·lustracions, revela curiositats com les 43 trilions de variacions possibles en cada cub, l’exemplar d’or i pedres precioses valorat en un milió d’euros, i la seua presència en la cultura popular, des de "Els Simpsons" fins a "The Big Bang Theory", passant per temes i videoclips de Genesis o Taylor Swift.
Com funciona el cub de Rubik?
El cub de Rubik consisteix en un mecanisme d’eixos que permet girar blocs fins aconseguir que cada cara tingui un sol color. Encara que ara el rècord de resolució està en 3,13 segons, el mateix Erno Rubik va tardar un mes a ordenar per primera vegada el seu invent. Un equip de matemàtics va determinar anys més tard que qualsevol cub desordenat es pot resoldre en un màxim de vint moviments.
El llibre també inclou alguns capítols dedicats a aprendre els algoritmes més senzills per resoldre el trencaclosques, juntament amb trucs per fer-ho més ràpid, per si a algú li ve de gust presentar-se als campionats mundials que se celebren des de 1982. Entre els "cubers famosos" hi ha artistes com Justin Bieber, capaç de resoldre'l en 90 segons, o Will Smith i Chris Pratt, que ho fan en menys d’un minut.
El cub de Rubik en la cultura popular
A més de la seua presència en sèries i pel·lícules, el cub de Rubik ha estat protagonista de nombroses històries curioses. Ha acompanyat expedicions a l’estratosfera i al més profund de l’oceà, i ha estat utilitzat per explorar la creativitat i l’aprenentatge. També s’han creat versions de luxe, com l’exemplar d’or i pedres precioses valorat en un milió d’euros.
El cub de Rubik ha inspirat fins i tot artistes musicals. La banda britànica Genesis el va incloure a la portada del seu àlbum "Duke" el 1980, mentre que l’estrella del pop Taylor Swift l’ha utilitzat en alguns dels seus videoclips. La seua influència s’estén a múltiples àmbits, des de l’art fins l’educació, passant per la publicitat i l’entreteniment.
Un repte matemàtic apassionant
Més enllà del seu atractiu com a joguet i objecte de disseny, el cub de Rubik enclou un fascinant desafiament matemàtic. Amb els seus 43 trilions de variacions possibles, ha estat objecte d’estudi per part de matemàtics i científics d'arreu del món. S’ha demostrat que qualsevol configuració del cub pot resoldre’s en un màxim de vint moviments, la qual cosa es coneix com el "número de Déu".
El cub de Rubik també ha servit com a eina per explorar conceptes matemàtics com la teoria de grups, la combinatòria i la topologia. Ha inspirat investigacions sobre algoritmes de resolució, intel·ligència artificial i robòtica. La seua estructura i propietats han fascinat matemàtics i entusiastes durant dècades, i continuen sent objecte d’estudi i exploració.
Un llegat durador
Al llarg dels seus 50 anys d’història, el cub de Rubik ha deixat un llegat durador en la cultura popular, el disseny i la ciència. Ha desafiat generacions de persones a resoldre els seus misteris, ha inspirat artistes i ha servit com a objecte d’estudi per a matemàtics i científics. El seu creador, Erno Rubik, mai no va imaginar l’impacte global que tindria la seua invenció quan la va desenvolupar al Budapest dels anys 70.
Avui dia, el cub de Rubik continua sent un símbol d’enginy, creativitat i perseverança. Ha transcendit el seu propòsit original com a trencaclosques per convertir-se en un fenomen cultural i un objecte de col·lecció. Noves generacions continuen descobrint el seu atractiu i enfrontant-se al desafiament de resoldre'l, mentre que els entusiastes competeixen en campionats mundials per demostrar la seua habilitat i velocitat.
