Lleida ciutat té gairebé un centenar de petits supermercats que obren en festiu

Els supermercats de menys de 300 metres quadrats que obren tots o gairebé tots els diumenges i festius no paren d'augmentar a tot Lleida. A la capital ja sumen gairebé un centenar i a comarques es compten per desenes. Un nou model de negoci que ha substituït les botigues de barri, amb una part regentats per immigrants.

El nombre de petits supermercats que obren els diumenges i festius no ha parat d’augmentar els últims anys i a tot Lleida ja superen de llarg el centenar. Es tracta d’un model de negoci que no és nou, però el nombre s’ha disparat després de la pandèmia de la covid i ja han substituït de facto la botiga de barri de tota la vida.

Hi ha tres tipus diferents d’aquests establiments: de grans cadenes com bonÀrea, les botigues de la qual fa diversos anys que obren els matins de gairebé tots els festius; els de franquícies (com Carrefour Express, Charter, Suma o Caprabo Rapid); i els independents, els més nombrosos i més petits. Inicialment, la llei catalana de comerç permetia obrir en diumenges i festius aquests establiments sempre que no fossin d’una cadena, no superessin els 300 metres quadrats de superfície i tinguessin una oferta “orientada essencialment a productes de compra quotidiana o d’alimentació”. El ventall es va ampliar el 2017, quan la llei de comerç, serveis i fires va permetre obrir els de grans cadenes.

Segons va informar l’ajuntament de Lleida, a la capital hi ha actualment registrats 36 supermercats d’autoservei amb una superfície mitjana de 200 metres quadrats i 59 comerços de queviures més petits. En part es pot comprar des de pa i menjar fins a detergent, piles o fins i tot carregadors de telèfon des de primera hora del matí fins a la mitjanit.

Aquest auge està servint per solucionar un altre dels reptes que té la ciutat: donar ús a locals comercials petits que estan buits. “Portem uns anys amb moltes obertures d’aquest tipus de negocis i ens va molt bé per donar sortida a locals petits que portaven anys sense activitat”, diu el president dels Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida, Josep Maria Esteve, que assenyala que el lloguer d’aquests locals oscil·la entre els 800 i els 1.200 euros al mes. “És un format òptim perquè regenti el negoci una família, ja que en general són botigues amb pocs beneficis,” indica Esteve, que afegeix que la majoria dels súpers independents els dirigeixen immigrants.

Per la seua part, des de Marta Carulla Immobles assenyalen que aquests locals “tenen molta rotació” i afirmen que els supermercats d’aquest tipus que són de grans cadenes “solen utilitzar personal propi, mentre que la resta agafen autònoms o emprenedors, siguin nacionals o migrants”.

En aquest sentit, coincideix amb Esteve que en molts casos aquests comerços “estan regentats per una sola persona o una família, perquè en línies generals aquest negoci comporta treballar moltes hores i et dona poc benefici, per la qual cosa si es tenen socis és més difícil ser solvent”.

Barcelona ha limitat en zones com Ciutat Vella, Gràcia o la Rambla obrir aquestes botigues En aquests supermercats, algunes empreses estipulen preus fixos, i d’altres, només recomanats L’empresa lleidatana té cinquanta supermercats que obren al matí els diumenges i festius

Així mateix, apunta que en ciutats com Barcelona han aprovat plans d’usos per limitar l’obertura d’aquests establiments en zones concretes de la capital, una mesura que veuria amb bons ulls implementar a Lleida “per preservar el comerç de l’Eix, per exemple, ja que quan obre un local d’aquest tipus sol tenir un efecte crida” i n’atreu més que ofereixen el mateix. Al seu torn, Carulla assenyala que alguns d’aquests establiments obtenen el seu productes al mercat paral·lel, “que és on són els excedents de les grans marques i que es venen més barat perquè o solen tenir algun problema en l’empaquetament o són de pitjor qualitat”.

L’auge d’aquests establiments petits en pobles i barris contrasta amb la tendència de les grans cadenes de supermercat, que cada vegada opten més per habilitar grans superfícies amb aparcament als afores de les poblacions.

Fonts del sector de distribució alimentària organitzada assenyalen que alguns d’aquests petits establiments “tenen des de productes d’alimentació fins a coses de telefonia o fins i tot productes turístics”.

Les mateixes fonts també opinen que alguns establiments independents no tenen els controls de qualitat que sí que passen les franquícies i cadenes, cosa que no agrada a molts del sector, perquè “és un model de negoci que ens posa a tots al mateix sac quan no és així, hi ha grans diferències”.

"Ens permet donar un servei accessible i adaptat als clients”

Les botigues bonÀrea ja porten més d’un lustre obrint els matins dels diumenges i festius. Un portaveu de bonÀrea va explicar que a la demarcació de Lleida n’hi ha un total de 50 i que l’horari d’obertura aquells dies és de 9.00 a 14.00 hores de forma general, encara que hi pot haver petites variacions en algunes. Els únics dies que queden tancades són festius molt concrets, com per exemple el dia de Nadal i l’1 de gener, informa Carmina Marsiñach. 

Sobre la qüestió de si resulta complicat trobar persones que estiguin disposades a treballar de forma habitual en festius, va assenyalar que els seus establiments disposen “de diverses opcions adaptades a les necessitats individuals, amb l’objectiu de trobar un equilibri entre la vida professional i la personal”. 

I pel que fa al volum de vendes, va manifestar que no hi ha una variació significativa respecte als feiners, destacant que l’obertura en festius els serveix per adaptar-se a les necessitats de tots els potencials clients. 

“Les vendes es mantenen de manera constant durant tota la setmana”, va indicar, i va afegir que “el fet d’obrir més enllà de dilluns a dissabte ens permet oferir un servei accessible i adaptat a aquells clients que, per la seua organització o disponibilitat, prefereixen fer les compres durant els diumenges o festius”. 

La xarxa de supermercats de bonÀrea està en constant expansió a Lleida, Catalunya i la resta de l’estat, i aquest any no serà una excepció. El seu portaveu apunta que “Lleida és un territori prioritari i treballem constantment per millorar i ampliar el nostre servei”. En aquesta línia, avança que “durant l’any anirem anunciant noves obertures segons es vagin confirmant, amb l’objectiu de continuar oferint una atenció pròxima als nostres clients”.

Oberts fins a catorze hores diàries durant tot l’any

Al barri de Cappont, es troba el Sultan Carnisseria i Supermercat, un establiment que va obrir l’any 2022. “El nostre horari és de 10.00 a 00.00 hores, de dilluns a diumenge i festius. He de reconèixer que ve a comprar més gent en dissabte i diumenge”, exposa un dels seus empleats. Un treballador d’un altre establiment, el supermercat Suma de la plaça Europa, assenyala també que “els festius és quan hi ha més gent comprant”. “Els productes més venuts diàriament són aigua, sal i sucre”, afegeix. “Durant la setmana sempre ve algú durant el matí i també a la tarda”, detalla en aquest sentit. 

Aquests són exemples de dos tipus de petits autoserveis que obren els festius: botigues d’alimentació vinculades a una cadena, que són les que obren més hores, i franquícies. Molts d’aquests negocis estan dirigits per immigrants i tenen empleats que també ho són. D’altra banda, el gruix dels clients del cap de setmana “venen al migdia, i majoritàriament a partir de les set de la tarda per fer les últimes compres de productes de primera necessitat o adquirir begudes, que és del més demanat per part dels joves”, assegura un dels empleats del supermercat Charter del carrer Humbert Torres. “Els caps de setmana és quan hi ha més clients, perquè la gent no treballa durant aquells dies” destaca. 

Per la seua part, la propietària d’una botiga en la qual es venen productes procedents de Llatinoamèrica afirma que en aquest sector “és fàcil trobar treballadors, sobretot sud-americans. La dinàmica de treball en aquesta botiga és diferent a altres supermercats o restaurants regentats per espanyols”. “El tracte entre empleats i també amb el client és diferent”, indica. 

Amb referència als preus estipulats per als productes en aquests supermercats, en els que són franquiciats, l’empresa corresponent els fixa o dona una recomanació. En aquest sentit, l’empleat d’un Suma explica que en el seu cas el procediment és senzill: “L’empresa dona un preu recomanat per a cada producte i el regula. Així que el preu de venda és el que recomana.”