Experts adverteixen que el cervell humà conté l’equivalent a una cullera en nanoplàstics
Un estudi nord-americà revela que les mostres cerebrals analitzades el 2024 contenen fins un 50% més de partícules plàstiques que les preses el 2016
![En la imagen de archivo, granzas mezcladas con microplásticos y otros residuos encontrados en una playa.](https://imagenes.segre.com/files/image_media_main_mobile/uploads/2025/02/05/67a3467d1b775.jpeg)
En la imatge d’arxiu, microplàstics i altres residus trobats en una platja.
Un recent estudi nord-americà ha revelat dades preocupants sobre la presència de nanoplàstics al cervell humà. Les mostres cerebrals analitzades en autòpsies realitzades a començaments de 2024 contenien una quantitat significativament major de fragments microscòpics de plàstic en comparació amb les mostres recollides vuit anys abans.
Segons el professor Matthew Campen, investigador principal de l’estudi i catedràtic de ciències farmacèutiques a la Universitat de Nou Mèxic, les mostres de cervell contenien entre 7 i 30 vegades més fragments diminuts de plàstic que els ronyons i el fetge. "Les concentracions que observem en el teixit cerebral d’individus normals, amb una edat mitjana de 45 o 50 anys, van ser de 4.800 micrograms per gram, o un 0,48% en pes", va explicar Campen.
Impacte en la salut cerebral
Els investigadors van descobrir que els cervells de 12 persones diagnosticades amb demència abans de la seua mort contenien entre tres i cinc vegades més fragments de plàstic que els cervells sans. Aquests fragments microscòpics es concentraven principalment en les parets d’artèries i venes cerebrals, així com en les cèl·lules immunes del cervell.
Què són els nanoplàstics?
Els nanoplàstics són fragments de plàstic extremadament petits, mesurats en nanòmetres (mil milionèsimes de metre). Per posar això en perspectiva, un cabell humà té aproximadament 80.000 nanòmetres d’ample. Aquestes diminutes partícules tenen la capacitat de travessar la barrera hematoencefàlica i allotjar-se a les cèl·lules individuals.
Vies d’exposició i prevenció
La principal via d’exposició als micro i nanoplàstics és la dieta, encara que també poden inhalar-se a través de l’aire. Els experts recomanen reduir l’ús de plàstics, especialment els d’un sol ús, encara que reconeixen que és impossible eliminar-los completament de la vida moderna.