El petit poble del Pirineu de Lleida que té un balneari de Rècord Guiness

Aigua mil·lenària, una font de salut i benestar, brolla des dels cims del Pirineu a la Vall de Boí, convertint aquest indret en un dels destins naturals més únics i exclusius del món. El Balneari de Caldes de Boí, situat a 1.500 metres d’altitud, és el custodi d’aigua termal que ha recorregut milers d’anys a través de roques, materials geològics i falles tectòniques, enriquint-se de minerals i propietats beneficioses en el seu llarg viatge subterrani. Situat a la comarca de l'Alta Ribagorça, al municipi de la Vall de Boí, a la dreta de la Noguera de Tor, l'any 2006 tenia 3 habitants, tot i que la presència de dos hotels i el centre termal fa que habitualment hi habitin més persones, tot i que no de forma permanent.

La història de les aigües de Caldes de Boí és fascinant: l’aigua que brolla aquí és la mateixa que fa 16.000 anys es va formar als cims de les muntanyes i és coneguda per les seves propietats mineromedicinals, per la qual cosa ha fet que Caldes de Boí sigui un referent en teràpies termals. L’aigua es presenta en diverses formes: líquida, gasosa i sòlida, amb una gran varietat de fonts amb diferents composicions químiques i temperatures que van des dels 4º fins als 56º, i que són riques en elements com el sulfat, el sodi, el calci i els minerals. Aquesta diversitat fa que el balneari sigui un lloc únic, amb capacitat per tractar afeccions respiratòries, de la pell, reumatològiques i fins i tot terapèutiques per a problemes com l'acnè o la psoriasi.

Aquesta aigua termal, que emergeix de 37 fonts, ha donat lloc al reconeixement internacional del Balneari de Caldes de Boí, que l’any 1988 va aconseguir un Rècord Guinness Mundial per tenir la major concentració de fonts d’aigües termals en un sol balneari. Però, més enllà de les xifres i els reconeixements, el que realment fa especial aquest lloc és el seu poder curatiu i la connexió única amb la natura que ofereix als seus visitants.

L’origen de les termes es remunta a l’època romana, quan ja es coneixien les propietats de les aigües termals. Els romans van construir les primeres termes a la zona, aprofitant les fonts que ja brollaven des de temps immemorials. Avançant en la història, a partir del segle XVII, l’espai es va convertir en un lloc de descans i teràpia per als habitants de la regió, fins que el 1887 les aigües van ser declarades d’utilitat pública per les seves propietats sanitàries.

Més enllà del seu valor terapèutic, el Balneari de Caldes de Boí és també un testimoni de la història de la Vall de Boí, coneguda pel seu  ric patrimoni que inclou el conjunt d’esglésies romàniques, declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i el Parc Nacional d’Aigüestortes, que és un dels parcs naturals més importants i emblemàtics de Catalunya, amb més de 200 estanys que es van formant en el recorregut de rius, salts d’aigua i glaceres.