Santa Àgueda: la màrtir que es va convertir en patrona de les dones
La santa siciliana del segle III, torturada per defensar la seua fe, és celebrada cada 5 de febrer en nombroses poblacions espanyoles amb festivitats que empoderen les dones
Imatge d’arxiu de la celebració de Santa Águeda a Claravalls.
Santa Águeda de Catània, una jove cristiana del segle III, s’ha convertit en un símbol de resistència i fe que transcendeix fins els nostres dies. El seu martiri i posterior canonització han donat lloc a una de les festivitats més singulars del calendari cristià, en la qual se celebra cada 5 de febrer amb tradicions que atorguen protagonisme a les dones.
Segons els registres històrics i l’obra "La llegenda daurada" de Santiago de la Vorágine, Águeda va ser una noble siciliana que va consagrar la seua virginitat a Jesucrist. L’emperador Deci, també conegut com Quintilià, després de ser rebutjat per la jove, va ordenar la seua tortura, incloent la mutilació dels seus pits. Davant de tal crueltat, la santa va pronunciar les cèlebres paraules: "Cruel tirà, no et fa vergonya torturar a una dona el mateix pit amb què de nen et vas alimentar?"
Festivitats i tradicions
La celebració de Santa Águeda ha evolucionat fins a convertir-se en una festivitat que destaca per la inversió de rols entre homes i dones. En nombroses poblacions catalanes, valencianes i aragoneses, les dones prenen simbòlicament el control de la localitat durant aquesta jornada, mentre els homes assumeixen les tasques domèstiques tradicionalment assignades a elles.
Patronatges i advocacions
Santa Águeda és reconeguda com a patrona de diversos col·lectius i oficis. Destaca el seu patronatge sobre les dones, especialment aquelles en període de lactància, així com dels campaners, les bugaderes i alguns pastors del Pirineu. A Catània, Sicília, se la venera com a protectora contra les erupcions del volcà Etna, i en múltiples llocs se la invoca contra incendis i llamps.
Celebracions contemporànies
Les celebracions inclouen governs simbòlics de dones, àpats servits per homes, balls tradicionals i l’elaboració de dolços típics com les "mamelletes", pastissos que commemoren el martiri de la santa.
Significat històric i cultural
La festivitat té arrels en les antigues Matronals romanes, celebracions que commemoraven el rapte de les savines. Aquesta connexió històrica explica el caràcter d’inversió social que caracteritza a la festa, on les dones assumeixen temporalment rols d’autoritat tradicionalment masculins.
