Les científiques guanyen terreny

Les dones representen el 47,4% del personal investigador de la Universitat de Lleida. “Hem experimentat una pujada sostinguda en el temps”, assegura Natàlia Alonso, vicerectora d’Investigació de la UdL, ja que la presència de científiques s’ha incrementat en tres punts durant l’última dècada. Tanmateix, afegeix que “hem de treballar la seua presència en el lideratge de projectes i tenim investigadores molt bones”. Tan sols al voltant del 35% de dones lideren els Grups de Recerca Consolidats de la Generalitat (convocats el 2022) a la UdL. El percentatge més alt correspon a l’àmbit de la Biomedicina (38%) i el més baix, al de Tecnologia i Sostenibilitat (33%). Amb tot, la UdL és “la segona universitat pública de Catalunya amb més dones entre el seu personal docent i investigador”, afirma Alonso.

Paral·lelament, cinc estudiants d’entre 6 i 10 anys de dos escoles de Ponent han tingut l’oportunitat de conversar amb tres agroinvestigadores de l’Institut de Recerca i Tecnològia Agroalimentàries (IRTA) sobre el seu treball des d’una perspectiva de gènere.

La UdL és la segona universitat pública amb més científiques i docents entre el seu personal

Es tracta d’un projecte impulsat pel departament d’Agricultura al costat de l’IRTA, amb motiu del Dia Mundial de la Dona i la Nena en la Ciència. Les professionals que han compartit els seus coneixements amb les petites són Elena Costa i Íngrid Aguiló, investigadores del programa Postcollita, i Georgina Alins, del programa Fructicultura de l’IRTA.

Per la seua part, Rim i Gal·la, de l’Escola Pompeu Fabra de Mollerussa, i Alba, Edna i Cèlia, de l’Escola Manuel Ortiz i Castelló de Juneda, van plantejar diverses qüestions a les científiques. El departament d’Agricultura va anunciar en el seu perfil d’X que “molt aviat” publicaran la versió estesa d’aquest encontre al seu canal de YouTube.

Investigacions amb perspectiva de gènere, de premi

La justícia restaurativa en casos de matrimoni forçat, l’espai urbà en clau de gènere, les experiències de les persones trans a la pràctica esportiva, el rol pedagògic d’obres de ficció sobre infàncies queer i la incorporació de la consciència de gènere al batxillerat són les temàtiques de la tesi doctoral i els treballs de final de màster (TFM) i de grau (TFG) premiats per la secció d’Igualtat de gènere Dolors Piera de la Universitat de Lleida. Concretament, el premi a millor tesi doctoral Zoe Rosinach (dotat amb 2.000 €) ha anat a parar a la investigació de Laura Serramià titulada Justícia restaurativa en supòsits de violència de gènere: especial incidència en els matrimonis forçats. El premi Maria Lois López al millor TFM ha recaigut en Avaluació de l’espai urbà per a la millora de la vida quotidiana de les dones, de Mónica Fernández. Finalment, dos treballs han estat reconeguts ex aequo en la categoria de TFG: Exploring Queer Childhood through Contemporary Fiction, de Milo Morales; i Més enllà del binarisme: les experiències de persones trans en la pràctica d’Activitat Física i Esport, de Maria Immaculada Martín. En aquesta convocatòria, s’han presentat 34 treballs, l’autoria dels quals és majoritàriament femenina, amb un 91%.

La seu de l’IRBLleida lluirà un mural dedicat a Martina Castells

L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) tindrà pròximament un mural dedicat a la lleidatana Martina Castells Ballespí (1852–1884), la primera dona a aconseguir un doctorat en Medicina de l’Estat espanyol. L’obra estarà ubicada a l’edifici Biomedicina I i el seu disseny i execució anirà a càrrec dels alumnes de l’Escola Municipal d’Art Leandre Cristòfol. De moment, el disseny del mural es troba pendent d’aprovació i, una vegada acceptat, està previst que els artistes comencin a materialitzar-lo en les properes setmanes. Amb aquesta iniciativa, l’IRBLleida pretén crear referents femenins per a les nenes que vulguin dedicar-se a la ciència.

La discriminació en el món de la ciència, a través d’un joc

El CREAF (Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals) ha creat un videojoc online per difondre la interseccionalitat –el fet de patir més d’una discriminació alhora– que poden arribar a viure algunes persones en la ciència. A través de The Obstacle Race (la cursa d’obstacles, en anglès), el jugador es fica en la pell d’un investigador amb dificultats per avançar en la seua carrera per motius de gènere, origen, classe social o diversitat funcional. “És una cursa d’obstacles hostil, amb barreres culturals i estructurals que frenen les persones de grups històricament exclosos”, explica Teresa Rosas, impulsora del projecte.