Un expert avisa sobre les persones hiperempàtiques: poden experimentar ansietat i estrès crònic en assimilar el dolor aliè

La hiperempatia, un tret que permet experimentar amb gran intensitat les emocions dels altres, pot tenir conseqüències negatives per a la salut mental, segons adverteix Rodrigo Martínez de Ubago, psicòleg clínic i col·laborador docent de la UOC. "Les persones hiperempàtiques viuen en una constant tempesta emocional ja que la felicitat i el dolor aliens no són simples estímuls externs, sinó sensacions internes que afecten el seu benestar diari", explica l’expert.

Encara que l’empatia és una capacitat fonamental per establir vincles i comprendre els altres, quan es presenta en excés pot desencadenar ansietat, estrès crònic i fatiga emocional. "Per als hiperempàtics, no és només la capacitat de comprendre el dolor aliè, sinó la impossibilitat de no sentir-lo en carn pròpia", assenyala Martínez de Ubago. Aquest fenomen, que no està reconegut com un diagnòstic clínic, implica experimentar les emocions alienes amb tal intensitat que poden generar malestar físic i esgotament mental.

Estudis recents suggereixen que la hiperempatia té un component genètic, encara que l’entorn també influeix en el seu desenvolupament. En ocasions, presenta una superposició amb l’autisme i les persones altament sensibles (PAS). "Cada vegada hi ha més estudis que demostren la base biològica de l’empatia. El cert és que són característiques fonamentalment innates", afirma el psicòleg de la UOC. No obstant, la interacció entre la genètica i les experiències de vida, especialment els traumes primerencs, pot potenciar aquest tret.

Avantatges i desavantatges de la hiperempatia

La hiperempatia té el seu costat positiu i negatiu, depenent del context. D’una banda, suposa una gran sensibilitat cap a les emocions alienes, el que facilita entendre-les millor, ajudar i establir vincles. També implica una notable capacitat per detectar canvis emocionals subtils, molt útil en professions com la psicologia, la medicina i l’educació. A més, afavoreix aptituds per a la mediació, la resolució de conflictes i està relacionada amb una alta creativitat i pensament introspectiu.

Tanmateix, quan la hiperempatia és extrema, aquests beneficis queden eclipsats pels efectes negatius. "Quan les emocions depenen de les dels altres, és fàcil perdre el control. Aquestes persones són massa sensibles i propenses a sentir emocions que en realitat no són seues", adverteix Martínez de Ubago. Els hiperempàtics poden experimentar ansietat, estrès crònic i fatiga emocional en absorbir el dolor aliè sense poder desconnectar-se, el que dificulta la presa de decisions i genera problemes d’identitat.

Impacte en diferents àmbits de la vida

Els efectes negatius de la hiperempatia poden manifestar-se en diferents entorns. En l’àmbit laboral, especialment en professions amb alt contacte humà, pot portar a l’esgotament emocional i al burnout. En les relacions familiars i socials, aquestes persones poden tornar-se dependents emocionalment o sentir-se desconcertades per la càrrega emocional dels seus éssers estimats. I en les relacions de parella, algunes tenen dificultats per establir límits emocionals, la qual cosa pot generar dinàmiques de codependència.

Segons l’expert de la UOC, la hiperempatia es manifesta de forma diferent en cada etapa vital. En la infància, els nens ploren més i són molt sensibles al sofriment aliè. Sense eines per gestionar-lo, poden desenvolupar ansietat. En l’adolescència, quan les emocions són més intenses, pot generar crisis emocionals i dificultats en la identitat personal. I en l’edat adulta es reflecteix en la fatiga emocional i en la dificultat per posar límits amb els altres.

Estratègies per gestionar la hiperempatia

Per millorar la qualitat de vida, és fonamental aprendre a gestionar la hiperempatia. "En primer lloc, cal ser conscient del problema. Ser conscient que sento més que els altres emocions que no em pertanyen", aconsella Martínez de Ubago. A partir d’allà, s’ha de treballar el pas d’una empatia emocional a una de cognitiva, integrant pensaments com "puc entendre com et sents, però jo no em sentiria igual si em passés el mateix que a tu".

Altres estratègies inclouen la teràpia cognitivoconductual (TCC), que fa servir tècniques per distingir les emocions pròpies de les alienes; el mindfulness i la regulació emocional, que ofereixen mètodes per observar les emocions sense absorbir-les completament; i la desensibilització gradual, que implica exposar-se de forma controlada a estímuls emocionals per enfortir la resiliència. Alhora, és fonamental aprendre a establir límits emocionals i aplicar tècniques de desinterès, és a dir, ajudar els altres sense assumir el seu sofriment com a propi.