REPORTATGE DIA MUNDIAL
Una llar per a nens amb càncer
Onze famílies lleidatanes han passat l'últim any per la Casa dels Xuklis mentre reben tractament a Barcelona. SEGRE visita l'Ian, de 10 anys, i la seua mare, veïns de Mollerussa
Ian Gómez Mena, de 10 anys, amb la seua mare a la Casa dels Xuklis a Barcelona. - JORDI ECHEVARRIA
La Casa dels Xuklis de Barcelona, gestionada per l’Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (Afanoc), obre les portes a SEGRE per poder conèixer Ian Gómez Mena, un nen de 10 anys de Mollerussa que viu en aquesta llar temporal amb la seua mare mentre rep tractament contra el càncer a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona. Una llar que l’últim any s’ha convertit en refugi per a onze famílies lleidatanes (135 des que va posar-se en marxa) que han hagut d’afrontar aquesta malaltia lluny de casa. A l’Ian li van diagnosticar una leucèmia limfoblàstica aguda fa més d’un any i el tractament li està causant seqüeles als ossos. Agraeixen poder comptar amb l’acompanyament que reben des de la Casa dels Xuklis.
“Aquí em sento millor perquè puc estar amb altres nens, juguem al ping-pong, al futbol o a la PlayStation i també parlem de les nostres coses, de com ens ha anat a l’hospital, de les classes. Ens preocupem els uns dels altres”, conta l’Ian. Ens ensenya les diferents estances de la casa, des de la sala de jocs fins al menjador o la zona enjardinada de l’exterior.
“Quan vaig arribar no coneixia ningú però al cap de pocs dies ja tenia amics. Tenim molta confiança entre nosaltres i costa menys”, afegeix. També recorda els seus amics de Mollerussa. “Parlem per videotrucada i tinc ganes de tornar a casa per veure’ls”, afirma.
Una de les coses que més criden l’atenció quan es recorre la Casa dels Xuklis és la llum que envolta tots els racons. “Les famílies d’Afanoc que acariciaven el somni de poder obrir aquesta llar tenien la idea que hi hagués molta llum”, explica Júlia Armengol, coordinadora de les famílies d’aquest espai.
“Quan es va crear l’associació, hi havia famílies que havien d’estar lluny de casa i dormir on podien, en pensions o fins i tot al cotxe”, assegura. Precisament, afegeix, fa poc “va arribar una mare amb la seua filla que portaven 37 dies ingressades, no sabien ni quina hora del dia era, en una habitació interior de l’hospital”.
El petit Ian, en una de les sales de joc de què disposa la casa amb activitats per a totes les edats - JORDI ECHEVARRIA
La casa compta amb 24 apartaments de quatre places cada un. Solen estar sempre ocupats. Durant la nostra visita, hi ha dos famílies de les comarques de Ponent. Aquí s’estan el temps que duri el tractament quan els metges considerin que han de ser a prop de l’hospital per si sorgeix qualsevol complicació. “Hi ha una família que ja porta dos anys, però algunes si estan uns mesos i d’altres, van i venen en funció del que necessiten”, diu Armengol.
Compartir experiències és la clau per afrontar la malaltia i les sales estan pensades perquè les famílies puguin acompanyar-se mútuament. “Expliquen que és com si estiguessin vivint en un món paral·lel i troben empatia en altres famílies que estan passant pel mateix. S’ajuden entre elles i també entre els nens”, assenyala.
Malgrat que l’hospital és a prop, es busquen que a la casa puguin oblidar-se per un moment de tot el que comporta el tractament oncològic. Per això compten amb un ampli equip de professionals a més de voluntaris d’Afanoc.
Una tasca que necessita també la solidaritat. Per això, l’entitat ja prepara la dotzena edició de la festa Posa’t la Gorra!, que se celebrarà el 9 de març a la Seu Vella de Lleida. Una gran celebració per donar a conèixer la realitat que viuen els nens i joves amb càncer i les seues famílies i recaptar fons per als serveis gratuïts que els ofereix l’associació.
