El poble de Lleida amb un dels carnavals més originals estrenarà nous actes
L'edició més àmplia del Brut i la Bruta de Torà des de la seva recuperació inclourà la nova Nit del Constantí i la Constantifarra, així com la Llordereta, una versió adaptada per als més petits
El gegant del Constantí tindrà aquest any actes propis per a ell.
La festa del Brut i la Bruta de Torà viurà el 21 i 22 de febrer la seva 36a edició amb la programació "més àmplia" des que es va recuperar l'any 1990. Així ho ha explicat a l'ACN el president de l'Associació Cultural del Brut i la Bruta, Jordi Vila, qui detalla que enguany s'han reforçat alguns dels actes tradicionals i se n'han programat de nous per donar més relleu a la celebració.
Una de les principals novetats és la creació de la Nit del Constantí i la Constantifarra, que tindran lloc el divendres 21 de febrer. Es tracta d'una nit dedicada a un dels gegants més emblemàtics de la festa, el brau Constantí, que fa honor a un símbol de l'escut oficial del municipi. Durant aquesta nit, es farà un espectacle i una cercavila nocturna en què aquest gegant amb cap de bou serà el protagonista. Després, la Constantifarra oferirà un seguit de concerts, amb el grup valencià La Fúmiga com a cap de cartell.
A més, en aquesta edició també s'ha volgut potenciar l'oferta musical, programant actuacions les dues nits de la festa. "L'any passat, per primer cop, vam portar un grup referent -els Buhos-, i aquest any hem volgut seguir la línia de potenciar els grups musicals", ha destacat Vila.
Estrena de la Llordereta, la festa adaptada als més petits
Una altra novetat serà l'estrena de la Llordereta, una rèplica dels principals actes de la festa però adaptats al públic infantil. Dissabte al matí, els nens i nenes podran gaudir de la cercavila, el pregó, els diferents balls dels gegants i un concert amb el grup Atrapasomnis, guanyadors dels premis ARC a millor artista de Públic Familiar i millor disc per a públic familiar als Premis Enderrock 2024.
Els orígens de la festa del Brut i la Bruta de Torà
La festa del Brut i la Bruta té les seves arrels en l'antiga festa de la Llordera, una celebració popular de Torà documentada almenys des de mitjan segle XVIII que es duia a terme el Dijous Gras o Llarder. Després de desaparèixer durant la Guerra Civil, un grup de joves del poble la van recuperar l'any 1990, mantenint els trets més característics del seu origen. Això fa que la tradició i la cultura siguin els aspectes més destacats d'aquesta festa.
Els gegants i les comparses, l'essència de la celebració
El que diferencia la festa del Brut i la Bruta d'altres celebracions de Carnaval a Catalunya són els seus gegants i comparses singulars. Hi participen les comparses del Brut i la Bruta, interpretats per un noi i una noia vestits de calderer i filadora; el Bonic i la Bonica, una parella lluint les millors robes; la Lloca, una noia vestida de catalana que va muntada sobre una mula o un cavall guarnit; i les noies de negre, que s'encarreguen d'obrir pas a la comitiva. A més, els gegants de Torà es caracteritzen per tenir els braços mòbils, una particularitat que comparteixen amb els gegants del Carnaval de Solsona.
La festa del Brut i la Bruta, una celebració arrelada a Torà
Amb 36 edicions a les seves espatlles des de la seva recuperació, la festa del Brut i la Bruta s'ha consolidat com una de les celebracions més estimades i esperades pels veïns i veïnes de Torà. Any rere any, l'Associació Cultural del Brut i la Bruta treballa per mantenir viva aquesta tradició i oferir un programa atractiu que combini els actes més arrelats amb propostes innovadores per a tots els públics.
