L’insòlit costum que danya milions en bitllets a Portugal: "La creativitat de la gent per amagar diners no té límits"
El Banc de Portugal ha reposat 13,8 milions d’euros en bitllets danyats en l’última dècada

Una treballadora de l’Àrea d’Operacions amb Efectiu Banc de Portugal manipula un feix de bitllets de 50 euros espatllats per la humitat.
Una pràctica tan antiga com desconcertant continua vigent en ple segle XXI a Portugal: enterrar diners per ocultar-los de mirades indiscretes. El que pocs sospiten és que aquest hàbit està causant estralls a les arques del país. Segons revela el Banc de Portugal, en l’última dècada l’entitat ha hagut de reposar ni més ni menys que 316.000 bitllets espatllats per valor de 13,8 milions d’euros. La inhumació de l’efectiu ha estat el principal motiu de deteriorament.
"La creativitat de la gent per amagar diners no té límits", afirma amb ironia José Luís Ferreira, coordinador de l’Àrea d’Operacions amb Efectiu del banc central lusità. Entre els curiosos casos que han arribat al seu departament, destaca el d’un difunt enterrat amb diversos bitllets a la butxaca, la família de la qual va sol·licitar la restitució dels diners danyats a través de l’Institut Nacional de Medicina Legal. Un altre insòlit episodi va involucrar la troballa de centenars de monedes en el fons de les Grutes de Mira d’Aire, que van ocupar nou bidons i van arribar al banc gràcies als bombers.
Les raons darrere d’una tradició incomprensible
Ferreira relaciona el costum d’inhumar diners amb un "instint humà" de protegir allò que és valuós, encara que confessa que no comprèn del tot els motius. "Ningú espera que dels diners broti un arbre", fa broma. Tanmateix, especula que les persones busquen mantenir el control sobre els seus estalvis sense dependre dels bancs. Els danys més freqüents es deuen a la humitat i afecten principalment bitllets de 20 i 50 euros.
Desastres naturals i augment de feina
Però els problemes no es limiten a enterraments voluntaris. Catàstrofes com els devastadors incendis forestals de 2017 al centre de Portugal també generen pics d’activitat per a l’equip de Ferreira, que ha d’analitzar minuciosament els bitllets danyats per avaluar si compleixen els criteris de reposició. Aquest meticulós procés es duu a terme sota estrictes mesures de seguretat, amb múltiples càmeres i la prohibició que qualsevol empleat treballi en solitari.
Criteris i riscos de frau
Perquè un bitllet deteriorat sigui restituït, ha de conservar-se almenys el 50% de la seua superfície i haver-se espatllat accidentalment. En cas contrari, es retira de circulació i es destrueix. A més, si es detecten intents de frau, com bitllets falsos o tacats amb tinta de seguretat antirobatori, el banc està obligat a informar la policia i confiscar l’efectiu.
La pràctica d’enterrar diners per ocultar-ho continua sent comuna a Portugal, causant danys milionaris als bitllets que el Banc de Portugal es veu obligat a reposar. Casos insòlits, des de difunts inhumats amb efectiu fins a monedes trobades en coves, arriben al departament encarregat d’analitzar i valorar la reposició dels diners deteriorats. Desastres naturals com incendis també augmenten el volum de treball. Per restituir un bitllet danyat, ha de complir criteris estrictes i no presentar indicis de frau.