Una amenaça del terra del Sahara al cel del sud d’Europa: detecten "presència persistent" de bacteris i fongs del desert

Un recent estudi dut a terme per investigadors espanyols ha revelat que bacteris i fongs originaris dels terres desèrtics del nord de l’Àfrica es troben presents de forma persistent al cel del sud d’Europa, fins i tot molt temps després dels grans episodis de calima que injecten pols sahariana en l’atmosfera.

Els experts del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i el Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) van arribar a aquesta conclusió després d’analitzar l’ADN de mostres de pluja recollides al massís del Montseny, a la serralada Prelitoral catalana, des del 1987 fins 2014. Aplicant tècniques de seqüenciació massiva, van comparar els resultats amb terres de deserts nord-africans i dades genètiques d’altres terres a nivell global. A més, van recrear mitjançant simulació informàtica el moviment de les grans masses d’aire que dispersen els microorganismes intercontinentalment.

La pols del desert, contenint microorganismes que es mantenen vius, és transportada milers de quilòmetres per corrents atmosfèrics persistents a les capes altes. Finalment, cau arrossegada per la pluja o la neu cap a la terra. Analitzant mostres de precipitació de zones muntanyoses i dades satel·litàries, els científics poden identificar quins microbis han recorregut llargues distàncies, evitant confusions amb la contaminació local.

Importància de l’estudi i pròxims passos

Aquestes troballes contradiuen la percepció derivada d’estudis aerobiològics previs, que concloïen que la microbiota present en entorns locals prové majoritàriament d’ecosistemes veïns. Els investigadors subratllen la importància de continuar estudiant aquests fenòmens, que impacten tant en la naturalesa, a través de la fertilització dels terres, com en la salut humana, amb l’augment d’al·lèrgies o la propagació de gens resistents a antibiòtics.

En un escenari de canvi climàtic, amb l’expansió prevista de zones àrides i alteracions en la circulació atmosfèrica per l’activitat humana, aquesta línia d’investigació cobra encara més rellevància. L’estudi s’emmarca en el projecte AEROSMIC, finançat per l’Agència Estatal d’Investigació (AEI) i la xarxa de seguiment ecològic a llarg termini (LTER).

Valoracions dels investigadors

Joan Cáliz, investigador del CEAB-CSIC i primer autor, explica que "aquest fenomen probablement també es dona en altres regions àrides del planeta generant situacions similars". Per la seua part, Anna Àvila, investigadora del CREAF i responsable de la recollida de mostres, destaca "la importància de disposar de mostrejos a llarg termini per obtenir coneixements com els derivats de les col·leccions temporals de pluja del Montseny".

Emili Casamayor, cap del Laboratori d’Ecologia i Complexitat del Microbioma Global del CEAB-CSIC i director de l’estudi, assenyala que aquests microorganismes persistents al cel del sud d’Europa "poden tenir efectes a escala local, positius o negatius." Poden ajudar a establir comunitats biològiques en ambients remots, però també s’ha constatat en treballs previs la presència de "patògens, majoritàriament de plantes, i gens de resistència a antibiòtics, amb un impacte més directe en la salut humana, en aquesta microbiota difusa i persistent que viatja per l’aire a nivell mundial." Casamayor indica que "comprendre els mecanismes naturals que generen aquesta mobilització planetària de microorganismes i com l’acció humana local pot accelerar-la o minimitzar-la pels canvis en l’ús de l’aigua i la terra pot ajudar a revertir processos i generar coneixement científic per a la gestió saludable del territori".