El català, sota mínims: només és la llengua habitual de menys d'un terç de la població, 3,5 punts menys que fa cinc anys

El català és la llengua habitual de menys d'un terç de la població per primera vegada en, com a mínim, 20 anys, segons l'Enquesta d'usos lingüístics de la població del departament de Política Lingüística, que es publica cada cinc anys i que s'ha presentat aquest dimecres. Amb dades del 2023, l'estudi reflecteix que el 32,6% dels ciutadans fan servir el català per sobre de cap altre idioma, un retrocés de 3,5 punts respecte al 2018. Els qui tenen el castellà com a habitual cauen dos punts fins al 46,5%, mentre que els qui declaren fer servir les dues per igual pugen dos punts fins al 9,4%. De fet, els enquestats que identifiquen com a propis tots dos idiomes van vuit punts a l'alça, i els que ho fan amb un o altre idioma reculen sis punts.

L'any 2003, el primer amb dades de l'Enquesta, un 46% de la població de 15 anys o més declarava fer servir el català com a llengua més habitual. La xifra va baixar de manera significativa els següents cinc anys fins al 35,6%, coincidint amb un augment brusc poblacional a causa de l'onada migratòria de la primera dècada d'aquest segle. Des de llavors, les xifres s'havien mantingut, però entre el 2018 i el 2023 la llengua ha sofert una nova reculada fins al 32,6%, el mínim en com a mínim 20 anys.

Alhora, el castellà també cau, per bé que només dos punts, fins al 46,5%. En aquest cas, però, no s'observa una tendència a la baixa des d'inicis de segle, sinó una situació d'estabilitat, ja que el 2003 la xifra era del 47,2% de persones que tenien aquest idioma com a llengua més habitual. Les caigudes de tots dos idiomes es veuen, en part, compensades per un augment de gent que declara tenir com a habituals tant català com castellà per igual, i ja són gairebé un de cada deu.

La tendència a l'alça de l'ús de tots dos idiomes per igual també queda clara en la llengua d'identificació de la població, és a dir, en la llengua que senten les persones com a pròpia. Si fa vint anys el 44,3% dels enquestats s'identificaven amb el català i el 47,5% amb el castellà, la diferència es va anar eixamplant fins als deu punts el 2018, cosa que ara es manté. Amb tot, els dos idiomes van a la baixa, ja que ara el català suma un 30% i, el castellà, un 40,4%, mentre que els qui veuen com a pròpies totes dues pugen de manera destacada fins al 14,6% del total.

El català ja és l'única llengua materna de menys de tres de cada deu ciutadans

En la mateixa línia, el català ja és l'única llengua materna, és a dir, la inicial, de menys de tres de cada deu residents de 15 anys o més. L'any 2003 ho era del 36,2% de la població, una xifra que va caure en cinc punts un lustre després, i que es va mantenir la següent dècada fins al 31,5% el 2018. En el baròmetre publicat aquest dimecres, se situa en el 29%. La dinàmica és en aquest cas molt similar al castellà durant tota la sèrie històrica, ja que del 56,1% a principis de segle, va caure al 52,7% el 2018 i ara cau al 49,2%. És a dir, per primera vegada, menys de la meitat dels catalans diuen que el castellà és la seva llengua materna en solitari.

Alhora, els qui tenen tant català com castellà com a llengües maternes per igual creixen i arriben al 5,6%, mentre que els qui tenen altres idiomes com a inicials no han parat de créixer en els últims anys i ja se situen en el 16,2%.