L’electricitat estàtica, un dels misteris més antics i quotidians de la ciència, a punt de resoldre's

L’electricitat estàtica, un fenomen físic conegut des de l’antiguitat però el funcionament del qual encara no es comprèn completament, podria estar un pas més a prop de ser desentranyada gràcies a una recent investigació de l’Institut de Ciència i Tecnologia d’Àustria (ISTA). Segons l’estudi, publicat a la revista Nature, l’"historial de contactes" dels objectes, és a dir, la quantitat de vegades que ha estat en contacte amb altres materials, influeix en com s’acumula la càrrega elèctrica a la seua superfície.

"Plató o Tales de Milet ja van parlar del fenomen, però el problema és que encara no entenem realment com passa", explica a EFE Juan Carlos Sobarzo, coautor juntament amb Scott Waitukaitis d’aquest estudi que dona nova llum sobre el misteri de l’electricitat estàtica. Malgrat segles d’investigació en els camps de la física i la química, encara no s’ha aconseguit una comprensió completa de com es produeix la transferència de càrrega elèctrica entre dos objectes que es toquen, un efecte que s’experimenta quotidianament, des del llampec en besar una altra persona fins al cabell que s’estarrufa en ser fregat amb un globus.

La clau per desentranyar aquest enigma sembla estar en les anomenades sèries triboelèctriques, que ordenen els materials segons la seua tendència a acumular càrrega positiva o negativa en entrar en contacte. Tanmateix, fins ara, aquestes sèries resultaven impredictibles i poc reproduïbles. L’equip de l’ISTA ha descobert que el factor determinant és el nombre de vegades que una mostra ha estat en contacte amb d’altres, la qual cosa fa que el seu comportament evolucioni i es torni més predictible.

Què és l’electricitat estàtica?

L’electricitat estàtica és l’acumulació de càrrega elèctrica a la superfície d’un objecte. Es produeix quan hi ha una transferència d’electrons entre dos materials que entren en contacte i després se separen. El material que perd electrons queda amb una càrrega positiva, mentre que el que els guanya adquireix una càrrega negativa. Aquest desequilibri de càrregues és el que provoca els efectes d’atracció o repulsió característics de l’electricitat estàtica.

Aplicacions pràctiques en la indústria

El descobriment de l’ISTA sobre la influència de l’"historial de contactes" en l’acumulació de càrrega electroestàtica podria tenir aplicacions pràctiques en diversos sectors industrials. En els processos de fabricació, les càrregues electroestàtiques poden provocar que els materials s’adhereixin a les màquines o s’enganxin entre si, dificultant la producció. A més, en el cas de substàncies inflamables, les espurnes generades per l’electricitat estàtica suposen un risc d’explosió. Comprendre millor com es comporten els materials en funció dels seus contactes previs permetria prevenir i controlar aquests problemes.

Un pas cap a la resolució del misteri

Encara que els investigadors reconeixen que les seues conclusions, basades en experiments amb polímers, no poden extrapolar-se amb total certesa a altres materials, aquest estudi suposa un avenç significatiu cap a la comprensió de l’electricitat estàtica. "El nombre de vegades que una mostra ha estat en contacte amb altres mostres fa que evolucioni i que es comporti d’una manera més predictible", resumeix Sobarzo. Futures investigacions podran aprofundir en aquesta línia i, potser, acabar de revelar un dels misteris més antics i quotidians de la ciència.