Qui va ser Maria Rúbies i per què té carrers i places en pobles i la ciutat de Lleida
Pionera en l’ensenyament de matemàtiques modernes, és recordada en diversos espais públics de la província, com un institut a la capital
La façana de l’institut Maria Rúbies de Lleida, al barri de la Bordeta.
En diverses localitats de la província de Lleida, com Tàrrega, Almacelles o Térmens, es poden trobar carrers que porten el nom de Maria Rúbies. A la capital lleidatana hi ha la plaça Maria Rúbies, ubicada al costat de la rambla Corregidor Escofet, al barri de Pardinyes. A més, el 1996 es va inaugurar l'Institut Maria Rúbies al barri de La Bordeta, que va començar amb 10 aules prefabricades i un centenar d’alumnes, i l’edifici actual del qual es va acabar de construir en el curs 1999-2000.
Però, qui va ser aquesta dona que ha merescut tals reconeixements? Maria Rúbies i Garrofé va nàixer el 21 de novembre de 1932 a Camarasa i va morir a Lleida el 14 de gener de 1993. Va ser una destacada professora, catedràtica de matemàtiques i política, convertint-se en la primera senadora catalana elegida al Senat espanyol.
Una vida marcada per la Guerra Civil i el compromís amb l’educació
Durant la Guerra Civil espanyola, el pare de Maria Rúbies va haver de refugiar-se a França, mentre la resta de la família vivia en un petit poble del Pirineu català a prop de la frontera. Després del conflicte bèl·lic, es van instal·lar primer a Os de Balaguer i després a Lleida, on Maria va cursar el batxillerat. El 1957, es va llicenciar en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona.
Des dels seus inicis com a docent fins la seua mort el 1993, Maria Rúbies va demostrar un gran compromís amb l’educació i la reconstrucció del país. Es va entregar a la renovació pedagògica i organitzativa de l’escola, portant les seues inquietuds a les institucions que podien promoure canvis en l’àmbit educatiu.
Una trajectòria docent destacada a Catalunya
Maria Rúbies va exercir com a professora d’institut a la Seu d’Urgell (actual IES Joan Brudieu) durant el curs 1962-1963, exercint el càrrec de cap d’estudis. Entre 1967 i 1977, va treballar a l’Escola Normal de Mestres de la Universitat Autònoma de Barcelona i va ser una de les impulsores de l’Escola Espiga de Lleida (1967), de caràcter catalanista i aconfessional. El 1973, va obtenir la càtedra de Matemàtiques a l’Escola Universitària de Lleida.
Juntament amb Jaume Miret, Maria Rúbies va ser un dels pilars fonamentals en la renovació pedagògica a les comarques lleidatanes. És considerada una pionera en l’ensenyament de les matemàtiques modernes a Espanya, introduint nous enfocaments i metodologies en la didàctica d’aquesta disciplina.
