ESTADÍSTIQUES
Alarma per la llengua catalana
Només un terç de la població la té com a idioma habitual per primera vegada en vint anys. També retrocedeix com a llengua materna i d’identificació
El català té una caiguda en l’ús entre parlants habituals. - ACN
Segons l’Enquesta d’usos lingüístics de la població del departament de Política Lingüística, que es publica cada cinc anys i que es va presentar ahir, s’exposa que una de cada de tres persones parla el català com a llengua habitual. Amb dades de l’any 2023, l’estudi reflecteix que el 32,6% dels ciutadans utilitzen el català per sobre de qualsevol altra llengua en la seua interacció diària, la qual cosa representa un retrocés de 3,5 punts respecte al 2018.
Per edats, la caiguda del català com a llengua principal és evident entre joves de 15 a 29 anys, que cau fins al 29,2%, tenint en compte que el 2018 era del 35,2%. Això sí, la franja d’edat que és a la cua d’ús habitual és la d’entre 30 i 44 anys. La llengua també retrocedeix però no de forma tan clara entre els de 45 a 64 anys (34 per cent) i entre els de 65 i més anys (40,6 per cent).
Entre les persones nascudes a Catalunya, només la meitat fan servir majoritàriament el català, un 50,9%, fet que al seu torn significa 4,5 punts de retrocés. I és que la llengua catalana cada vegada és menys present entre amics (29% de les converses), un percentatge més baix que entre veïns (31,6%), a la feina (32%), amb companys d’esport (33,5%) o entre companys d’estudi (36,4%); els últims és l’únic àmbit social en el qual el català guanya més presència. L’estudi també apunta que el 34,7 per cent de les persones parla o es dirigeix als seus fills grans en català, i un 37,7 per cent en castellà.
“Estem cada cop més a prop de l’emergència lingüística”
■ Arran de la publicació de l’estudi del departament de Política Lingüística, Plataforma per la Llengua va fer una roda de premsa ahir a primera hora de la tarda en la qual es va denunciar que “estem pitjor que fa uns anys” al·legant que “el 25% dels ciutadans no fa servir el català en el seu dia a dia”, va assegurar la seua vicepresidenta, Mireia Plana. “Cada vegada hi ha menys parlants en exclusiva, menys parlants que s’identifiquen amb la llengua i també percebem un interès decreixent a aprendre i poder millorar el coneixement de la llengua”, va lamentar.
