L’augment del nivell del mar amenaça l’antiga ciutat portuària d’Alexandria a Egipte
Un estudi revela que els ensorraments d’edificis s’han accelerat en l’última dècada a causa de la intrusió d’aigua de mar i l’erosió costanera
George Youssef / Unsplash
Un recent estudi dut a terme per investigadors de la Universitat de Southern California (USC) ha posat de manifest l’alarmant augment en els ensorraments d’edificis a la històrica ciutat portuària d’Alexandria, a Egipte. Segons les dades recopilades, aquests ensorraments, que abans eren poc freqüents, han passat d’un per any a una xifra preocupant de 40 per any durant l’última dècada.
Essam Heggy, científic de l’aigua a l’Escola d’Enginyeria Viterbi de l’USC i autor corresponent de l’estudi, afirma: "El veritable cost d’aquesta pèrdua s’estén molt més enllà dels maons i el morter. Estem presenciant la desaparició gradual de ciutats costaneres històriques, i Alexandria ha donat la veu d’alarma. El que alguna vegada semblaven riscos climàtics distants ara són una realitat present".
Per la seua part, Sara Fouad, arquitecta paisatgista de la Universitat Tècnica de Munic (TUM) i primera autora de l’estudi, destaca: "Durant segles, les estructures d’Alexandria es van mantenir com a meravelles d’enginyeria resilient, suportant terratrèmols, marees de tempesta, tsunamis i més. Però ara, l’augment del nivell del mar i la intensificació de les tempestes, impulsades pel canvi climàtic, estan desfent en dècades el que va portar mil·lennis d’enginy humà crear".
Enfocament triple de l’estudi
L’estudi, publicat a Earth’s Future, va fer servir un enfocament triple per avaluar l’impacte dels canvis en la línia de costa als edificis d’Alexandria:
1. Van crear un mapa digital detallat utilitzant tecnologia de sistemes d’informació geogràfica per identificar les ubicacions dels edificis esfondrats a sis districtes de l’àrea urbana històrica de la ciutat.
2. Van combinar imatges satel·litàries amb mapes històrics de 1887, 1959 i 2001 per rastrejar el moviment de la costa i comprendre com parts de la costa de 50 milles d’Alexandria s’han mogut desenes de metres terra endins durant les últimes dos dècades.
3. Van analitzar les "empremtes dactilars" químiques conegudes com isòtops en mostres de terra per examinar els efectes de la intrusió d’aigua de mar. Van mesurar isòtops específics, com B7, per avaluar les propietats mecàniques del terra.
Solució basada en la naturalesa
Per combatre l’erosió costanera i la intrusió d’aigua de mar, els investigadors proposen una solució basada en la naturalesa: crear dunes de sorra i barreres de vegetació al llarg de la costa per bloquejar la invasió de l’aigua de mar i evitar que la intrusió d’aigua de mar elevi els nivells d’aigua subterrània fins els fonaments dels edificis. Steffen Nijhuis, un urbanista basat en el paisatge de la Universitat d’Alexandria, destaca que aquest enfocament sostenible i rendible es pot aplicar a moltes regions costaneres densament urbanitzades a tot el món.
