Creix el sexisme en les lletres de les cançons més escoltades a Espanya, segons un estudi de la UPF
Una anàlisi de més de 2.000 cançons revela que el 51% conté expressions sexistes, amb un augment notable en l’última dècada
Bad Bunny, autor de cançons que han triomfat aquests últims anys.
En els últims anys, s’ha observat un preocupant increment del sexisme en les lletres de les cançons més escoltades a Espanya, segons revela un recent estudi dut a terme per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El treball, que ha analitzat més de 2.000 cançons populars al país entre 1960 i 2022, conclou que el 51% d’elles contenen expressions sexistes.
Per realitzar aquesta exhaustiva anàlisi, els investigadors han desenvolupat un nou model computacional que combina tècniques d’aprenentatge automàtic i intel·ligència artificial, permetent detectar de forma automatitzada la presència de sexisme en les lletres musicals. Laura Casanovas, autora principal de l’estudi, qualifica els resultats d'"impactants", ja que posen de manifest que, malgrat els avenços en matèria d’igualtat i la lluita feminista, moltes cançons continuen perpetuant estereotips nocius.
El poder de l’IA en la detecció del sexisme musical
Casanovas destaca el potencial de la intel·ligència artificial com a eina clau per analitzar grans volums de dades de manera rigorosa i eficient. Aquest innovador model computacional obre noves vies per continuar investigant i abordant la problemàtica del sexisme en la música, així com altres qüestions similars en el futur.
Hipersexualització i objectivació de la dona
Carlos Castillo, supervisor de l’estudi i director del grup Web Science and Social Computing (WSSC) del Departament d’Enginyeria de la UPF, assenyala que l’augment del masclisme en les cançons dels últims anys es manifesta principalment en la "hipersexualització i objectivació del cos de la dona, així com en idees relacionades amb la possessió i el control per part dels homes".
Causes de l’augment del sexisme en les cançons
L’estudi apunta a diferents factors que podrien ser darrere d’aquest preocupant increment. D’una banda, s’esmenta la influència del context social i històric a la producció artística, recordant que la societat espanyola encara arrossega l’herència dels estereotips tradicionals de gènere, malgrat l’auge del moviment feminista en els últims anys, especialment des de 2018.
A més, s’assenyala la creixent substitució de la ràdio per les plataformes de streaming com a principal canal de consum de música. A diferència dels espais musicals a la ràdio, on hi ha criteris de filtre i selecció aplicats pels responsables, aquestes plataformes manquen d’aquest tipus de control sobre el contingut.
La necessitat d’un canvi en la indústria musical
Davant d’aquesta situació, resulta evident la necessitat d’un canvi en la indústria musical per combatre la normalització del sexisme en les lletres de les cançons. És fonamental que tant artistes com productors prenguin consciència de la importància de promoure valors igualitaris i respectuosos cap a la dona en les seues creacions.
Així mateix, és necessari fomentar una educació en valors des d’edats primerenques, que permeti a les noves generacions desenvolupar una mirada crítica cap als missatges que reben a través de la música i altres mitjans culturals. Només així serà possible avançar cap a una societat més justa i igualitària, on la música sigui un vehicle d’expressió lliure d’estereotips i discriminació de gènere.
Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra revela un augment del sexisme en les lletres de les cançons més populars a Espanya, especialment en l’última dècada. Mitjançant un model computacional basat en IA, es van analitzar més de 2.000 cançons entre 1960 i 2022, trobant que el 51% contenen expressions sexistes. El masclisme es manifesta principalment en la hipersexualització i objectivació de la dona, així com en idees de possessió i control per part dels homes. Entre les causes s’assenyalen la influència del context social i històric i la substitució de la ràdio per plataformes de streaming sense filtres de contingut. S’evidencia la necessitat d’un canvi en la indústria musical i d’una educació en valors per combatre la normalització del sexisme en la música.
