Cada llar malbarata 63,61 kg anuals de menjar, segons un estudi del Departament d’Agricultura
Els aliments llençats permetrien alimentar quasi 275.000 persones durant un any
Pots de melmelada de la fundació Espigoladors fets amb menjar salvat del malbaratament.
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació estima que cada llar va desaprofitar una mitjana de 63,61 kg de menjar durant el 2024. És el resultat del primer estudi que analitza els aliments llançats únicament a l'àmbit dels domicilis -informes anteriors incloïen el malbaratament de restaurants i comerços-. Segons els càlculs fets públics aquest dilluns, el menjar malgastat permetria alimentar 274.948 persones durant tot un any. El conseller Òscar Ordeig ha fet una crida a “sacsejar la consciència” dels consumidors per “trencar esquemes culturals”, de manera que la compra s’ajusti a allò que realment es preveu menjar. Ordeig ha recalcat que rere el malbaratament hi ha un impacte social però també mediambiental.
Els informes sobre malbaratament que la Generalitat havia fet fins ara es basaven en el menjar desaprofitat a les llars, restaurants, botigues, mercats, càterings i sector públic. Les últimes dades eren d’un informe elaborat des de l’Agència Catalana de Residus el 2011. Ara, per primer cop Agricultura ha analitzat únicament el malbaratament alimentari a través de les restes de brossa orgànica de més de mig miler de domicilis.
Els resultats fets públics aquest dilluns apunten que cada persona llença anualment a casa uns 21,56 quilos de menjar. Amb una mitjana de tres habitants per llar, s’estima que cada família arriba a desaprofitar 63,61 quilos anuals. La xifra global de tot el menjar llençat als domicilis del conjunt de Catalunya ascendeix a 173,96 milers de tones.
El conseller ha advertit que aquesta quantitat permetria alimentar tot un any un gruix de 274.948 persones, fet que cobriria les necessitats del 14% de la població catalana en risc de pobresa. Si bé no s'han fet públiques noves dades de malbaratament a restaurants i botigues, ha assegurat que les llars és l’àmbit on més menjar es malgasta.
“Tenim molta feina a fer en sostenibilitat alimentària i ambiental, perquè no oblidem que cada quilo de menjar llençat ha requerit prèviament d’un gran consum d’aigua i energia que no té sentit que es desaprofiti”, ha apuntat Ordeig, que ha recordat que el Departament està treballant un Pla estratègic per a la prevenció de pèrdues i malbaratament alimentari amb previsió de presentar-lo d’aquí a un any.
Al mateix temps, ha apuntat que el Govern està redactant el reglament per desplegar la llei de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, “on s’aposta perquè hi hagi circuits curts de comercialització, que els aliments no consumits tinguin una segona vida i que tots els agents del sector alimentari vagin a la una per reduir el llançament de menjar”. “L’objectiu és arribar al malbaratament zero, a l’economia circular i a la sostenibilitat per a tota la cadena”, ha resumit.
Nou obrador de la Fundació Espigoladors
El conseller ha fet aquestes declaracions en el marc de la inauguració oficial del nou obrador de la Fundació Espigoladors al Prat de Llobregat, on l’empresa de responsabilitat social Es Im-perfect elabora conserves vegetals a partir de fruites i verdures que no han estat acceptades al circuit comercial perquè incompleixen els estàndards estètics.
La nau triplica l’espai de l’obrador que ocupaven fins ara, i dona feina a 24 persones en risc d’exclusió social. La previsió de la Fundació Espigoladors és arribar a ampliar la plantilla fins prop de 50 empleats. La seva presidenta i fundadora, Mireia Barba, ha destacat el progrés de l’entitat ara que celebren deu anys i ha assegurat que la intenció és exportar el model a més punts de Catalunya o de l’estat espanyol.
Ordeig garanteix ajudes per la DANA al Baix Llobregat
D’altra banda, pel que fa a les ajudes pels estralls que la dana del novembre va fer al Baix Llobregat, el conseller ha garantit que aquestes es desencallaran “en breu”. Preguntat sobre la demora que acumulen, ha justificat que les subvencions requereixen d’una autorització de les institucions europees i ha augurat que aquest vistiplau arribarà a curt termini. El conseller ha apuntat que la intenció del Departament és “repartir-les de la millor manera possible perquè ningú en quedi fora”.
