Mart roig: una nova troballa canvia l’explicació científica sobre el seu color
Investigadors de les universitats de Brown i Berna revelen que la ferrihidrita, un mineral ric en aigua, podria ser la causa del característic color del planeta roig
Una imatge de Mart facilitada per l'Agència Espacial Europea.
El característic color roig de Mart ha despertat la curiositat científica durant dècades, però una investigació recent podria revolucionar la teoria acceptada fins ara. Segons un estudi publicat aquest dimarts a la revista Nature Communications, el to vermellós del planeta no es deuria a l’hematita, com es creia tradicionalment, sinó a la presència de ferrihidrita, un mineral de ferro amb alt contingut en aigua.
L’estudi, liderat per científics de la Universitat nord-americana de Brown i la Universitat de Berna (Suïssa), ha aconseguit fabricar pols marciana en laboratori replicant les condicions observades. Per a això, van utilitzar dades del Mars Reconnaissance Orbiter de la NASA, juntament amb mesuraments terrestres dels exploradors Curiosity, Pathfinder i Opportunity, aconseguint així una composició que coincideix amb les observacions del planeta roig.
La ferrihidrita, a diferència de l’hematita, és un mineral d’òxid de ferro que es forma específicament en entorns amb abundant aigua, associant-se a la Terra a processos com la meteorització de roques volcàniques. Encara que alguns científics ja sospitaven de la seua presència a Mart, no ha estat fins ara quan s’ha pogut avançar significativament en aquesta teoria.
Un Mart més humit en el passat
Aquest descobriment suggereix que el planeta roig va tenir un passat molt més humit del que es pensava inicialment. "Mart continua sent el Planeta Roig, però la nostra comprensió de per què és roig s’ha transformat. La principal implicació és que, ja que la ferrihidrita només va poder formar-se quan encara hi havia aigua a la superfície, Mart es va rovellar abans del que pensàvem", explica Adomas Valantinas, investigador principal de l’estudi de la Universitat de Brown.
Els científics proposen que, al llarg de milers de milions d’anys, aquest material rovellat s’hauria descompost en pols, sent posteriorment escampat per tot el planeta a causa de l’acció dels vents marcians, un procés que continua actiu en l’actualitat.
Confirmació pendent de pròximes missions
La verificació definitiva d’aquesta teoria dependrà de l’anàlisi de les mostres que actualment està recollint la nau Perseverance a Mart. A més, els resultats de futures missions com el rover Rosalind Franklin de la Agencia Espacial Europea (ESA) i la missió conjunta Mars Sample Return de la NASA i l’ESA seran crucials per corroborar aquestes troballes.
Si es confirma la prevalença de ferrihidrita a la superfície marciana, això reforçaria la hipòtesi que Mart va poder haver allotjat condicions propícies per a la vida en algun moment de la seua història, ja que hauria passat d’un entorn humit a un de sec fa milers de milions d’anys, conservant en el seu color les evidències d’aquell passat potencialment habitable.
