DRETS
Brindis per una bona mort
Últim adeu laic demà al Castell de Gardeny al lleidatà Josep Mitjana, que va morir el passat dia 5 per eutanàsia. Un dels impulsors a Lleida de l’associació Dret a Morir Dignament
Enginyer tècnic agrícola i escriptor- Josep Mitjana va estudiar Enginyeria Tècnica Agrícola i va acabar desenvolupant una intensa activitat professional des de la dècada dels seixanta en l’àmbit de la fructicultura a Lleida. Va publicar diversos llibres tècnics en aquest terreny i es va estrenar en literatura als 70 anys amb Maleïda terbolina, sobre vivències i records familiars al seu poble natal, que va tenir continuïtat el 2013 amb Beneïda terbolina. - CONCEPCIÓ CANUT
“Li agradava molt la bona vida i, per això, desitjava una bona mort, la que es vol per a un mateix, no la que vol un metge.” Concepció Canut recorda amb aquesta màxima el seu marit, Josep Mitjana, mort el passat dia 5 als 83 anys per l’acte mèdic de l’eutanàsia. Ambdós van ser durant molts anys impulsors i divulgadors a la província de Lleida de l’associació Dret a Morir Dignament (DMD), que defensa la llibertat de tota persona a decidir el moment i la manera de finalitzar la seua vida, especialment quan pateix un deteriorament físic irreversible i un sofriment insuportable.
“Ara ell ha mort, però ha acabat de patir”, afegeix amb un sospir d’alleujament després d’un calvari de més de cinc anys des que al seu marit li van detectar una leucèmia, que es va anar agreujant amb el temps amb pluripatologies, problemes vasculars i, sobretot, molt de dolor.
Mitjana tampoc volia un funeral religiós. Per això, la família ha organitzat un últim adeu laic, una celebració oberta, demà divendres al Castell dels Templers de Lleida, a Gardeny, a partir de les 16.00 h. Presidirà la sala un arbre de la vida de fusta, a les branques del qual s’aniran penjant fotografies de diversos moments de la vida de Josep Mitjana, nascut el 1941 a Biscarbó, un poblet a cavall de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà, amagat als peus del port del Cantó.
“La seua mare no sabia ni llegir ni escriure, però valorava molt la cultura i, com que ell no era l’hereu, va acabar estudiant”, recorda la seua viuda, originària d’un altre poblet del Pirineu, Olp, al Pallars Sobirà. Casualitats de la vida, van acabar coneixent-se lluny de casa, en una festa de la castanyada a Sabadell a mitjans dels anys seixanta. També va ser en aquella època en què Concepció Canut va assistir a una xarrada del filòsof Salvador Pániker sobre el dret a morir i va sintonitzar amb aquella idea, que va encomanar al seu marit.
Fa més de vint anys, aprofitant la jubilació laboral, la parella es va implicar a donar a conèixer a Lleida l’associació DMD amb conferències per tota la província i, més endavant, col·laborant en diverses activitats amb Treball Social i Infermeria de la Universitat de Lleida. Actualment l’entitat suma més de mig centenar de voluntaris, que difonen i informen sobre el document de voluntats anticipades i, des de la seua aprovació el 2021, la llei d’eutanàsia.
El 2023, últim any amb dades de Salut, sis lleidatans van sol·licitar acollir-se a l’eutanàsia. D’altra banda, el 2024 va registrar la xifra rècord de testaments vitals, amb un augment del 50% respecte a un any abans i un total de 4.493 documents en vigor a començaments de l’exercici.
“Ens vam dir adeu la vigília, amb els fills i nets, amb pau i serenitat”
Concepció Canut no pot evitar emocionar-se al recordar l’última nit del seu marit. “Ens vam dir adeu la vigília, envoltats de fills i nets, amb pau i serenitat, vam riure, vam plorar... Ens va dir que ell ja havia fet tot el que havia de fer al món.”
L’endemà, van assistir també a l’acció de l’equip mèdic. “Unes injeccions, tot just deu minuts, cap sospir de dolor..., una pau total”, afegeix. D’altra banda, demà volen recordar-lo de nou, també amb música, amb Montse Nicuesa (Krregades de Romanços) a l’acordió i Jordi Cebolla al trombó. I un brindis per “desmitificar la tristesa de la mort”.
