Mor Boris Spassky, excampió del món d’escacs i protagonista de la 'partida del segle'

L’excampió del món d’escacs Boris Spassky ha mort als 88 anys, segons ha informat la Federació Russa d’Escacs i la Unió Europea d’Escacs.

"Ens ha deixat una gran personalitat. Generacions d’escaquistes han après de les seues partides i continuen fent-ho. És una gran pèrdua per al país", ha declarat Andrei Filatov, president de la Federació Russa d’Escacs.

Spassky, un dels jugadors més cèlebres, va ser campió del món entre 1969 i 1972, i va ser reconegut pel seu estil de joc elegant i estratègic. El 1972, va perdre el Campionat del Món contra el nord-americà Bobby Fischer a Reykjavík, en un enfrontament conegut com la 'partida del segle'.

"Aquesta contesa, que va tenir com a teló de fons la Guerra Freda, van transcendir els escacs per convertir-se en un fenomen cultural que va captar l’atenció mundial", ha declarat la Unió Europea d’Escacs en un comunicat.

"El seu elegant estil de joc, caracteritzat per un joc universal i harmoniós, el va convertir en un dels jugadors més respectats i admirats de la història dels escacs. Les contribucions d'Spassky a la teoria dels escacs i la seua actitud esportiva al tauler van marcar la pauta a seguir per generacions de jugadors", afegeix el comunicat.

Nascut el 30 de gener de 1937 a Leningrad, actual Sant Petersburg, Spassky va emigrar a França el 1976, però va tornar a Rússia el 2012. Després de la mort de Vasili Smyslov el 2010, era l’excampió mundial d’escacs vius de més edat.

La partida del segle

Spassky deixa després de la seua mort un llegat de triomfs i de moments únics com el seu duel, encara que el perdria, contra el nord-americà Bobby Fisher, en plena Guerra Freda. Aquest va ser un dels moments cabdals de la seua carrera, quan el 1972 es va enfrontar a Reykjavík (Islàndia) al nord-americà Bobby Fischer pel títol mundial, i va ser vençut pel nord-americà (12,5 punts davant 8,5 a 21 partides), que li va prendre així el títol mundial.

Fischer va posar fi a una etapa de campions del món soviètics i el tema va transcendir al món polític. Spassky, que el 1973 repetiria triomf en el Campionat de l’URSS, ja no va ser tan bé vist al seu país.

El 1976 es traslladaria a França després de casar-se (per tercera vegada) amb una francesa d’origen rus i va adoptar la nacionalitat francesa.

No obstant, entre 1962 i 1978 Spassky va participar en set olimpíades d’escacs per a l’equip de l’URSS. I competiria amb França entre 1984 i 1988.

El 1992 Spassky i Fischer van tornar a jugar, a Iugoslàvia, en un torneig patrocinat per un banquer serbi, i l’exsoviètic va tornar a perdre.

A l’octubre de 2006, durant una lectura d’escacs a San Francisco, va patir un vessament cerebral, del qual es va recuperar més tard, encara que patiria un altre episodi similar el 2010.

Una de les seues últimes aparicions jugant va ser l’abril de 2007, en una partida amb el mestre hongarès Lajos Portisch, que va acabar en taules.

A Espanya se li va poder veure en diverses ocasions. Va acudir, per exemple, el 2002 al Torneig Vila de Bilbao d’escacs i va jugar una vintena de partides simultànies davant representants de la vida institucional, cultural, societat i esportiva de Biscaia.

El setembre de 2008, amb motiu de la Final de Mestres del Grand Slam celebrada a Bilbao, i on Spassky, convidat per l’organització, va brindar per qui va ser el seu gran rival en la dècada dels 70, Bobby Fischer, que havia mort el gener d’aquell any.

I el 2009 va acudir al Torneig Internacional d’Escacs celebrats a la localitat d’Alcubierre (Osca), per donar suport a la tasca d’aquesta petita localitat en la promoció dels escacs i ho va fer amb una magnífica exhibició de partides simultànies.