Erugues processionàries: una amenaça letal per als gossos a la primavera
Aquesta larva, la presència de la qual s’intensifica amb l’arribada de la calor, pot provocar greus lesions a les nostres mascotes si entren en contacte amb els seus pèls urticants
Una eruga processionària.
Les erugues processionàries representen un greu perill per als gossos quan passegen, especialment entre febrer i maig a l'augmentar les temperatures. Aquests insectes lepidòpters, que formen característiques files en desplaçar-se, poden causar lesions severes i fins i tot fatals si les mascotes entren en contacte amb ells o els ingereixen.
El risc principal rau en els pèls urticants que recobreixen el cos d’aquestes larves, que contenen una potent toxina anomenada Thaumatopina. Aquesta substància provoca fortes inflamacions i, en casos greus, pot derivar en necrosi lingual si l’animal llepa o ingereix aquests pèls.
A causa del canvi climàtic, la presència d’aquestes erugues en parcs i zones verdes pot avançar-se fins i tot a febrer o març, per la qual cosa la vigilància ha de ser constant durant els passejos amb les nostres mascotes.
On trobem la processionària?
L’eruga processionària habita principalment en zones amb pins, avets i cedres. Aquests arbres constitueixen el seu hàbitat preferit, on creen bosses blanques suspeses en les branques que funcionen com a nius. El seu cicle vital comença a l’estiu, quan les papallones posen ous que fan eclosió a finals d’aquesta estació.
Durant l’hivern, les erugues formen característics bossots a les branques i, al final d’aquesta estació, descendeixen a terra en formació per enterrar-se i transformar-se en crisàlides. És precisament en aquesta fase de descens quan representen més perill per a les nostres mascotes.
Símptomes de contacte amb la processionària
Els signes que el nostre gos ha estat en contacte amb una eruga processionària apareixen de forma immediata o en les primeres hores després de l’incident. Entre els símptomes més freqüents destaquen:
- Salivació excessiva
- Dolor i inflamació
- Febre
- Edema lingual
- Úlceres
- Problemes respiratoris greus
- Tos
- Vòmits (amb o sense sang)
- Diarrea sanguinolenta
- Inflamació aguda d’esòfag i estómac
- Dolor abdominal
- Conjuntivitis severa
- Hemorràgia nasal
- En casos extrems, necrosi parcial o total de la llengua
La simple ingestió dels pèls urticants pot posar en risc la vida de l’animal, ja que poden provocar úlceres estomacals greus.
Primers auxilis i actuació immediata
Davant de qualsevol sospita de contacte amb la processionària, és fonamental actuar amb rapidesa. Abans d’anar al veterinari, que ha de ser la nostra prioritat immediata, podem aplicar aquests primers auxilis:
1. Mantenir la calma per evitar errors
2. Utilitzar mascareta i guants per protegir-nos
3. Evitar que el gos es rasqui o llepi la zona afectada
4. Rentar abundantment amb aigua freda sense fregar ni tocar els pèls o la zona danyada
5. Anar urgentment al veterinari
No s’ha de demorar l’atenció veterinària per cap motiu, ja que el risc de xoc al·lèrgic o necrosi és molt elevat. El professional eliminarà les restes de pèls urticants i avaluarà els danys produïts.
Mesures preventives
Per evitar incidents amb aquest perillós insecte, és recomanable:
- Evitar zones amb pins, avets i cedres durant la temporada de més activitat
- Eliminar erugues i nius en jardins particulars mitjançant dispositius específics
- Passejar sempre amb el gos subjecte amb corretja per mantenir-lo sota control
- Estar atent a la presència d’aquests insectes durant els passejos
Si la seua mascota ha tingut contacte amb l’eruga processionària, l’actuació ràpida i l’atenció veterinària immediata són fonamentals per evitar conseqüències greus. El temps és un factor crític en aquests casos.
