Aquest és el màxim d’hores diàries que hauries d’utilitzar el mòbil per cuidar la teua salut mental

Un recent estudi científic realitzat per la Universitat del Danubi de Krems, ubicada a Viena, ha confirmat per primera vegada l’existència d’una relació causal entre l’ús dels telèfons mòbils i la salut mental de les persones. La investigació, els resultats de la qual han estat publicats a la prestigiosa revista BMC Medicine, revela que reduir l’ús diari de l’smartphone a menys de dos hores produeix millores significatives a diversos indicadors de benestar psicològic, incloent una disminució dels símptomes depressius i de l’estrès.

Segons explica Christoph Pieh, director de l’equip investigador: "Per primera vegada vam poder demostrar una relació causal entre l’ús de telèfons intel·ligents i la salut mental". L’estudi, que ha causat un considerable impacte en la comunitat científica, va dividir els participants en dos grups clarament diferenciats per analitzar de forma controlada els efectes de l’ús d’aquests dispositius. Mentre el primer grup va reduir dràsticament la seua exposició a les pantalles a un màxim de 120 minuts diaris, el segon va mantenir els seus hàbits habituals, amb una mitjana de quatre hores i mitja d’utilització al dia.

Els resultats obtinguts després de tres setmanes de seguiment van ser contundents. Les persones que van limitar el temps d’ús del mòbil van experimentar una millora generalitzada en diferents paràmetres relacionats amb la salut mental: van reduir els seus símptomes depressius en un 27%, van disminuir els seus nivells d’estrès en un 16%, van augmentar la qualitat del son en un 18% i van millorar la seua sensació general de benestar en un 14%.

L’impacte de l’ús excessiu de dispositius mòbils al nostre cervell

Els smartphones s’han convertit en una eina pràcticament indispensable en la nostra vida quotidiana. Des de la comunicació instantània fins l’entreteniment, passant per la recerca d’informació o la feina, aquests dispositius ocupen un lloc central en la societat actual. No obstant, l’estudi de la Universitat del Danubi posa de manifest els efectes negatius que pot tenir un ús excessiu d’aquests aparells.

El professor Pieh, conscient de la dificultat que suposa reduir el temps davant les pantalles al món actual, recomana no obstant limitar el seu ús a un màxim de dos hores diàries. Aquesta recomanació es basa en les evidències científiques trobades, però el mateix investigador reconeix que "és difícil de complir" en un entorn on el mòbil forma part de nombroses activitats personals i professionals.

Un aspecte destacable de l’estudi és que els efectes positius observats no són permanents si no es manté la reducció en el temps d’ús. Els investigadors van comprovar que quan els participants van tornar als seus hàbits anteriors després de finalitzar el període de prova, els símptomes psicològics van empitjorar novament, la qual cosa suggereix la necessitat d’un canvi sostingut en els patrons de comportament.

Per què resulta tan difícil desconnectar del mòbil?

Els telèfons intel·ligents estan dissenyats per captar la nostra atenció de forma contínua. Les notificacions, les xarxes socials i les aplicacions utilitzen mecanismes psicològics que generen dopamina al nostre cervell, creant petites recompenses que ens mantenen enganxats. Aquest fenomen explica en part per què, com assenyala l’estudi, els participants van tornar a augmentar el seu temps d’ús una vegada finalitzat l’experiment.

"El desafiament no consisteix sol en la reducció, sinó també en el canvi sostenible del comportament d’ús", conclou Pieh, posant el focus en la necessitat d’establir hàbits duradors que permetin mantenir una relació més saludable amb la tecnologia. Això implica no només reduir el temps total, sinó també modificar els patrons d’interacció amb els dispositius.

Estratègies per reduir el temps de pantalla

En vista d’aquestes troballes, els experts suggereixen diverses estratègies per ajudar a disminuir el temps que passem davant les pantalles. Entre elles destaquen la desactivació de notificacions no essencials, l’establiment d’horaris específics sense mòbil (especialment abans de dormir), la utilització d’aplicacions que monitoren i limiten l’ús del telèfon, o la creació de zones lliures de dispositius a casa.

Altres recomanacions inclouen l’ús conscient de l’smartphone, fent atenció a quan i per què l’utilitzem, així com la recerca d’activitats alternatives que no impliquin l’ús de pantalles, com la lectura, l’esport o les interaccions socials cara a cara.

Impacte de l’estudi en les polítiques de salut pública

La investigació de la Universitat del Danubi podria tenir importants implicacions per a les polítiques de salut pública i les recomanacions oficials sobre l’ús de la tecnologia. En establir una relació causal entre el temps de pantalla i la salut mental, proporciona una base científica sòlida per desenvolupar campanyes de conscienciació i programes educatius destinats a promoure hàbits digitals més saludables.

A Espanya, on la penetració dels smartphones assoleix ja el 93% de la població segons les últimes dades disponibles, aquest tipus d’estudis resulten especialment rellevants. L’addicció al mòbil s’està convertint en un problema de salut pública que afecta especialment els més joves, però també adults de totes les edats.

Quins efectes té l’ús excessiu del mòbil en els adolescents?

Els adolescents constitueixen un dels grups més vulnerables davant de l’ús excessiu de dispositius mòbils. Diversos estudis han relacionat el temps prolongat de pantalla amb problemes com l’aïllament social, dificultats per agafar el son, ansietat i depressió en aquest grup d’edat. La investigació de la Universitat del Danubi reforça aquestes observacions i suggereix que establir límits clars podria tenir beneficis significatius per a la salut mental dels joves.

Com afecta l’ús del mòbil abans de dormir?

L’ús de dispositius mòbils abans de ficar-se al llit és una pràctica comuna que, segons nombrosos estudis, afecta negativament la qualitat del son. La llum blava emesa per les pantalles interfereix amb la producció de melatonina, l’hormona que regula el cicle del son. A més, l’estimulació mental que produeixen les xarxes socials o els continguts d’entreteniment dificulta la relaxació necessària per agafar el son adequadament. L’estudi de Krems, que assenyala una millora del 18% en la qualitat del son després de reduir l’ús del mòbil, confirma aquesta relació.

En definitiva, la investigació de la Universitat del Danubi de Krems aporta evidències científiques valuoses sobre com els nostres hàbits digitals impacten en la nostra salut mental. Limitar l’ús del telèfon mòbil a menys de dos hores diàries és com una recomanació a la qual dona suport la ciència que podria contribuir significativament a millorar el benestar psicològic en una societat cada vegada més hiperconnectada. El veritable repte, com assenyala el professor Pieh, està en aconseguir que aquests canvis es mantinguin en el temps i es converteixin en nous hàbits sostenibles.