Homenatge a Coloma Seró, mestra de l’Albagés deportada pels nazis

Sis lleidatanes van ser deportades als camps de concentració nazis després d’haver col·laborat amb la Resistència francesa contra el feixisme. Coloma Seró Costa, mestra de l’Albagés, és una d’elles i rebrà un homenatge amb la col·locació d’una de les 34 Stolpersteine que el Memorial Democràtic preveu aquest any en record de lleidatans deportats. És l’única dona que apareix en aquesta llista. I la seua història no pot quedar en l’oblit.

Nascuda el 1912 a l’Albagés, es va formar com a mestra i la seua primera destinació va ser l’escola de Montpol, a Lladurs, el febrer del 1936, ocupació que compaginava amb la vida política com a militant del PSUC fent mítings pel Segrià i les Garrigues. La historiadora Miriam Roma explica a SEGRE que a finals del 1938 Seró es va traslladar a Vilafranca del Penedès, on també va exercir com a mestra i va arribar a ser la primera dona regidora del municipi, ocupant la cartera de Cultura de l’ajuntament. Així mateix, va assumir tasques d’assistència social i, com explica Montserrat Roig al seu llibre Els catalans als camps nazis, va creuar la frontera amb uns 60 nens i nenes que havien perdut la família durant la guerra a començaments del 1939. En aquest context, Roma explica que van trobar un registre amb el nom de la filla de Seró, malgrat que admet que encara hi ha moltes coses per saber sobre la seua història, com que no hi ha cap fotografia seua. Després de passar per un camp d’internament, Seró es va implicar en la resistència a Talence (Gironda), on va ser arrestada l’abril del 1943 i empresonada a Bordeus. Des d’allà, va ser enviada al fort de Romainville, a París, després al camp de Royallieu i després deportada al de Ravensbrück, compartint comboi amb Neus Català. El febrer del 1945, va ser transferida al camp de Bergen-Belsen i, després de l’alliberament l’abril d’aquell any, va reconstruir la seua vida a Tolosa i Mende. Va participar en l’Amical dels antics Guerrillers Espanyols a França i va morir el 1996 a Lunel (Montpeller), als 84 anys. Seró inspira la cançó Morir a Ravensbrück de Marina Rosell, amb lletra de Montserrat Roig, que narra com la mestra va abraçar i va consolar una altra deportada catalana, Carme Gardell, mentre moria. “Aquestes dones van ser invisibilitzades i hem de divulgar la seua figura, el seu paper a la història, i les Garrigues reivindica Coloma Seró”, assenyala Roma.