Sònia Guerra, presidenta de l’ICD i secretària general d’igualtat i feminisme: «Hem avançat en consciència social»

Quin és principal objectiu d’aquesta legislatura pel que fa a igualtat?

Si n’hagués d’escollir només un, seria acabar amb la violència masclista, que és l’instrument que té el sistema patriarcal per continuar amb l’opressió que pateix la meitat de la humanitat.

A quin nivell d’igualtat es troba la nostra societat?

Podem fixar-nos que l’índex d’igualtat a escala internacional és alt, se situa en un 76,7%. Hem pujat una dècima respecte a l’any passat i això ens mostra com de lent que és l’avenç i el camí que encara ens queda per recórrer.

Es percep certa desacceleració en els avenços?

Hem anat fent passos i ara estem consolidant polítiques d’igualtat. Tanmateix, és cert que el treball està greument amenaçat per la proliferació de forces d’extrema dreta. S’està “dretanitzant” la dreta, tant a nivell espanyol com a nivell català. Els primers indicadors són el qüestionament i ridiculització del feminisme, i la negació de la violència masclista (un fet real que les dones patim tant en espais públics com a la llar). És un perill que l’extrema dreta qüestioni que les dones tinguem dret als drets humans.

Què es necessita per combatre-ho?

Penso que hem de fer molta pedagogia, tornar a reivindicar la qüestió més fonamental del feminisme: la igualtat, que dones i homes tinguem els mateixos drets, com cobrar igual per fer el mateix treball, compartir les feines de casa i la conciliació laboral, viure una vida lliure de violència masclista... Al cap i a la fi, aconseguir els drets bàsics per viure en pau.

Les reivindicacions d’aquest 8-M són les mateixes que fa deu anys?

L’agenda és similar perquè encara no hem aconseguit la igualtat efectiva. Malgrat això, hem avançat en consciència social i en legislació pel que fa a violència masclista (abans es parlava de violència domèstica, que és el marc conceptual a què ens vol tornar l’extrema dreta) o la bretxa salarial, si bé continua existint.

Les xarxes socials poden tergiversar la manera veure el feminisme dels més joves?

Totalment. Em preocupa molt l’ús de les pantalles en adolescents i preadolescents, és perillós permetre que tinguin accés a internet sense controlar quins productes consumeixen. A les xarxes socials són molt presents, no només l’extrema dreta i el feixisme, sinó també la cultura del porno, que està molt vinculada a la instrumentalització i cosificació de les dones i la violència masclista.

Gisèle Pelicot ha aconseguit que la vergonya canviï de bàndol?

Gisèle Pelicot ha estat una dona molt valenta i el seu cas demostra que qualsevol home pot exercir violència sobre una dona i que el consentiment femení mai no s’ha tingut en compte. El masclisme provoca que, fins i tot quan les dones som les víctimes de violència, siguem les que patim la vergonya de denunciar-ho, entre altres coses, perquè el sistema no sol acompanyar les dones que denuncien.

S’ha trobat vostè alguna vegada amb una situació de discriminació per raó de gènere?

Qualsevol dona en algun moment de la seua vida s’ha sentit discriminada pel simple fet de ser-ho. Moltes vegades diem que “allò que és personal és polític”, però a mi m’agrada dir que no és individual, que és estructural. És quan comparteixes experiències, encara que siguin micromasclismes, que t’adones que hi ha més companyes que també han patit el mateix.

En pot posar un exemple?

Quan vaig acceptar entrar a les llistes per anar al Congrés dels Diputats, vaig ser molt qüestionada per gent del meu entorn familiar i social perquè passaria la meitat de la setmana fora tenint a casa dos fills petits. Segurament, si la meua parella (un home) hagués estat al meu lloc, ningú no li hauria recriminat el mateix a ell.

Caporal Melé i agent Martínez, Guàrdia Urbana de Lleida: «Cada vegada hi ha més dones i estem obrint camí»

A la Guàrdia Urbana de Lleida hi ha 248 agents, dels quals 213 són homes i 35 dones (algunes s’incorporaran al juny). Tres d’elles són caporals i parlem amb una, la caporal Melé, una veterana amb 22 anys com a policia que abans ja va estar als Mossos d’Esquadra. Forma part de la secció motorista de la Policia Local i explica que, des de petita, tenia clara quina era la seua vocació. Va entrar a l’acadèmia amb 21 anys i va aprovar a la primera. “Per part dels companys, mai no he notat cap diferència... Potser conductes més protectores, però es parla i ja està”, assenyala. Per part de la societat ja és diferent. “Persones que no volen parlar amb tu i prefereixen parlar amb un agent o gent que se sorprèn al veure dos dones patrullant...” explica. Són situacions que també ha viscut l’agent Martínez, que es va incorporar fa un any i mig a la Urbana on, diu, ha trobat una vocació que no sabia que tenia tan forta. “M’encanta la meua feina”, emfatitza. “No t’imagines com t’omple aprovar una oposició que tant volies”, afegeix. Assegura que de vegades sí que ha notat reticències per part de la societat, com sentir-se observades en anar dos dones juntes de patrulla. “Encara que també m’he trobat algunes persones que m’animen”, compta. 

Tant una com l’altra comparteixen que la dona aporta “una visió diferent” en les actuacions i que es complementa amb la dels seus companys homes. “Junts fem el 100%”, destaquen. Davant d’una presència més gran de les dones als cossos de seguretat, també en la Guàrdia Urbana, assenyalen que encara queda molt per fer perquè aquesta presència equitativa arribi als comandaments de responsabilitat i asseguren que tot és qüestió de voluntat. “Amb una bona xarxa de suport, actitud i motivació, tothom pot fer-ho”, defensa l’agent Martínez. Per a Melé, és vital continuar “trencant patrons” per aconseguir que hi hagi més dones en llocs de responsabilitat als cossos policials. “Si ells poden fer-ho, per què nosaltres no?”, es pregunta. Sobre això, valoren com a positiu que també dins del cos cada vegada hi ha menys dones encasellades en llocs administratius, la qual cosa fa que siguin més visibles també per a la ciutadania. 

“Nosaltres estem obrint el camí per a les que vinguin, res no ens impedeix de fer-ho si es vol”, defensen. Sobre la conciliació familiar i laboral, asseguren que és possible a la Guàrdia Urbana i es mostren contentes. Les dos són mares i expliquen que en algun moment han hagut d’aguantar comentaris “que segur que als nostres marits no els hi farien”. 

Pel que fa a la necessitat de continuar avançant per a la plena equitat, valoren les campanyes que s’han engegat per atreure més dones als cossos policials, però ressalten que això s’hauria de donar també en aquells sectors de la societat que estan més feminitzats, com la infermeria. “Cal treballar perquè tot vagi a l’una en tots els àmbits”, defensen. Les dos animen les joves a lluitar per tot allò que volen i trencar els sostres de vidre.

Ana Calvo, ginecòloga de l’Arnau de Vilanova: «Ara tenim més drets i som un referent per a les més joves»

Porta més de 20 anys al servei de Ginecologia de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida, creu que han canviat les coses en aquest temps?

Quan vam començar érem menys dones, tot i que el servei també era més petit, però la majoria dels ginecòlegs eren homes. Ara això ha canviat per complet ja que representem el 80%, amb llocs de responsabilitat. De fet, la nostra responsable és una dona. Això és una cosa que ha passat en general en tot l’àmbit que competeix a la medicina. 

Era més difícil per ser dona? 

No, el que passa és que no hi havia tants drets ara fa 20 anys. Tinc dos fills i la baixa l’agafaves just abans de parir. En el cas del primer part, per exemple, vaig tornar a treballar a les 6 setmanes, perquè volies aprofitar qualsevol oportunitat. Tampoc no hi havia permisos de lactància ni de cures com ara. Han canviat els drets que tenim. 

I es pot fer més? 

Sempre hi ha coses per fer. Per a mi, que porto tants anys, l’evolució ha estat positiva. Jo crec que en medicina tenim el mateix accés que els homes i això ens fa ser un referent per a les més joves. 

Què canviaria? 

En la meua opinió, canviaria una cosa que afecta tant dones com homes, i és treballar encara més per millorar la conciliació entre la vida laboral i la familiar, amb les guàrdies, els torns que tenim... és més complicat. 

En la seua trajectòria professional, s’ha trobat alguna vegada amb reticències de pacients per ser dona? 

En el nostre departament treballem amb dones, així que no, elles normalment prefereixen una ginecòloga, malgrat que tampoc he vist que els passi els homes.

Rosa M. Gil Iranzo, professora de la UdL: «Hem d’oferir aquest context humà per atreure més noies a la tecnologia»

“Quan vaig començar a estudiar Física, hi havia molt poques dones i al doctorat d’Informàtica passava el mateix”, explica Rosa Maria Gil, coordinadora del Grau en Disseny Digital i Tecnologies Creatives, un grau innovador que en el camp de la informàtica que compta amb equitat entre nois i noies. 

Gil té clar que “les dones aporten la sensibilitat per afrontar els problemes de les persones, per preocupar-se per qui utilitzarà aquesta tecnologia i per a què”. 

Un reclam que utilitzen per atreure més dones a aquest tipus de carreres. “Uneix l’art i el disseny amb la tecnologia i la programació i ha estat el boom”, destaca, i considera que “hem de donar aquest context més humà i proper a les persones perquè les noies s’hi sentin atretes”. 

Experta en intel·ligència artificial i investigadora dels patrons foscos als videojocs, explica que aquests es programen perquè “enganxin” i que aquests elements més atractius tenen un alt contingut de violència. “En el cas dels nens i nenes, que encara no han madurat, no tenen prou eines per gestionar l’ara paro”, assenyala. 

Sobre la lA, remarca que “el primer que hem d’acceptar és que no es pot frenar i després hem de ser conscients de quines eines tenim i fins on arribar, per la qual cosa és necessari legislar però també educar des de petits”. 

Gil a firma que queda molt per fer i assegura que “em preocupa i molt que els joves, amb els discursos cada vegada més a la dreta, se sentin atacats, amb tot el que hem hagut de lluitar pels nostres drets i que se’ns doni visibilitat i ells ho veuen com una amenaça. Crec que és perquè no els està arribant bé el missatge”.