D’entre els 436 artistes del fons del Museu Morera, només 95 són dones i la gran majoria, amb obra d’aquest segle XXI

L’actual exposició inaugural del nou Morera Museu d’Art Modern i Contemporani de Lleida exhibeix a la tercera planta de l’edifici un quadre de la pintora lleidatana Antònia Ferreras Bertran (1873-1953). Es tracta de l’oli sobre tela Cistell de flors, que va pintar al voltant del 1926. En una col·lecció de més de 5.500 peces, que es remunta a finals del segle XIX, cal esperar fins a mitjans dels anys 20 del segle passat per trobar al Morera el primer referent d’una artista femenina. 

La biografia de Ferreras a la Viquipèdia la defineix com una simple “pintora de flors”. Això sí, va ser de les millors. Formada en l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, la pintora lleidatana va participar, per exemple, en l’Exposició Hispanofrancesa del 1895, en la qual va ser guardonada amb una medalla de plata. L’etiqueta que acompanya el bodegó floral de l’artista al museu aporta una informació extra, que avui dia sembla increïble: en els concursos de pintura de la seua època, que era aleshores la via habitual d’entrada dels artistes a les sales i galeries d’art, les dones professionals només podien concursar amb teles de flors, bodegons o qüestions domèstiques, com el retrat de nens. Tota la resta era vedat masculí. Així, Ferreras es va especialitzar per força en els bodegons de flors i, fins a la Guerra Civil, formava part d’un grup de dones artistes molt actives en l’àmbit cultural barceloní, que reclamaven precisament poder exposar a les galeries i sales d’art de la capital catalana, monopolitzades en exclusiva per artistes masculins.

Cent anys després, les coses ja no són així, però la paritat a la col·lecció del museu lleidatà encara segueix lluny. Dels 436 artistes representats en el fons, només 95 són dones, menys del 22%, i la immensa majoria amb obres que han entrat a l’equipament des de finals dels anys 90 i fins a aquest primer quart del segle XXI. Durant el segle XX, poden comptar-se amb prou feines amb els dits d’una mà, amb referents lleidatans com Rosa Siré, Antonieta Aguiló o la fotògrafa de Tàrrega Palmira Puig, que durant dècades va viure i va desenvolupar la seua activitat professional al Brasil. El Morera, gràcies sobretot a la Biennal Cristòfol i els dipòsits de la Col·lecció Nacional d’Art de la Generalitat, ha aconseguit en els últims anys vorejar una certa paritat de gènere, malgrat que queda molt per recórrer.

Per la seua part, el Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal ha obert una etapa –amb la seua nova directora al capdavant, Clara Arbués– en la qual busca potenciar els discursos de la col·lecció amb perspectiva de gènere. No és una tasca gens fàcil en un fons que comprèn des de la prehistòria i fins al XVIII-XIX. La historiadora de l’art i conservadora Esther Balasch ho intentarà demà en una visita guiada en clau femenina (vegeu el desglossament), sempre amb un objectiu ideal: “Oferir una relectura de la història sense associar el paper de la dona simplement a la biologia de la maternitat.” Es tracta de descobrir darrere de diverses obres d’art la rellevància que va tenir la dona i que el discurs patriarcal històric sovint ha ocultat o oblidat.

‘Dones, poder i cultura’, una visita demà amb mirada femenina

Des de l’art rupestre del Cogul, amb les famoses figures de dones ballant de fa 9.000 anys, fins a la llegenda de Salomé i la decapitació de Sant Joan Baptista, en un relleu en fusta del segle XVII, el Museu de Lleida oferirà demà diumenge (12.00 h) una singular visita a l’exposició permanent de la mà de la historiadora i conservadora Esther Balasch per descobrir el paper de la dona en diferents moments de la història a partir de la seua representació artística. La visita Dones, poder i cultura, amb un recorregut des de la prehistòria fins a l’època moderna, es complementarà amb l’exhibició de sis gravats de dones artistes dels segles XX i XXI de la col·lecció Gelonch-Viladegut.