Un nou descobriment d’aigua líquida a Mart obre noves possibilitats per a la vida al planeta roig

Científics japonesos han trobat noves evidències que suggereixen l’existència d’aigua líquida sota la superfície de Mart en l’actualitat, una troballa que podria revolucionar la nostra comprensió sobre el potencial de vida al planeta roig. L’anàlisi de dades sísmiques recollides per l’instrument SIS de la missió InSight de la NASA, combinat amb innovadors experiments de laboratori, ha permès identificar el que sembla ser una transició entre roques seques i humides a entre 10 i 20 quilòmetres de profunditat al subsol marcià.

Aquest descobriment, liderat pels investigadors Ikuo Katayama de la Universitat d’Hiroshima i Yuya Akamatsu del Research Institute for Marine Geodynamics, contradiu interpretacions anteriors que atribuïen els límits detectats a simples canvis en la porositat o composició química de les roques. "Molts estudis suggereixen la presència d’aigua a l’antic Mart fa milers de milions d’anys", explica Katayama, "però el nostre model indica la presència d’aigua líquida al Mart actual", una afirmació que obre noves perspectives sobre l’habitabilitat del planeta veí.

La missió InSight, que va finalitzar el desembre de 2022 després de quatre anys d’operacions, ha proporcionat dades crucials sobre l’activitat sísmica marciana que continuen oferint revelacions significatives sobre l’estructura interna del planeta.

Com la sismologia revela els secrets de l’interior marcià

El sismòmetre SIS (Seismic Experiment for Interior Structure) desplegat per InSight funcionava capturant les ones sísmiques generades per terratrèmols marcians i impactes de meteorits. Aquestes ones, en propagar-se per l’interior del planeta, proporcionen informació detallada sobre la composició i estructura de les diferents capes que formen Mart.

Els científics analitzen principalment dos tipus d’ones: les ones P (primàries), que poden travessar tant sòlids com líquids, i les ones S (secundàries), que només es propaguen a través de mitjans sòlids. "La velocitat d’aquestes ones varia segons el material que travessen, permetent-nos crear un mapa de l’interior planetari", explica un expert en geofísica planetària consultat per a aquest article.

Un aspecte particularment revelador és que les ones S no poden viatjar a través de l’aigua, mentre que les ones P redueixen la seua velocitat en trobar-se materials menys densos. Les dades recollides per InSight van mostrar discrepàncies significatives en aquestes velocitats a profunditats de 10 i 20 quilòmetres, suggerint canvis importants en l’estructura interna del planeta.

Els experiments de laboratori que confirmen la teoria

Per comprovar si aquestes anomalies sísmiques podrien deure’s a la presència d’aigua, els investigadors japonesos van dissenyar un sofisticat experiment utilitzant roques similars a les que es troben a l’escorça marciana. Van seleccionar mostres de diabasa de Rydaholm (Suècia), la composició de grans de plagioclasa i ortopiroxè de mida uniforme que s’assembla notablement al que s’espera trobar a Mart.

Mitjançant l’ús de transductors piezoelèctrics, que converteix l’energia elèctrica en ones sísmiques i monitora la seua propagació, van analitzar el comportament d’aquestes roques en tres estats diferents: seques, humides i congelades. Els resultats van ser concloents: les velocitats sísmiques variaven significativament segons el contingut d’aigua, coincidint amb els patrons observats en les dades marcianes.

"El més interessant és que aquestes diferències en velocitat sísmica no poden explicar-se només per canvis en la porositat o la composició química", assenyala Akamatsu. "La presència d’aigua és l’explicació més plausible per al que estem observant".

Implicacions per a la recerca de vida a Mart

El descobriment d’aigua líquida al subsol marcià actual té profundes implicacions per a l’astrobiologia. A la Terra, pràcticament on hi ha aigua, hi ha vida, pel que la confirmació de reservoris aquosos subterranis a Mart augmenta considerablement les possibilitats que alguna forma de vida microbiana pogués haver-se desenvolupat i persistit allà.

"El subsol marcià podria oferir protecció contra la radiació solar i còsmica que banya la superfície del planeta", explica un astrobiòleg no relacionat amb la investigació. "A més, aquestes bosses d’aigua subterrània podrien haver romàs estables durant milers de milions d’anys, proporcionant un entorn relativament constant per a l’evolució de possibles microorganismes."

Aquesta troballa reforça la importància de les futures missions que se centraran en l’exploració del subsol marcià, com el rover Rosalind Franklin de la missió ExoMars, equipat amb un trepant capaç d’assolir fins dos metres de profunditat per buscar biomarcadors preservats.

Què és la missió InSight de la NASA?

La missió InSight (Interior Exploration using Seismic Investigations, Geodesy and Heat Transport) va ser llançada el maig de 2018 amb l’objectiu principal d’estudiar l’interior profund de Mart. A diferència d’altres rovers que se centren en la geologia superficial o la recerca de rastres de vida antiga, InSight va ser dissenyada específicament per investigar la composició i estructura interna del planeta roig.

Després d’aterrar el novembre de 2018 a la regió Elysium Planitia, InSight va desplegar diversos instruments científics, sent el més destacat el sismòmetre SIS, desenvolupat pel Centre Nacional d’Estudis Espacials de França. Aquest instrument, excepcionalment sensible, va ser capaç de detectar més de 1.300 esdeveniments sísmics durant la seua operació, proporcionant dades sense precedents sobre els "marsquakes" (terratrèmols marcians) i l’estructura interna del planeta.

La missió, originalment planejada per durar un any marcià (aproximadament dos anys terrestres), es va estendre fins desembre de 2022, quan l’acumulació de pols sobre els seus panells solars va reduir la seua capacitat de generació d’energia fins nivells insostenibles. Malgrat la seua conclusió, les dades recopilades per InSight continuen sent analitzades, generant descobriments com el que ara ens ocupa.

Com podria ser l’aigua subterrània a Mart?

Segons els models desenvolupats a partir de les dades sísmiques i els experiments de laboratori, l’aigua subterrània marciana probablement no existeix en forma de grans llacs o aqüífers similars als terrestres, sinó més aviat com a humitat que impregna els porus i esquerdes de les roques. Aquesta aigua podria contenir altes concentracions de sals que actuen com a anticongelant, permetent-li romandre en estat líquid malgrat les baixes temperatures del subsol marcià.

"Les condicions de pressió a aquestes profunditats també contribueixen a mantenir l’aigua en estat líquid", assenyala un planetòleg consultat. "És similar al que passa en algunes regions de l’Antàrtida, on hi ha llacs subglacials que romanen líquids sota quilòmetres de gel."

Quins altres indicis d’aigua s’han trobat a Mart?

Aquesta nova troballa se suma a una creixent llista d’evidències sobre la presència passada i actual d’aigua a Mart. El 2018, el radar MARSIS de la sonda Mars Express de l’AQUESTA va detectar el que semblava ser un llac subterrani d’aigua líquida sota el casquet polar sud. Més recentment, els rovers Curiosity i Perseverance han trobat minerals que només es formen en presència d’aigua líquida, confirmant que Mart va tenir un passat humit amb rius, llacs i fins i tot possiblement oceans.

"El que fa especial aquest nou descobriment és que proporciona evidència d’aigua líquida actual, no només rastres d’aigua antiga," subratlla Katayama. "Això canvia significativament la nostra perspectiva sobre el Mart contemporani".

La comunitat científica espera amb interès la publicació detallada d’aquests resultats en revistes especialitzades, així com la possibilitat que futures missions puguin verificar directament la presència d’aquests reservoris d’aigua subterrània i, potser algun dia, buscar signes de vida en ells.