Atapuerca reescriu la història: així és el rostre humà més antic d’Europa occidental

L’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) ha descobert un fragment d’os facial humà en el jaciment de l’Avenc de l’Elefant, a la serra d’Atapuerca (Burgos), que seria el més antic d’Europa occidental. La troballa, realitzada el juny de 2022, ha estat datada entre 1,1 i 1,4 milions d’anys després de minuciosos estudis. Els investigadors han atribuït el fòssil a una possible nova espècie que han denominat 'Homo affinis erectus', ampliant així el coneixement sobre la presència humana al continent durant el Plistocè Inferior. Com assenyala Rosa Huguet, investigadora de l’IPHES que ha liderat la investigació, "un nou personatge entra en la història de l’evolució humana a Europa".

El fragment facial, batejat com a 'Pink' i catalogat com a ATE7-1, va ser descobert per un equip d’investigadors de l’IPHES i de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona. Aquest fòssil presenta característiques que el diferencien clarament de l’Homo Antecessor, fins ara l’única espècie documentada en aquella època a Europa. "És una cara que s’assembla als 'Homo erectus’, però ens falta tenir més fòssils per poder saber si és Homo Erectus o una altra espècie", explica Huguet. Els investigadors destaquen que el rostre mostra faccions "molt més primitives" i similars a l’Homo Erectus, especialment en l’estructura nasal, que és plana i poc desenvolupada.

Un descobriment que reescriu la història evolutiva europea

Per dimensionar la importància d’aquesta troballa, es pot recordar que el fòssil humà més antic descobert fins ara a Atapuerca datava de l’any 2007, quan els arqueòlegs van desenterrar una mandíbula amb una cronologia d’1,2 milions d’anys en el nivell 9 de l’Avenc de l’Elefant. 'Pink', tanmateix, ha estat extret dos metres per sota, en el nivell 7, el que confirma que és més antic i excepcional. 

"Un homínid amb aquestes característiques encara no ho havíem trobat a Europa", recalca Rosa Huguet. Aquesta peça ha requerit un estudi exhaustiu durant gairebé tres anys, amb treballs de restauració "molt meticulosos" segons explica Xosé Pedro, investigador de la URV: "Han anat enganxant petits fragments d’os per aconseguir el fòssil que ara presentem".

A més del fragment facial, en el mateix nivell 7 del jaciment s’han recuperat altres evidències que certifiquen la presència i activitat d’homínids durant aquest període. Entre elles destaquen eines de pedra i restes faunístiques amb marques de tall. Pedro, especialista en indústria lítica, explica que aquests estris els permeten tenir una "visió global" sobre la vida fa 1,2 milions d’anys, aportant informació crucial sobre els hàbits i capacitats d’aquests primers pobladors europeus.

Atapuerca: enclavament excepcional de l’evolució humana

Els jaciments d’Atapuerca s’han consolidat com un dels enclavaments paleontològics més importants del món. Fins ara, s’han documentat cinc espècies humanes diferents que van habitar aquesta regió al llarg del temps, des de 'Pink', amb 1,4 milions d’anys d’antiguitat, fins els pobladors del Neolític. "Atapuerca ha aportat i continuarà aportant restes imprescindibles per conèixer les primeres ocupacions humanes a Europa", afirma Huguet.

La publicació d’aquestes troballes a la prestigiosa revista científica 'Nature' reforça la rellevància internacional d’aquest descobriment. No obstant, els investigadors adverteixen que els resultats presentats són "provisionals" i obren noves vies d’investigació que prometen transformar la nostra comprensió del poblament europeu.

"Hem de veure com es relacionaven, d’on venen, quines migracions han realitzat", indica Huguet, que resumeix: "És l’inici de noves línies d’investigació que aniran enriquint el panorama de l’evolució humana". El desafiament ara consisteix a determinar si va existir alguna relació entre aquest 'Homo affinis erectus' i l’Homo Antecessor, així com establir les possibles rutes migratòries que van seguir aquests primers pobladors per arribar al continent europeu.

La història de les troballes a l’Avenc de l’Elefant

L’Avenc de l’Elefant constitueix un dels jaciments més significatius dins del complex arqueològic d’Atapuerca. Aquest enclavament ha proporcionat ja diverses troballes fonamentals per comprendre el primer poblament d’Europa. Les excavacions sistemàtiques iniciades a finals del segle XX han permès documentar una seqüència estratigràfica que abasta més d’1,5 milions d’anys, convertint aquest lloc en un arxiu excepcional de la prehistòria europea.

Els diferents nivells geològics de l’Avenc de l’Elefant contenen informació valuosa sobre els canvis climàtics, la fauna i la presència humana a la península ibèrica durant el Plistocè. El nivell 7, on s’ha trobat 'Pink', representa un període particularment interessant, ja que correspon a una fase primerenca de colonització humana del continent.

Qui eren els primers europeus?

El descobriment de 'Pink' replanteja nombroses qüestions sobre la identitat dels primers pobladors d’Europa. Fins ara, es considerava que l’Homo Antecessor, identificat també a Atapuerca, era el protagonista exclusiu d’aquesta primera colonització. Tanmateix, la presència d’un individu amb característiques més primitives i properes a l’Homo Erectus suggereix un panorama més complex.

Els investigadors consideren que aquests primers europeus probablement procedien de l’Àfrica o Àsia, seguint rutes migratòries a través del Pròxim Orient o l’estret de Gibraltar. La seua capacitat per adaptar-se a entorns diferents dels del seu origen demostra una notable flexibilitat comportamental i tecnològica.

Com s’ha datat el fòssil de 'Pink'?

La datació precisa de 'Pink' entre 1,1 i 1,4 milions d’anys s’ha aconseguit mitjançant una combinació de tècniques. Els mètodes paleomagnètics, bioestratigràfics i de datació radiomètrica han proporcionat un marc cronològic consistent per situar aquesta troballa en el temps. La posició estratigràfica del fòssil, dos metres per sota de restes ja datades en 1,2 milions d’anys, confirma la seua antiguitat més elevada.

Aquest rigor en la datació resulta fonamental per establir la seqüència evolutiva i comprendre els processos migratoris que van portar als primers humans a colonitzar Europa. La ubicació temporal precisa permet, a més, relacionar la presència humana amb les condicions climàtiques i ambientals d’aquell període, factors determinants per entendre les estratègies d’adaptació i supervivència.

La troballa de 'Pink' no només ens atansa als nostres avantpassats més remots, sinó que planteja nous interrogants sobre la diversitat humana en el passat i els complexos processos que van portar a la nostra espècie a expandir-se per tot el planeta. La serra d’Atapuerca continua així confirmant-se com un tresor arqueològic excepcional, una finestra privilegiada als orígens de la humanitat a Europa.