Tutankamon i el misteri del lotus blau: revelat el seu veritable ús

El lotus blau egipci, una de les plantes més emblemàtiques de la civilització dels faraons, ha mantingut ocult el seu veritable ús durant mil·lennis. Els pètals d’aquesta misteriosa flor cobrien el cos del faraó Tutankamon quan els arqueòlegs van obrir la seua tomba el 1922, i les seues característiques flors adornen nombrosos rotllos de papir descoberts en diferents jaciments. Tanmateix, un nou estudi realitzat per la Universitat de Califòrnia a Berkeley ha revelat que tant la seua identitat botànica com la seua forma de consum podrien haver estat malinterpretades durant dècades pels experts.

La investigació, duta a terme per Liam McEvoy, estudiant d’antropologia especialitzat en egiptologia, ha posat de manifest que l’autèntic lotus blau egipci (Nymphaea caerulea) és completament diferent de les plantes que actualment es comercialitzen a internet sota aquesta denominació. A més, l’estudi suggereix que els mètodes tradicionals de consum no serien els que s’han vingut considerant habitualment, la qual cosa obre noves perspectives sobre els rituals psicoactius a l’antic Egipte.

Les troballes de McEvoy tenen importants implicacions no només per a la nostra comprensió de les pràctiques cerimonials a la vall del Nil fa 3.000 anys, sinó també per alertar sobre els productes dubtosos que actualment es venen en plataformes digitals prometent efectes similars als de la planta original.

La veritable identitat del lotus sagrat egipci

Durant la seua investigació, McEvoy va col·laborar estretament amb el Centre per a la Ciència dels Psicodèlicos de la UC Berkeley i va comptar amb el suport de químics especialitzats. L’equip va comparar exemplars autèntics de Nymphaea caerulea conreats al Jardí Botànic de la Universitat de Califòrnia amb mostres adquirides en plataformes de comerç electrònic com Etsy.

Els resultats van ser concloents: les plantes venudes online com a "lotus blau egipci" pertanyen a una espècie completament diferent. "Sempre es representa amb la mateixa forma de pètal", va explicar McEvoy sobre l’autèntica planta egípcia. "Sempre es representa amb les taques en la base dels sèpals. És una planta molt específica".

Mitjançant tècniques d’espectrometria de masses, l’investigador va determinar que els nivells de nuciferina —l’alcaloide responsable dels efectes psicoactius— eren significativament més elevats en la Nymphaea caerulea autèntica que en les flors comercialitzades per internet. Això va portar McEvoy a concloure que els productes disponibles al mercat digital són, en realitat, nenúfars comuns sense propietats psicoactives rellevants.

El Festival de l’Embriaguesa i els rituals de l’antic Egipte

Per comprendre el context cultural de l’ús del lotus blau, McEvoy va estudiar artefactes antics conservats al Museu de Antropología Phoebe A. Hearst de Berkeley i va aprendre a interpretar jeroglífics. Les seues investigacions li van permetre descobrir la importància d’aquesta planta en celebracions com el Festival Hathoric de l'Embriaguesa.

Durant aquest ritual, els antics egipcis se submergien en un estat alterat de consciència mitjançant el consum de begudes que contenien lotus blau. Es creia que en despertar d’aquest estat, els participants podien contemplar breument el rostre d’Hathor, deessa de l’amor, la bellesa i la fertilitat, la qual cosa conferia un caràcter sagrat a l’experiència.

Contràriament al que es pensava fins ara, McEvoy suggereix que la forma de consum no consistia simplement a remullar els pètals en vi. Les seues anàlisis químiques apunten que la preparació més eficaç per alliberar la nuciferina seria una barreja d’oli i vi a què s’afegien les flors, la qual cosa podria explicar millor els efectes descrits en els textos antics.

Implicacions per al mercat actual de suplements

La investigació de McEvoy no només aclareix aspectes històrics, sinó que també dona llum sobre un fenomen contemporani: la comercialització de suposats productes derivats del lotus blau egipci. En diverses botigues online es venen extractes i flors seques que prometen efectes relaxants, i fins i tot psicodèlics, basant-se en la seua suposada connexió amb les pràctiques de l’antic Egipte.

L’estudi demostra que aquests productes no contenen la planta original ni els seus principis actius en quantitats significatives. Aquesta troballa resulta rellevant per als consumidors que podrien estar adquirint aquests productes sota falses premisses sobre els seus efectes o el seu valor històric.

Els experts en botànica adverteixen que la confusió entre espècies de nenúfars és habitual al mercat de plantes exòtiques, i que la denominació "lotus blau" s’aplica indiscriminadament a diverses espècies amb aparença similar però composició química diferent.

Què sabem realment sobre el lotus blau egipci?

La Nymphaea caerulea és una planta aquàtica originària de la vall del Nil que va florir especialment durant el període dinàstic egipci. Els seus característics pètals blavoviolacis i el seu perfum intens la van convertir en un element fonamental de la iconografia religiosa egípcia, simbolitzant la creació i el renaixement.

Els egipcis la representaven freqüentment en pintures murals, joies i objectes cerimonials. La seua associació amb el déu solar Ra i amb diverses deïtats de la fertilitat li atorgava un lloc privilegiat al panteó simbòlic egipci. Els estudis botànics moderns confirmen que conté alcaloides com la nuciferina, que té propietats psicoactives moderades, la qual cosa explicaria el seu ús en rituals de caràcter extàtic.

Actualment, la planta es troba en perill en el seu hàbitat natural a causa de la contaminació del Nil i als canvis en l’ecosistema fluvial. Els exemplars purs de Nymphaea caerulea són cada vegada més escassos, la qual cosa ha contribuït a la proliferació de substituts al mercat internacional.

Com afecta aquest descobriment a la interpretació de rituals egipcis?

La revelació sobre el veritable mètode de consum del lotus blau obliga els egiptòlegs a reconsiderar nombrosos textos i representacions artístiques. Les escenes que mostren a participants en banquets fent olor flors de lotus podrien tenir un significat més profund del qual se’ls havia atribuït fins ara, possiblement indicant no només un gest estètic sinó una pràctica amb finalitats psicoactives específiques.

Els experts en religió egípcia hauran de revisar també les interpretacions de cerimònies com el Festival de l’Embriaguesa en vista d’aquestes noves dades sobre la composició química de la planta i la seua forma òptima de preparació. El treball de McEvoy obre així noves vies per a la comprensió de l’espiritualitat i les pràctiques rituals en una de les civilitzacions més fascinants de la història antiga.

Quin paper va tenir el lotus blau a la tomba de Tutankamon?

La presència de pètals de lotus blau sobre el cos momificat del jove faraó Tutankamon constitueix una de les troballes més intrigants de l’arqueologia egípcia. Howard Carter, el descobridor de la tomba, va documentar meticulosament aquestes restes vegetals, però el seu significat exacte ha estat objecte de debat durant dècades.

En vista de la investigació de McEvoy, la inclusió d’aquesta planta a l’aixovar funerari podria interpretar-se no només com un element decoratiu, sinó com un component essencial per al viatge del faraó al més enllà. Les propietats psicoactives del lotus blau podrien estar vinculades a la creença en la seua capacitat per facilitar la transició entre mons, permetent a l’esperit del difunt accedir a estats de consciència necessaris per al seu renaixement en l’altra vida.