La pluja de sang arriba a Catalunya i omplirà de fang aquestes zones
La pols sahariana en suspensió es combinarà amb les precipitacions i deixarà dipòsits de fang
La neu de Baqueira coberta per la pols vermellosa de l’última pluja de fang.
Espanya afronta un episodi de la coneguda com a "pluja de sang" a causa de la conjunció de dos fenòmens meteorològics: les precipitacions generades per la borrasca Martinho i l’arribada de pols en suspensió procedent del nord de l’Àfrica. Aquest fenomen, que consisteix en la precipitació d’aigua barrejada amb partícules de pols, afectarà principalment Lleida i tot l’est peninsular durant les pròximes hores, dipositant fang sobre diverses superfícies.
Les zones més afectades seran la Comunitat Valenciana, Catalunya, l’est d’Andalusia, Múrcia i les Balears, on la concentració de calima serà més visible. Segons les previsions meteorològiques, es tracta d’un episodi de curta durada que remetrà abans del cap de setmana, quan els vents comencin a rotar cap a l’oest amb l’avenç de la borrasca Martinho.
Durant la jornada d’avui dijous, les precipitacions seran moderades a l’est peninsular, però suficients per arrossegar la pols en suspensió i provocar els característics dipòsits de fang que taquen vehicles, mobiliari urbà i façanes. Divendres, el fenomen continuarà afectant la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Balears, abans de dissipar-se per complet al final del dia.
Com es forma la pluja de fang?
La pluja de fang o "pluja de sang" és un fenomen meteorològic que es produeix quan les gotes d’aigua arrosseguen partícules de pols suspeses en l’atmosfera. En el cas d’Espanya, aquesta pols sol procedir del desert del Sàhara, transportat per migjorns que travessen la Mediterrània.
El mecanisme és relativament senzill: els corrents d’aire calent procedents del nord de l’Àfrica arrosseguen amb si partícules de pols i sorra que queden suspeses en l’atmosfera. Quan aquestes masses d’aire carregades de pols coincideixen amb sistemes de baixes pressions que generen precipitacions, com l’actual borrasca Martinho, les gotes de pluja arrosseguen aquestes partícules fins el terra.
El resultat és un característic dipòsit de fang vermellós sobre automòbils, calçades, terrasses i qualsevol superfície exposada a la intempèrie. Aquest color vermellós, que dona origen al nom popular de "pluja de sang", es deu a la composició mineral de la pols sahariana, rica en òxids de ferro.
Impacte del fenomen en diferents regions
L’impacte de la pluja de fang varia segons la intensitat de les precipitacions i la concentració de pols en suspensió. Per a aquesta setmana, els models meteorològics indiquen que dijous es veuran afectades principalment zones de la Comunitat Valenciana, Catalunya i l’est d’Andalusia i Múrcia.
Divendres, el fenomen es concentrarà a la Comunitat Valenciana, Catalunya i les Balears, abans de dissipar-se completament en finalitzar el dia quan els vents canviïn de direcció amb el desplaçament de la borrasca Martinho.
La visibilitat també pot veure’s reduïda temporalment durant els episodis més intensos de calima, una cosa que podria afectar el trànsit rodat i aeri a les zones més compromeses.
Consells pràctics davant de la pluja de fang
Encara que la pluja de fang no suposa un risc directe per a la salut, sí que pot resultar molesta pels seus efectes sobre vehicles, mobiliari urbà i roba estesa. Els experts recomanen:
- Evitar rentar els vehicles fins que finalitzi l’episodi, ja que la pols en suspensió podria tornar a dipositar-se.
- Quan es procedeixi a la neteja, és preferible fer-ho amb abundant aigua abans de fregar, per evitar ratllar la pintura amb les partícules de pols.
- Retirar la roba estesa a l’exterior si es preveuen pluges amb calima.
- Les persones amb problemes respiratoris haurien de limitar la seua exposició a l’aire lliure durant els moments de més concentració de pols en suspensió.
Per què s’intensifiquen aquests fenòmens?
Els episodis de calima i pluja de fang són relativament freqüents a la Península Ibèrica, especialment al vessant mediterrani. Tanmateix, alguns estudis científics apunten que la seua freqüència i intensitat podrien estar augmentant com a conseqüència del canvi climàtic.
L’escalfament del desert del Sàhara i la variabilitat més gran dels patrons atmosfèrics afavoreixen tant la formació de tempestes de sorra al nord de l’Àfrica com el seu transport cap a latituds més septentrionals.
A més, la desertificació d’algunes zones del nord africà contribueix a augmentar la quantitat de partícules susceptibles de ser transportades pels vents cap a la Península Ibèrica.
És perillosa la pluja de fang?
Encara que visualment cridanera i molesta per a la neteja urbana i domèstica, la pluja de fang no suposa un risc greu per a la salut de la població general. Tanmateix, pot agreujar temporalment els símptomes en persones amb problemes respiratoris crònics com a asma o EPOC.
El principal impacte d’aquest fenomen és econòmic, relacionat amb els costos de neteja d’infraestructures públiques, vehicles particulars i façanes d’edificis. També pot afectar temporalment la visibilitat en carreteres i aeroports.
