El 'kit' d’emergència que la Unió Europea recomana que tinguis a casa
Brussel·les presentarà aquest dimecres un pla amb 30 mesures perquè els ciutadans puguin afrontar situacions d’emergència durant almenys 72 hores sense ajuda externa
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
La Unió Europea farà un pas decisiu aquesta setmana en recomanar oficialment que tots els ciutadans dels 27 estats membres disposin d’equips de supervivència a casa. Aquesta mesura, que forma part d’una nova estratègia de preparació davant de crisi, cerca que cada família europea pugui subsistir almenys 72 hores sense assistència externa en cas d’emergències greus com conflictes armats, desastres naturals o atacs cibernètics que afectin infraestructures crítiques.
Segons ha pogut confirmar-se, l’Executiu comunitari presentarà aquest dimecres un informe denominat "Estratègia de Preparació de la Unió", en el qual es detallaran 30 accions clau per reforçar la resiliència tant a nivell estatal com ciutadà. El document, a què ha tingut accés el diari El País, s’emmarca en un context de creixent tensió geopolítica, amb la guerra a Ucraïna, la inestabilitat a l’Orient Mitjà i l’augment de fenòmens meteorològics extrems com a teló de fons.
Aquesta iniciativa no sorgeix del no-res. A començaments de 2024, diversos països del continent com Bèlgica, Suècia o Noruega ja havien llançat campanyes de conscienciació amb recomanacions similars. Ara, Brussel·les busca unificar criteris i estendre aquestes pràctiques preventives a tota la Unió, consolidant un enfocament comú davant de possibles crisis futures.
Contingut del kit bàsic de supervivència recomanat
El paquet d’emergència suggerit per les autoritats europees inclou elements essencials que tota família hauria de tenir emmagatzemats per a situacions crítiques. Entre els components fonamentals destaquen:
- Aigua potable: considerada el recurs més vital en qualsevol emergència, tant per a consum directe com per a higiene bàsica i preparació d’aliments.
- Aliments no peribles: principalment productes enllaunats, deshidratats o amb llarga vida útil que puguin consumir-se amb mínima o nul·la preparació.
- Medicaments: una farmaciola bàsica de primers auxilis juntament amb les medicacions habituals per a tractaments crònics dels habitants de la casa.
- Bateries i dispositius de càrrega: elements indispensables per mantenir operatius aparells essencials com llanternes, ràdios o telèfons mòbils durant talls de subministrament elèctric.
Alguns països han ampliat aquestes recomanacions bàsiques amb elements addicionals. Per exemple, les autoritats belgues suggereixen incloure també una ràdio a piles per mantenir-se informat durant emergències, documents personals importants, petits panells solars com a alternativa energètica i roba adaptada a diferents condicions climàtiques.
Autonomia mínima de 72 hores
La Comissió Europea estableix que aquests subministraments haurien de ser suficients per garantir la subsistència durant almenys tres dies complets. Aquest període es considera el temps crític inicial fins que els sistemes estatals puguin recuperar el control dels serveis públics essencials i establir canals efectius de distribució d’ajuda.
Tanmateix, les recomanacions varien segons el país. Noruega, amb la seua experiència en condicions climàtiques extremes i la seua particular ubicació geogràfica, aconsella als seus ciutadans estar preparats per a períodes més extensos, suggerint comptar amb provisions per a almenys una setmana.
Els experts en gestió de crisi assenyalen que aquestes 72 hores inicials són fonamentals, ja que representen el moment en què els serveis d’emergència estaran més saturats i la mobilitat podria veure’s greument limitada per les circumstàncies.
El context europeu de la iniciativa
Aquesta proposta respon a una anàlisi profunda de la situació actual. La invasió russa d’Ucraïna ha evidenciat vulnerabilitats energètiques i logístiques a Europa que abans podien semblar remotes. Així mateix, l’increment d’atacs informàtics contra infraestructures crítiques i la intensificació de fenòmens climàtics extrems han obligat les autoritats comunitàries a replantejar-se les seues estratègies de protecció civil.
"No es tracta de crear alarmisme, sinó de desenvolupar una cultura preventiva", expliquen fonts properes a la Comissió. L’objectiu és doble: d’una banda, capacitar els ciutadans per afrontar amb més autonomia situacions imprevistes; per un altre, reduir la pressió sobre els serveis d’emergència durant les fases inicials d’una crisi, permetent que aquests es concentrin en les situacions més urgents.
A més del kit de supervivència individual, l’informe "Estratègia de Preparació de la Unió" abordarà unes altres 29 mesures complementàries que inclouen des de protocols millorats de comunicació en crisi fins plans coordinats d’evacuació i sistemes avançats d’alerta primerenca davant de diferents tipus d’emergències.
