Nova llei per protegir els menors en l’entorn digital: claus i mesures

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts a l’avantprojecte de llei orgànica per a la protecció de menors en l’entorn digital, una normativa pionera que introdueix importants mesures de seguretat. Entre les novetats més destacades es troba l’obligació d’incorporar sistemes de control dels pares per defecte als dispositius digitals, l’elevació de 14 a 16 anys per a l’accés a xarxes socials sense supervisió parental i noves tipificacions penals per castigar pràctiques com les 'deepfake', imatges manipulades mitjançant intel·ligència artificial.

Aquesta iniciativa legislativa arriba en un moment de creixent preocupació pels riscos a què s’enfronten nens i adolescents a internet. Segons recents estudis, l’accés primerenc a continguts inapropiats i la sobreexposició a pantalles estan generant problemes de salut mental entre els més joves. El text, que ara iniciarà la seua tramitació parlamentària en el Congrés, estableix un marc legal integral per fer front a aquests desafiaments i garantir una navegació més segura.

La normativa s’estructura en diversos eixos fonamentals que inclouen des de la prevenció fins el càstig de conductes delictives, passant per l’educació digital i la implicació de tots els agents socials en la protecció de menors.

Control dels pares i etiquetatge de dispositius: noves obligacions per a fabricants

Una de les mesures més noves de l’avantprojecte és l’obligació que tots els dispositius digitals que es fabriquin incloguin, de sèrie, sistemes de control dels pares. Aquesta funcionalitat haurà d’activar-se durant la configuració inicial del dispositiu, ser gratuïta i comptar amb una interfície senzilla que faciliti el seu ús per part de pares i tutors sense coneixements tècnics avançats.

A més, els fabricants hauran d’incorporar un etiquetatge específic als seus productes que adverteixi clarament sobre els possibles riscos que implica un ús inadequat. Aquest sistema d’identificació haurà d’informar sobre els potencials efectes negatius en el desenvolupament físic, mental i moral dels menors, permetent a pares i educadors prendre decisions informades.

L’objectiu d’aquestes mesures és dotar les famílies d’eines efectives per supervisar l’activitat digital dels menors sense que això suposi un cost addicional o requereixi coneixements tècnics especialitzats, democratitzant així l’accés a la seguretat digital.

Noves restriccions d’edat i protecció de dades personals

L’avantprojecte introdueix un canvi significatiu en l’edat mínima per al consentiment digital autònom, elevant-la dels 14 als 16 anys. Aquesta modificació implica que els menors de 16 anys necessitaran autorització parental per crear perfils en xarxes socials o serveis digitals que impliquin el tractament de les seues dades personals.

Aquesta mesura suposa un alineament amb la tendència internacional de reforçar la protecció dels menors en l’entorn digital, reconeixent que la capacitat per comprendre les implicacions de la cessió de dades personals requereix una maduresa que no sempre és present en edats primerenques.

Es pot destacar que la normativa també incorpora mecanismes per verificar de forma efectiva l’edat dels usuaris, un aspecte que fins ara ha presentat importants desafiaments tècnics i que ha permès que molts de menors accedeixin a continguts inapropiats simplement falsificant la seua data de naixement.

Regulació de l’ús de tecnologia en centres educatius

Un altre dels pilars fonamentals de la nova llei és la regulació de l’ús de dispositius digitals en els centres educatius. L’avantprojecte estableix que cada centre, d’acord amb les directrius de les administracions educatives autonòmiques, haurà d’establir les seues pròpies normes sobre l’ús de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics.

Aquesta regulació inclou des de l’educació infantil (0-3 anys) fins batxillerat, i haurà d’integrar-se als plans de convivència i digitalització dels centres. L’objectiu és trobar un equilibri entre l’aprofitament de les possibilitats educatives que ofereixen les noves tecnologies i la prevenció de problemes com l’addicció a pantalles, el ciberassetjament o l’exposició a continguts inadequats.

A més, es posa especial èmfasi en la formació del professorat perquè pugui detectar situacions de risc relacionades amb l’ús de tecnologies i actuar de forma adequada davant de casos de ciberassetjament o ús problemàtic de dispositius.

Alfabetització digital i programes preventius de salut

La llei preveu la implementació d’un pla integral d’alfabetització digital des de l’educació primària. Aquest programa formatiu busca dotar els estudiants d’eines crítiques per identificar falòrnies, evitar estafes online i fer un ús responsable i segur d’internet.

De forma paral·lela, s’establiran programes preventius des de l’àmbit sanitari, especialment en Atenció Primària, per detectar precoçment possibles usos problemàtics de les tecnologies. Els professionals sanitaris rebran formació específica per identificar canvis conductuals o problemes de salut física, psíquica i emocional que puguin estar relacionats amb un ús excessiu o inadequat de pantalles.

Aquests programes preventius resultaran fonamentals per abordar de manera primerenca problemes emergents com l’addicció a videojocs, la dependència de xarxes socials o els trastorns del son associats a l’ús intensiu de dispositius electrònics, fenòmens que estan experimentant un preocupant augment entre la població infantil i adolescent.

Reforma del Codi Penal: nous delictes en l’entorn digital

L’avantprojecte introdueix importants modificacions en el Codi Penal per adaptar-lo a les noves formes de delinqüència digital. Entre les novetats més destacades es troba la tipificació com a delicte contra la integritat moral de la generació i difusió de 'deepfakes' de contingut sexual o greument vexatori.

Aquesta mesura no es limita a la protecció de menors, sinó que inclou qualsevol persona, reconeixent el greu dany que aquestes manipulacions poden causar a la dignitat i reputació de les víctimes. Les penes s’agreujaran quan l’infractor utilitzi identitats falses per enganyar la víctima, una pràctica freqüent en casos de grooming o assetjament sexual online.

Una altra novetat significativa és la introducció de les "ordres d’allunyament digital", que prohibiran als agressors l’accés o comunicació amb les seues víctimes en entorns digitals. Aquesta mesura suposa una actualització necessària de les tradicionals ordres d’allunyament físic, adaptant-les a la realitat d’una societat hiperconnectada on l’assetjament pot continuar en l’espai virtual.

També es tipifica com a delicte l’exposició indiscriminada de material pornogràfic a l’abast de menors i es castiguen específicament els enganys a internet per part d’adults que, mitjançant perfils falsos, simulin ser menors per contactar amb nens i nenes amb finalitats sexuals.

Què són les 'deepfake' i per què suposen una amenaça?

Les 'deepfake' constitueixen una de les aplicacions més controvertides de la intel·ligència artificial. Es tracta de tècniques de síntesi d’imatges o vídeos que permeten superposar la cara o veu d’una persona al cos o declaracions d’una altra, creant continguts falsos però extremadament realistes.

En els últims anys, aquestes tecnologies s’han tornat cada vegada més accessibles i sofisticades, permetent la creació de continguts manipulats que resulten pràcticament indistingibles dels reals. Aquesta democratització d’eines abans reservades a professionals amb alt nivell tècnic ha multiplicat els casos de creació de pornografia no consentida i continguts vexatoris utilitzant la imatge de persones reals.

L’impacte psicològic i social d’aquestes manipulacions pot ser devastador per a les víctimes, que veuen com es difonen per internet imatges falses però versemblants en situacions humiliants o sexuals explícites. El dany reputacional i emocional és especialment greu quan les víctimes són menors d’edat, la qual cosa justifica la necessitat d’una tipificació penal específica d’aquestes conductes.

Quan entrarà en vigor aquesta nova normativa?

Després de l’aprovació de l’avantprojecte pel Consell de Ministres, el text iniciarà ara la seua tramitació parlamentària. Haurà de ser debatut i, en el seu cas, modificat i aprovat pel Congrés i el Senat abans de la seua publicació definitiva al Butlletí Oficial de l’Estat.

En tractar-se d’una llei orgànica, la seua aprovació requerirà majoria absoluta en el Congrés, la qual cosa implica la necessitat de buscar consensos entre diferents forces polítiques. Aquest procés pot prolongar-se durant diversos mesos, per la qual cosa és previsible que l’entrada en vigor de la norma no es produeixi fins finals de 2025 o principis de 2026.

A més, per a algunes de les mesures tècniques, com la implementació obligatòria de controls dels pares en dispositius, s’establiran períodes d’adaptació perquè els fabricants puguin ajustar els seus productes als nous requisits legals.