El poble més embruixat de Catalunya, segons National Geographic, a poc més d'una hora de Lleida

La revista National Geographic ha posat el focus en Altafulla, coronant-la com "el poble més embruixat de Catalunya". Aquesta localitat tarragonina, ubicada a poc més d’una hora de Lleida, és una destinació habitual per a molts lleidatans que busquen sol i platja. La prestigiosa publicació destaca la seua peculiar combinació de patrimoni històric, platges guardonades i un inquietant llegat de bruixeria.

"Hi ha localitats a Catalunya que podrien definir-se com 'mar i muntanya' per tenir dos focus d’atenció ben distingits. I una d’elles, és Altafulla, un enclavament poblat per romans, marquesos i, fins i tot, tres bruixes", assenyala la revista en el seu reportatge. La publicació subratlla com aquest municipi conjuga a la perfecció la seua herència romana, el seu encant medieval, el seu atractiu costaner i un calendari cultural atapeït d’esdeveniments, tot això "sota una aura de lloc místic on la bruixeria ha marcat el passat i, d’alguna manera, el present".

Un centre històric medieval amb ànima de bruixeria

La Vila Closa de Altafulla, ubicada a la part més alta del municipi, és un conjunt historicoartístic protegit, amb carrers empedrats i cases pairals que envolten l’imponent Castell de Montserrat. Aquesta zona conserva vestigis de muralla, torres originals i tres accessos monumentals. L’Església de Sant Martí, construïda el 1705, destaca pel seu aspecte fortificat, influït pels marquesos de Tamarit, propietaris també del castell. El castell, datat el 1059, presenta una planta poligonal amb torres emmerletades i una galeria renaixentista. A més, el Museu Etnogràfic d’Altafulla, ubicat a l’antic paller del castell, preserva la tradició agrària local amb una valuosa col·lecció d’eines antigues. 

Un paradís costaner amb reconeixement internacional

La faceta marítima d’Altafulla és un altre dels seus grans atractius. El municipi presumeix de tenir un dels passejos marítims més emblemàtics de Catalunya, separat de la bullícia urbana per una filera de cases del segle XVIII que originalment van ser magatzems de pescadors i comerciants. Aquesta zona, coneguda com El Barri de les Botigues, va evolucionar fins a convertir-se en un tranquil barri residencial durant el segle XX.

Davant aquest passeig s’estén la platja d’Altafulla, de sorra daurada i fina, reconeguda amb la distinció de Bandera Blava per la qualitat de l'aigua i els serveis. A poca distància es troba el sorral del Canyadell, una cala més recòndita que ha estat declarada platja verge per Ecologistes en Acció de Catalunya.

Els amants del senderisme trobaran a Altafulla una completa xarxa de camins que recorren els paratges naturals de la zona, que condueixen a llocs emblemàtics com la Muntanya de Sant Antoni i la seua ermita, camps de cultiu centenaris, murs i barraques de pedra seca, així com la ribera del riu Gaià i la seua desembocadura. Aquests senders també connecten amb poblacions properes com Tamarit, Ferran, Torredembarra i la històrica pedrera romana del Mèdol.

Per la seua part, La Vil·la dels Munts, construïda al segle I dC a prop de la platja d’Altafulla, va ser la residència de Valerius Avitus Caius. Les excavacions realitzades des de 1967 han descobert estàtues de marbre, mosaics i objectes quotidians, molts dels quals s’exhibeixen, al Museu Arqueològic de Tarragona. Aquesta vil·la, part del conjunt arqueològic de Tarraco, va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 2000, fet que destaca la importància històrica d’Altafulla durant l’època romana.

Tres dones, tres bruixes: el misteriós llegat sobrenatural d'Altafulla

Malgrat el seu vast patrimoni històric i natural, el que realment submergeix Altafulla en un halo de misteri és una profunda connexió amb la bruixeria. Un antic refrany local diu: "Altafulla, tres dones, tres bruixes," fent referencia les fetilleres que, segons la tradició, van habitar el municipi.

Les llegendes, recopilades per l’escriptor Antoni Gelabert, narren com aquestes dones marxaven de casa seua quan es feia fosc per realitzar rituals ocults a la platja. Es creu que vivien a la Vil·la Closa, a prop de l’església, i un dels relats més coneguts parla d’un tresor de monedes d’or amagat en una de les seues cases.

Curiosament, algunes creences encara perduren. A les teulades de les cases més antigues poden veure’s vasos de ceràmica, col·locats com a protecció contra les bruixes. També destaca el campanar inacabat de l’església, la construcció de la qual, segons la tradició, va ser frustrada per les seues malediccions.

L’imaginari popular d’Altafulla inclou enclavaments com l’enigmàtic Camí de les Bruixes i supersticions que asseguren que una bruixa només pot ser vençuda atacant la seua ombra. Un mapa de la bruixeria assenyala punts clau com la Plaça del Pou, la Vil·la dels Munts, l’església i la platja, escenaris de nombroses històries sobrenaturals.

Aquest llegat llegendari pren vida cada any en la Nit de Bruixes que se celebra a finals de juny. Durant aquesta festivitat, la màgia impregna els carrers amb espectacles de foc, danses, tallers de rituals i un mercat esotèric on els visitants poden aprendre a llegir el tarot o descobrir minerals amb suposades propietats místiques.