Una experta adverteix sobre els riscos de les bosses de nicotina: "Els joves s’hi enganxen més perquè el seu cervell encara està en desenvolupament"

La nicotina present a les petites bossetes de tabac conegudes com a 'snus' representa un greu risc per a la salut, especialment entre els més joves, segons ha advertit la catedràtica d’Epidemiologia, Salut Pública i Medicina Preventiva de la Universitat Europea de València, Patricia Guillem. Aquest nou format de tabac, que s’ha popularitzat ràpidament a través de les xarxes socials, conté una substància "molt addictiva" que pot generar dependència de forma ràpida i duradora, particularment en adolescents el cervell dels quals encara està en desenvolupament.

"Els joves són especialment proclius a enganxar-se perquè el seu cervell encara està en desenvolupament, el que pot provocar una dependència més ràpida i duradora", ha explicat Guillem. L’experta ha subratllat que el consum prolongat de nicotina "pot afectar a l’aprenentatge, la memòria i el control d’impulsos, igual que s’incrementa el risc de patir trastorns d’ansietat i depressió". A més de l’addicció, aquest producte pot ocasionar problemes de salut bucal com a gingivitis o periodontitis, i fins i tot malalties cardiovasculars, de similars que provoca el tabac tradicional.

La ràpida difusió del 'snus' entre els joves espanyols ha encès les alarmes entre els experts en salut pública, que observen amb preocupació com les plataformes digitals actuen com a vehicles per normalitzar el seu consum sense advertir sobre les seues conseqüències negatives.

L’impacte de les xarxes socials en la popularització del 'snus'

La catedràtica Guillem ha mostrat la seua preocupació per la velocitat amb què aquest producte s’ha estès a través de plataformes digitals. "En plataformes com TikTok o Instagram, aquest tipus de continguts es tornen virals, especialment si estan vinculats a desafiaments o tendències de moda. Un vídeo que mostri a un jove consumint 'snus' en un context divertit o impactant, motiva a imitar-lo", ha assenyalat l’experta.

Aquest fenomen s’ha convertit en "la manera més eficaç de normalitzar l’ús de productes derivats del tabac, perquè gairebé mai no s’esmenten els perills que comporten per a la salut", segons ha afegit Guillem. La immediatesa i l’abast d’aquestes plataformes faciliten que els joves accedeixin a continguts que mostren el consum de 'snus' com a una cosa inofensiva o fins i tot atractiva, sense cap tipus d’advertència sanitària.

Els algoritmes d’aquestes xarxes socials, dissenyats per maximitzar el temps d’exposició dels usuaris, tendeixen a mostrar repetidament continguts similars una vegada que l’usuari ha mostrat interès en ells, creant així una bombolla informativa que pot normalitzar comportaments de risc entre els més joves.

Conseqüències del consum de nicotina en adolescents

La nicotina suposa un risc especialment elevat per als adolescents a causa que els seus cervells es troben en plena fase de desenvolupament. Segons diversos estudis científics, el consum d’aquesta substància durant l’adolescència pot alterar el desenvolupament neuronal i afectar funcions cognitives clau.

Entre els efectes negatius documentats es troba la disminució de la capacitat de concentració, problemes de memòria i dificultats en l’aprenentatge. Així mateix, existeix evidència que relaciona el consum primerenc de nicotina amb una propensió més gran a desenvolupar addiccions a altres substàncies en etapes posteriors de la vida.

A nivell psicològic, la nicotina pot exacerbar símptomes d’ansietat i depressió, creant un cercle viciós en el qual els joves recorren a la substància per alleujar temporalment aquests símptomes, però acaben agreujant-los a mitjà i llarg termini.

Què és el 'snus' i com actua en l’organisme?

El 'snus' és un producte de tabac d’origen suec que es presenta a petites bossetes poroses similars a les de te. Es col·loca entre la geniva i el llavi superior, permetent que la nicotina s’absorbeixi directament a través de la mucosa oral, sense necessitat de combustió.

Aquesta forma de consum fa que la nicotina accedeixi al corrent sanguini de manera més ràpida que amb els cigarros convencionals, provocant un efecte immediat en el sistema nerviós central. En entrar en l’organisme, la nicotina estimula l’alliberament de dopamina, un neurotransmissor associat amb la sensació de plaer i recompensa, la qual cosa explica el seu alt potencial addictiu.

A més de nicotina, aquests productes solen contenir additius que els confereixen sabors atractius per als joves, com a menta, fruites o caramel, el que augmenta el seu atractiu i disminueix la percepció de risc associada al seu consum.

Com prevenir el consum de 'snus' entre els joves?

Davant de la creixent popularitat d’aquests productes, la catedràtica Patricia Guillem ha proposat diverses estratègies per combatre la seua expansió. D’una banda, aposta per utilitzar les mateixes xarxes socials com a eina de conscienciació: "La divulgació en xarxes de testimonis reals de persones que hagin patit els efectes adversos del 'snus'" podria contrarestar la imatge positiva que actualment té entre els adolescents.

D’altra banda, Guillem advoca per reforçar els controls d’edat tant en establiments físics com en plataformes de venda online. "És fonamental que s’imposin restriccions més estrictes per assegurar-se que només els adults puguin comprar-lo allà on es comercialitzi, ja siguin botigues físiques o online", ha conclòs l’experta.

Les mesures legislatives també juguen un paper crucial en aquest àmbit. Actualment, a Espanya, la regulació sobre aquests nous formats de tabac no és tan estricta com la que afecta els cigarros tradicionals, la qual cosa crea un buit legal que les empreses tabaqueres aprofiten per comercialitzar aquests productes amb menys restriccions publicitàries i d’etiquetatge.

Per què els joves són més vulnerables a l’addicció a la nicotina?

Els adolescents presenten una vulnerabilitat més gran davant substàncies addictives com la nicotina a causa de factors tant biològics com psicosocials. Durant l’adolescència, les àrees cerebrals relacionades amb la presa de decisions i el control d’impulsos, principalment ubicades a l’escorça prefrontal, encara no han madurat completament.

Aquesta immaduresa neurològica, combinada amb l’elevada sensibilitat a la recompensa típica d’aquesta etapa vital, converteix els joves en un grup especialment susceptible a desenvolupar addiccions. La nicotina, en actuar directament sobre el sistema de recompensa cerebral, aprofita aquesta vulnerabilitat per generar dependència amb més facilitat i rapidesa que en els adults.

Experts en neurociència han documentat que l’exposició a la nicotina durant l’adolescència pot provocar canvis permanents en l’estructura i funcionament cerebral, alterant els circuits neuronals relacionats amb l’addicció de manera que persisteixen fins l’edat adulta, fins i tot després de cessar el consum.