ENTREVISTA
Ramon Espadaler, conseller de Justícia i Qualitat Democràtica: «L’ús del català als jutjats no és un caprici»
La Generalitat està molt preocupada per les "inacceptables" xifres de la utilització del català en els tribunals. Ho explica en aquesta entrevista el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, que destaca que "l'ús del català als jutjats no és un caprici; és un dret que hem de garantir". El conseller assegura que el Govern no està incòmode amb la gestió del finançament singular i els traspassos d'Immigració i Rodalies. "Tot el que sigui assumir més competències ho rebrem amb els braços oberts".

«L’ús del català als jutjats no és un caprici» - JORDI ECHEVARRIA
Tot just un deu per cent de les sentències estan redactades en català a Lleida. Preocupa el departament de Justícia la poca presència d’aquesta llengua als jutjats?
Aquest és per a nosaltres un tema central. No només preocupa el departament de Justícia; preocupa tot el govern, que és el primer que té una conselleria de Política Lingüística. La situació del català en general preocupa, i la del català en la justícia, més encara. Tenim unes dades que són inacceptables. En el punt màxim de sentències en català arribem al 20 per cent i ara estem sobre el 7 per cent. L’ús del català a l’administració de justícia no és un caprici, és un dret, i nosaltres hem de treballar perquè aquest dret es pugui exercir.
Hem d’oferir formació; utilitzar el que ens donen les noves tecnologies, per exemple en la traducció de la jurisprudència a través de la intel·ligència artificial; oferir incentius econòmics als advocats del torn d’ofici que iniciïn tots els tràmits en català; estendre’ls potser a lletrats més enllà del torn d’ofici, i també als jutges i a les jutgesses que dictin sentències en català...
Això s’ha plantejat?
És una possibilitat que està sobre la taula. Quan les coses anaven millor per al català en la justícia, en els primers anys dos mil, això es feia.
S’ha plantejat que el català sigui un requisit?
És improbable que arribi a ser-ho, però que el català puntués com a mèrit i es tingués en compte en la fase de selecció serien passos endavant.
El Govern central és conscient de la discriminació que representa per a persones grans que tenen dificultats per expressar-se en castellà el fet de no poder parlar en català quan van al jutjat, on es decideixen coses molt importants per a elles?
Jo crec que sí que n’és conscient. Amb el secretari d’Estat de Justícia parlem sempre en català, i ell és d’Àvila.
Per què parla català?
Això li vaig preguntar i em va dir: “Perquè vaig treballar tres anys com a jutge a la teua ciutat, Vic.” Les actituds personals són molt importants.
Una de les realitats que causen més alarma a Lleida és la multireincidència, sobretot pel que fa a les botigues de l’Eix Comercial i a les partides de l’Horta de la capital.
La multireincidència desanima la ciutadania al veure que els detinguts entren per una porta i surten per una altra, com es diu col·loquialment. La Policia fa el seu treball però aquesta realitat genera una certa sensació d’inseguretat. Per combatre el problema ens hem centrat en primer lloc en Barcelona perquè comparat amb Lleida té una problemàtica deu vegades més gran.
Llavors estem bé! (És broma).
[Riu] No dic això, per descomptat! Em refereixo que a Lleida s’està fent judicis ràpids en mes i mig i a Barcelona, en any i mig. Per posar-hi remei hem acordat en la comissió mixta de la Generalitat i l’Estat situar Catalunya a la mitjana estatal de jutges per cada cent mil habitants. Per a això, Catalunya necessita en la present legislatura entre seixanta-cinc i setanta jutges més, alguns dels quals evidentment aniran a Lleida per combatre el col·lapse no només en l’àmbit penal, sinó també en altres com el social en el cas de Lleida.
Alguns dels temes més importants en els quals treballa el govern de la Generalitat aquesta legislatura (el finançament singular, el traspàs de les competències en Immigració o el traspàs de Rodalies) no els portava el PSC en el seu programa electoral. Aquesta situació genera una certa incomoditat en el Govern?
Cap. Tot el que sigui assumir més competències ho rebrem amb els braços oberts perquè podrem servir millor els ciutadans. Respecte a la immigració, la mirada del govern de la Generalitat és humanista. Aquesta referència no la perdrem mai.
Units és hereu d’Unió...
Units és un partit que té les coordenades catalanistes i de democràcia cristiana de l’antiga Unió, però compta amb persones que venen d’aquesta formació, de l’antiga Convergència o de cap partit, i volen que la política tingui un component humanista.
Unió era conservadora. Treballa a gust Units amb una formació progressista com el PSC?
La col·laboració entre la democràcia cristiana i la socialdemocràcia ha generat la millor Europa i ha de donar encara molts fruits més.
Ahir mateix [dijous passat] vaig pactar una política sobre diferents aspectes quant a la gestió penitenciària amb els Comuns. No sé si això es pot considerar una política conservadora. És conservadora la reinserció? Per a mi, no.