Els amos de gats estan avisats: multes de fins a 200.000 euros per incomplir aquestes obligacions

Els amos de gats a Espanya han de complir ara una nova obligació legal ineludible: identificar les seues mascotes amb un microxip o enfrontar-se a sancions econòmiques considerablement elevades. La Llei 7/2023, de 28 de març, sobre protecció dels drets i benestar animal, estableix un règim sancionador que preveu multes de fins 200.000 euros per als qui no acatin aquesta normativa. Aquest canvi legislatiu té per objectiu no només millorar el control i registre dels animals de companyia a nivell nacional, sinó també unificar els criteris de protecció, que fins ara variaven entre comunitats autònomes.

La realitat és que actualment resulta impossible determinar amb exactitud el nombre de mascotes a Espanya. Si bé existeix la creença popular que hi ha més gossos que nens al país, les estadístiques oficials no són fiables per dos motius principals: molts propietaris encara no han implantat el xip obligatori als seus animals i, a més, rarament es notifica la mort de les mascotes, la qual cosa provoca que milers d’animals ja morts continuïn figurant als censos. Aquesta situació ha motivat l’Executiu de Pedro Sánchez a impulsar mesures més estrictes per garantir un registre precís i actualitzat.

L’objectiu fonamental d’aquesta normativa és homogeneïtzar les regulacions a tot el territori espanyol, superant les diferències que hi havia prèviament entre diferents regions. Ara, tots els tutors legals de felins, independentment d’on resideixin, estan obligats a registrar els seus animals mitjançant la implantació subcutània d’un microxip, a més de mantenir al dia el seu calendari de vacunació.

Com funciona el sistema d’identificació obligatòria per a gats?

La implantació del microxip s’ha de realitzar durant els primers mesos de vida de l’animal. Segons la interpretació de la normativa, el termini límit s’estableix en els tres mesos d’edat o, com a màxim, els sis mesos. Una vegada superat aquest període sense haver procedit a la identificació del felí, el propietari podria incórrer en una infracció administrativa catalogada com a greu.

El procediment per a la inserció del microxip és relativament senzill des del punt de vista clínic i ha de ser dut a terme per professionals veterinaris en centres homologats. El dispositiu, la mida del qual és comparable al d’un gra d’arròs, s’insereix sota la pell de l’animal, generalment a la zona del coll. Aquest xip conté un codi únic de 15 dígits que, encara que no emmagatzema dades personals directament, està vinculat a una base de dades oficial on sí que consten la informació de contacte del propietari.

És fonamental que després de la implantació, el propietari s’asseguri que el microxip queda correctament registrat a les bases de dades corresponents, ja sigui la gestionada per la Xarxa Espanyola d’Identificació d’Animals de Companyia (REIAC) o altres organismes equivalents reconeguts. Aquest pas és imprescindible perquè el sistema d’identificació compleixi la seua funció en cas d’extraviament de l’animal.

Règim sancionador i conseqüències de l’incompliment

La nova legislació no preveu l’incompliment com una qüestió menor. De fet, la Llei de Benestar Animal tipifica com a infracció greu la tinença de gats sense el preceptiu microxip, establint un marc sancionador amb multes que oscil·len entre els 50.001 i els 200.000 euros. Aquesta categorització situa l’omissió del microxip al mateix nivell que altres pràctiques explícitament prohibides per la normativa, com per exemple la comercialització de felins en establiments no autoritzats.

A més, la llei també considera infracció el fet de no comunicar la pèrdua d’un animal en un termini màxim de 48 hores, el que subratlla la importància que el legislador ha volgut donar a la traçabilitat i control dels animals de companyia al nostre país.

El context més ampli de la protecció animal a Espanya

Aquesta nova regulació sobre la identificació de gats mitjançant microxip s’emmarca en un context més ampli de reformes legislatives orientades a millorar el benestar animal a Espanya. Dades recents indiquen que més de 286.000 gossos i gats són abandonats anualment al territori nacional, una xifra que les autoritats pretenen reduir mitjançant un major control i una més eficaç identificació dels propietaris legals.

La normativa també pretén abordar la problemàtica de les colònies felines urbanes, els integrants de les quals, en mancar d’identificació, queden en uns llimbs legals que dificulten la seua gestió ètica i sanitària. Amb l’obligatorietat del microxip, s’espera millorar tant el control de les poblacions de gats ferals com facilitar la reunificació de mascotes extraviades amb els seus propietaris.

Què han de fer els propietaris per complir amb la llei?

Els propietaris de gats a Espanya han de seguir diversos passos per assegurar-se que compleixen les noves disposicions legals:

1. Anar a un centre veterinari homologat per a la implantació del microxip si el seu gat encara no disposa d’ell.

2. Verificar que la informació del xip queda correctament registrada a les bases de dades oficials.

3. Mantenir actualitzades les dades de contacte associades al microxip en cas de canvi de domicili o telèfon.

4. Assegurar-se que la seua mascota compleix amb el calendari de vacunació obligatori.

5. En cas de pèrdua de l’animal, notificar la desaparició a les autoritats competents en un termini màxim de 48 hores.

Com afecta aquesta llei a les persones que alimenten gats de carrer?

Un aspecte que ha generat certa controvèrsia és la situació d’aquelles persones que, sense ser propietaris formals, alimenten regularment gats de carrer o ferals. La llei estableix diferències entre el concepte de "propietari" i el de "cuidador", la qual cosa té implicacions directes quant a responsabilitats legals.

Les administracions locals estan adaptant els seus protocols per gestionar les colònies felines urbanes mitjançant el mètode CER (Captura, Esterilització i Retorn), que inclou la identificació dels animals. No obstant, en aquests casos, la responsabilitat de la implantació del microxip recauria sobre l’entitat gestora de la colònia, generalment l’ajuntament o associacions protectores autoritzades, i no sobre els ciutadans que voluntàriament alimenten aquests animals.

La implementació efectiva d’aquesta normativa suposa un repte logístic considerable, especialment en zones rurals on l’accés a serveis veterinaris pot ser més limitat. Per això, algunes comunitats autònomes han engegat programes d’ajuts econòmics destinats a facilitar el compliment d’aquestes obligacions per part de propietaris amb recursos limitats.

En definitiva, la nova legislació sobre la identificació obligatòria de gats mitjançant microxip representa un pas significatiu cap a una gestió més responsable i ètica dels animals de companyia a Espanya, encara que la seua implementació efectiva requerirà un esforç conjunt per part de propietaris, professionals veterinaris i administracions públiques.