Fernando Rivera, oncòleg: "El càncer de còlon ens l'acabem provocant nosaltres mateixos"

L’oncòleg i president del Grup de Tractament dels Tumors Digestius (TTD), Fernando Rivera, adverteix de l’increment dels casos de càncer de còlon entre els menors de 50 anys i afirma que és una malaltia que "ens l’acabem provocant nosaltres mateixos" pels hàbits de vida.

En una entrevista amb EFE, amb motiu del Dia Mundial contra el Càncer de Còlon, Rivera incideix en la importància de participar en els programes de cribratge, destinats a la població a partir de 50 anys, i de portar una vida saludable, amb exercici físic i dieta mediterrània, un costum, aquesta última, que es va perdent en favor d’altres patrons alimentaris perjudicials per a la salut.

El càncer colorectal és el més freqüent a Espanya, de fet, segons les estimacions de la Societat Espanyola d’Oncologia Mèdica (SEOM), el 2025 se’n diagnosticaran 44.573; és el segon més diagnosticat en homes (27.224), per darrere del de pròstata, i en dones (17.349), superat només pel de mama.

L’edat és un factor de risc per patir-lo, no obstant, d’algun temps ençà els casos en pacients menors de 50 anys preocupen i "moltíssim" els oncòlegs, tal com assegura, Rivera, que també és cap de servei d’Oncologia Mèdica de Hospital Universitario Marqués de Valdecilla (Santander).

"Considerem càncer colorectal en adults joves el que apareix per sota dels 50 anys. En les últimes dècades estem veient, sobretot als països més desenvolupats, un augment molt preocupant. Aquest augment és més gran en algunes zones i en alguns països que en d’altres", subratlla.

Per exemple, a Àsia l’increment és "força gran", igual com als Estats Units i països del nord d’Europa. A Espanya i Itàlia, els països mediterranis, ha pujat la incidència però, de moment, "no és tan gran".

"Tampoc ens podem relaxar, perquè el canvi en els hàbits d’alimentació i vida encara no hem vist els seus efectes, perquè realment molts nens que s’han alimentat malament arribaran d’aquí a uns anys a aquestes edats", explica Rivera.

Quan el càncer de còlon apareix per sota dels 50 anys, és "molt problemàtic" a causa que les campanyes de cribratge no estan enfocades a aquests grups d’edat, per això s’està valorant canviar l’edat, encara que no és fàcil fer-ho, segons subratlla l’oncòleg.

A més, al ser edats joves per patir aquest tipus de càncer, no es dona prou importància als primers símptomes, per això, indica, s’està "intentant mentalitzar a tota l’Atenció Primària" que aquest "no és un tumor tan de pacients grans".

És un càncer que es relaciona molt amb l’hàbit de vida, amb la dieta i es parla molt de la mediterrània com un factor protector perquè es tracta que hi hagi un equilibri en l’alimentació, més que d’un aliment en concret.

Precisament, apunta l’expert, els països mediterranis tenien una taxes de càncer de còlon molt inferiors a les que tenien, per exemple, els països anglosaxons, però ara s’estan igualant.

"Ells mengen cada vegada més la nostra dieta i nosaltres mengem cada vegada més la seua. És una pena, sens dubte, perquè era un factor preventiu realment bo i fàcil de seguir", considera.

El tabac i l’alcohol també són factors de risc per a tot. "La veritat és que són hàbits que es podrien modificar, encara que no és fàcil, però si els modifiquéssim, s’estima que prop d’1 de cada 3 càncers es podria evitar globalment, en el cas concret del colorectal possiblement la proporció no s’allunyaria molt", afegeix el president del TTD.

Per això, aquest dia vol incidir en el missatge més important, que és el de la prevenció: "El càncer colorectal ens ho acabem provocant nosaltres amb els nostres hàbits de vida. Fem el possible per evitar-lo i, sobretot, participem en els cribratges", assevera.

En aquest sentit, posa èmfasi que els cribratges "són essencials", ja que un programa ben implantat evita una de cada tres morts, amb la qual cosa la importància és màxima. Recorda que és una prova molt senzilla, de sang oculta en excrements, i si es detecta cal fer una colonoscòpia.

"En la meitat dels casos en aquestes proves no hi ha res i és un fals positiu, però en l’altra meitat es veu alguna cosa patològica, la major part de les vegades són pòlips que no són malignes, però que si no es treuen, amb els anys poden arribar a malignitzar", concreta.

La implantació a Espanya és irregular, en algunes comunitats està més avançat i en altres, menys, apunta Rivera.