Refredat o al·lèrgia? Coneix les diferències clau

Amb l’arribada de la primavera i els canvis estacionals, moltes persones experimenten símptomes respiratoris com a congestió nasal, esternuts o fatiga, generant dubtes sobre si es tracta d’un simple refredat o una reacció al·lèrgica. Segons els especialistes mèdics, encara que ambdues afeccions comparteixen característiques similars, les seues causes, durada i tractaments difereixen significativament, per la qual cosa resulta fonamental saber diferenciar-les per aplicar el remei adequat.

"És una pregunta comuna perquè els seus símptomes, especialment quan són lleus, poden ser molt similars", explica la Dra. Lurlyn Pero, especialista en medicina interna de Baner Health a Arizona. "Tanmateix, els tractaments són bastant diferents". Aquesta confusió porta molts pacients a automedicar-se incorrectament, prolongant el seu malestar o no atacant la veritable causa dels seus símptomes.

Mentre els refredats són provocats per virus que infecten el tracte respiratori i s’encomanen per contacte directe o a través de l’aire, les al·lèrgies responen a una reacció del sistema immunològic davant substàncies com pol·len, àcars o caspa de mascotes. Aquesta diferència fonamental explica per què els antihistamínics funcionen per a les al·lèrgies però resulten ineficaços contra un refredat comú.

Diferències clau entre refredats i al·lèrgies estacionals

Els refredats són infeccions víriques que afecten el tracte respiratori superior (sins paranasals, fosses nasals, coll i laringe). Es propaguen mitjançant el contacte amb persones infectades o superfícies contaminades, així com per la inhalació de partícules virals en l’aire després d’un esternut o tos.

D’altra banda, les al·lèrgies estacionals, també conegudes com a febre del fenc o rinitis al·lèrgica, sorgeixen quan el sistema immunològic reacciona de forma excessiva davant de substàncies estranyes i inofensives com el pol·len, els àcars de la pols, la caspa d’animals o la floridura. Es pot destacar que existeix un component genètic important, ja que les al·lèrgies solen ser hereditàries.

Tant en refredats com en al·lèrgies és habitual experimentar congestió, secreció nasal i esternuts freqüents. També és comú sentir-se una mica cansat o esgotat, però hi ha símptomes distintius que permeten diferenciar-los.

Símptomes exclusius que ajuden a distingir-los

La tos productiva amb expectoració de flegma sol ser característica dels refredats, mentre que les al·lèrgies provoquen tos seca. "Els al·lergògens generalment causen irritació de les membranes mucoses al revestiment del nas i les fosses nasals, la qual cosa dona com a resultat una mucositat fina i aquosa que degota per la part posterior del coll i crea una sensació de pessigolleig", aclareix la Dra. Pero. Aquest degoteig postnasal és el que desencadena la tos en casos d’al·lèrgia.

Un altre indici revelador és que les al·lèrgies rarament provoquen mal de coll o molèsties corporals. Si apareixen aquests símptomes, probablement estiguem davant d’un refredat. L’únic malestar de coll que pot sorgir amb al·lèrgies es deu a la irritació pel degoteig postnasal o per respirar per la boca durant el son a causa de la congestió nasal.

La presència de febre és un altre factor diferenciador clau. Malgrat el terme "febre del fenc", les al·lèrgies no solen causar elevació de la temperatura corporal. Si presenta febre, és molt més probable que pateixi un refredat o una altra infecció. No obstant, la Dra. Però adverteix que "les al·lèrgies no causen infeccions, però a causa de la inflamació, la inflor i la mucositat que poden provocar, això pot facilitar que la mucositat quedi atrapada en els sins paranasals i propiciï el creixement de bacteris i virus", podent derivar en sinusitis.

Durada i característiques temporals d’ambdues afeccions

La durada dels símptomes també resulta reveladora. Un refredat sol ser més intens durant la primera setmana i comença a millorar després de 10 dies. Si la simptomatologia persisteix més enllà d’aquest període, probablement es tracti d’una al·lèrgia o d’una complicació de la infecció inicial.

Les al·lèrgies, en canvi, poden reaparèixer en determinades èpoques de l’any o en exposar-se a al·lergògens específics, i els seus símptomes poden prolongar-se durant setmanes mentre duri l’exposició al desencadenant. "És important tenir en compte que les al·lèrgies no sempre es limiten a la primavera i l’estiu, ni els refredats a la tardor i a l’hivern," matisa l’especialista, recordant que els virus del refredat poden aparèixer durant tot l’any, encara que són més freqüents en temporades fredes.

Un altre indici característic de les al·lèrgies són els ulls plorosos i amb picor, símptoma rar en els refredats. Les al·lèrgies també poden provocar picor a orelles, nas, coll i pell. "La dermatitis de contacte és una granissada amb picor causada pel contacte directe amb una substància o una reacció al·lèrgica a ella", explica la Dra. Pero.

Podria tractar-se de COVID-19 en lloc d’un refredat o al·lèrgia?

En el context actual, és fonamental considerar si els símptomes respiratoris podrien correspondre a COVID-19, ja que molts dels seus indicis inicials s’assemblen als d’al·lèrgies, refredats o grip. "Abans d’assumir que està experimentant un refredat o al·lèrgies, especialment si va a la feina o a una reunió social, sempre és aconsellable consultar amb el metge", recomana la Dra. Pero.

Sotmetre's a una prova d’antígens casolana pot resultar especialment útil, sobretot si els símptomes suggereixen un refredat o si apareixen anés de la temporada habitual d’al·lèrgies. Aquesta precaució no només protegeix la salut individual, sinó també la dels qui ens envolten.

Tractaments específics per a cada condició

Per tractar un refredat, el més recomanable és descansar, hidratar-se adequadament i alleujar els símptomes amb medicaments de venda lliure fins que remetin. A més, és important evitar el contacte amb altres persones per prevenir contagis. Si el refredat no millora després de diversos dies, convé consultar amb un professional sanitari.

En el cas de les al·lèrgies, a més de beure abundants líquids, és aconsellable prendre antihistamínics per reduir els símptomes i, en la mesura possible, evitar l’exposició a l’al·lergogen causant. "Si els seus símptomes d’al·lèrgia persisteixen, parli amb el seu metge sobre les proves d’al·lèrgia per identificar quines al·lèrgies pot tenir i quines opcions de tractament poden funcionar millor per a vostè", suggereix l’especialista.

Mesures preventives eficaces

Si bé no és possible evitar completament els refredats i les al·lèrgies, existeixen diverses estratègies per reduir el risc de patir-los:

- Rentar-se les mans amb freqüència i de manera correcta

- Evitar el contacte amb persones refredades o amb altres infeccions

- Mantenir-se allunyat dels factors que agreugen els símptomes

- Enfortir el sistema immunològic mitjançant exercici regular, alimentació equilibrada i descans adequat

"Alguns estudis han demostrat un petit benefici de la vitamina C", assenyala la Dra. Pero. "Altres suplements com la vitamina E, l’equinàcia o el zinc no compten amb evidència prou sòlida com per recomanar-ne l'ús en la prevenció d’infeccions respiratòries superiors".

Quan hauria de consultar amb un metge?

Encara que tant els refredats com les al·lèrgies lleus poden tractar-se a casa, hi ha situacions que requereixen atenció mèdica. En el cas dels refredats, es recomana consultar si els símptomes persisteixen més de 10 dies, si la febre supera els 38,5°C, o si apareixen complicacions com dolor intens als sins paranasals o dificultat respiratòria.

Per a les al·lèrgies, convé buscar ajuda professional quan els símptomes interfereixen significativament amb la vida diària, quan no responen als medicaments de venda lliure, o si se sospita d’una al·lèrgia greu que pogués provocar reaccions anafilàctiques.

Mites comuns sobre refredats i al·lèrgies

Existeixen nombroses creences errònies sobre aquestes afeccions que poden portar a decisions equivocades. Entre els mites més estesos destaquen que el fred per si sol causa refredats (quan en realitat són els virus), que els antibiòtics són eficaços contra els refredats (sent inútils davant infeccions víriques), o que les al·lèrgies són merament psicològiques (quan tenen una base immunològica real).

Un altre error freqüent és pensar que totes les al·lèrgies es manifesten des de la infància, quan en realitat poden desenvolupar-se a qualsevol edat. També és fals que una vegada que desapareix l’al·lèrgia a un element, no tornarà a aparèixer, ja que les al·lèrgies poden fluctuar al llarg de la vida d’una persona.