La DGT llança una guia sobre conductors grans: aquests són els senyals de possible risc
L’organisme de trànsit recomana a les famílies preparar plans d’adaptació gradual en lloc de prohibicions dràstiques per a conductors a partir de 70-75 anys
Un ancià al volant d’un cotxe.
La Direcció General de Trànsit (DGT) ha presentat recentment una nova guia dirigida a familiars de conductors d’edat avançada on recomana implementar un pla d’adaptació progressiva a la conducció, evitant prohibicions taxatives que puguin generar conflictes familiars.
El document, titulat Guía de Consejo Sanitario Vial para el conductor mayor y su entorno próximo, forma part de l’Estratègia de Seguretat Viària per a Majors que està desenvolupant la DGT. Aquest recurs està orientat tant al conductor sènior com al seu cercle familiar i social més proper.
"Et donarem unes eines i pautes perquè puguis tenir informació, confiança i seguretat per abordar el tema d’una manera raonada, sense la càrrega emocional que suposa tractar-lo com una prohibició de conduir de manera dràstica, que només s’ha de fer quan detectem un nombre important de senyals de risc que justifiquin un abandó de la conducció de manera planificada", explica el text.
Avaluació a partir dels 70-75 anys
Encara que la DGT insisteix que "l’edat no és el que condiciona la conducció" sinó les capacitats físiques i mentals de cada persona, els estudis especialitzats "com a norma general, recomanen iniciar la vigilància de la salut de manera especial i la seua repercussió a la conducció a partir dels 70-75 anys".
Per facilitar aquesta avaluació, la guia proporciona dos qüestionaris diferenciats —un per al conductor gran i un altre per al familiar— que analitzen tres àrees fonamentals: capacitats cognitives i emocionals, condicions físiques i aspectes específics relacionats amb la conducció.
Entre les preguntes incloses destaquen: si el conductor té dificultats per realitzar diverses tasques simultàniament, si pateix oblits durant les converses, si experimenta canvis emocionals injustificats, si presenta problemes d’orientació, dificultats visuals o auditives, complicacions en canviar de marxa o trepitjar l’embragatge, si té petits accidents quotidians, si altres conductors li fan senyals d’advertència freqüentment o si considera que la seua medicació afecta a la seua capacitat per conduir correctament.
Sistema de puntuació per avaluar el risc
Segons les puntuacions obtingudes en aquests qüestionaris, tant els conductors grans com els seus familiars podran identificar en quina situació es troben:
- Situació normal (menys de 70 punts, color verd): mantenir vigilància rutinària.
- Risc mitjà (entre 70 i 110 punts, color groc): necessitat d’adaptar les condicions de conducció.
- Risc elevat (entre 110 i 150 punts, color roig): intervenció urgent requerida.
A més d’aquests qüestionaris, la DGT aconsella als familiars recopilar informació addicional sobre els hàbits de conducció dels seus majors a través de diferents fonts: amics, farmacèutic, metge de família, centres de reconeixement de conductors o prefectures provincials de trànsit.
Restriccions alternatives a la retirada del permís
La DGT assenyala que, abans d’arribar a la pèrdua definitiva del permís de conduir, la normativa contempla diverses restriccions que permeten adaptar la conducció a les capacitats del conductor gran. Les més habituals inclouen: limitació del radi de conducció a 20 o 50 quilòmetres al voltant del seu domicili, conducció exclusivament diürna, prohibició de portar passatgers o restriccions específiques de velocitat.
Document
Abordatge respectuós i planificat
L’organisme de trànsit posa èmfasi en la importància de tractar aquest assumpte "de forma respectuosa, considerada i sobretot programada", procurant que la persona gran "no se senti atacada ni amenaçada (i menys castigada)" davant de la possibilitat d’haver de deixar de conduir.
Per aconseguir-ho, la guia recomana als familiars realitzar una avaluació objectiva de la situació, evitant actuar per "impulsos, prejudicis, falses impressions o fets puntuals".
"Tingues elaborat un pla i possibles alternatives (consensuades amb un expert), per poder oferir-les en cas que fos necessari: no conduir per autopistes, no conduir de nit, limitar els trajectes llargs, utilitzar de manera esporàdica algun tipus de transport públic," suggereix el document.
La DGT aconsella també iniciar un diàleg familiar on s’escoltin les preocupacions i sentiments del conductor gran. "Deixa'l expressar-se amb total llibertat i que se senti escoltat i comprès, fins i tot sense estar d’acord inicialment," indica la guia.
En situacions que jo requereixin, proposa de desenvolupar juntament amb el conductor un pla d’adaptació o, en casos de risc elevat, un pla gradual però àgil d’abandó de la conducció. Per a aquestes situacions, suggereix oferir alternatives com el transport públic i, si la persona es mostra reticent, sol·licitar una segona opinió mèdica o professional. La guia subratlla així mateix la importància del suport emocional durant tot el procés.
Recursos addicionals per a conductors grans
A més d’aquesta guia, l’Estratègia de Seguretat Viària per a Majors inclou altres eines complementàries com els 'Itineraris’, un material que explica de manera visual conceptes clau com nous senyals de circulació, així com una sèrie de vídeos educatius que recreen situacions habituals en la vida quotidiana de les persones grans.
Com a part d’aquesta iniciativa, la DGT té previst llançar en els propers mesos un curs de formació dirigit a professionals de l’àmbit sanitari, social o educatiu que treballin amb persones grans, tant en entitats públiques com en organitzacions d’iniciativa social.
