Una impulsora de la memòria

La pallaresa Conxita Grangé va ser l’última supervivente catalana dels camps de concentració nazis. I va dedicar gran part de la seua vida a l’impuls de la memòria i a explicar a les noves generacions l’horror que va viure per continuar lluitant contra el feixisme. Amb l’objectiu de retre-li homenatge i recordar un dels referents de la resistència al sud de França, el Govern commemora l’Any Conxita Grangé amb activitats durant tot el 2025, quan es compleix el centenari del seu naixement. De moment, estan previstes unes onze accions, sobretot de divulgació sobre les dones catalanes i lleidatanes que van ser deportades pel Tercer Reich.

Els actes començaran el 14 d’abril a Tolosa, ciutat on Grangé va viure després de la deportació. L’homenatge inclourà una cerimònia a la plaça que porta el seu nom, amb la presència de familiars i autoritats. Segons va explicar el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, el 30 d’abril es presentarà a Lleida un pòdcast sobre les dones deportades nascudes a Lleida i l’Alt Pirineu i el 9 d’agost, està previst l’acte central del centenari al Museu Hidroelèctric de Capdella. A més de jornades divulgatives sobre el paper de les dones en la resistència, entre setembre i octubre alumnes de 4t d’ESO d’instituts del Pallars Jussà i Sobirà i de l’Alta Ribagorça treballaran a classe la biografia de Grangé i d’altres dones de la zona. L’objectiu és precisament insistir en la “missió” que es va encomanar aquesta pallaresa en la seua lluita per la memòria i la prevenció del feixisme. El calendari de l’Any Grangé es va presentar ahir al Palau Robert de Barcelona, amb l’assistència de familiars i de l’alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau, qui va anunciar que li dedicaran una plaça a l’entrada de la central de Capdella.

Conxita Grangé: de la Vall Fosca a una vida de lluita contra el feixisme

Conxita Grangé Beleta va nàixer el 6 d’agost del 1925 a Espui, a la Vall Fosca, en una família de vuit germans. Als dos anys se’n va anar a viure amb els seus oncles, Jaume Beleta i Elvira Ibarz, i la seua cosina Maria Castelló a Tolosa. Durant la Guerra Civil, la família va tornar a Catalunya per lluitar al costat de la República. A l’acabar la contesa, se’n van anar de nou a França i van lluitar en la resistència. Amb només 17 anys, Conxita, juntament amb la seua tia i la seua cosina, van fer d’enllaç amb guerrillers i van amagar maquis i combatents que volien travessar la frontera cap a Espanya, segons va explicar ahir l’historiador pallarès Josep Calvet, comissari dels actes de l’Any Grangé.

Les tres dones van ser detingudes a Peny el 24 de maig del 1944. Entregades a la Gestapo, van ser empresonades i torturades en diverses ocasions fins a ser deportades a Alemanya. “Van formar part del conegut com tren fantasma, en un trajecte que va durar 57 dies”, va assenyalar Calvet. A l’arribar al camp de Dachau, van fer baixar els homes. El comboi va continuar amb les dones fins al camp de Ravensbrück, al nord d’Alemanya. “Allà va patir la deshumanització a què van ser sotmesos tots els deportats, va presenciar assassinats de nens, experiments mèdics... tota la barbàrie que la va impactar tant”, va destacar Calvet. Poc després va ser enviada a una fàbrica de material de guerra per a l’aviació nazi, on va participar en actes de sabotatge. Quan la fàbrica va ser bombardejada per les forces aliades, van ser traslladades a un altre camp i obligades a caminar durant setmanes en la coneguda com “marxa de la mort”, fins que van trobar les forces aliades i va poder tornar a França. La Conxita es va casar amb un exguerriller català, Jaume Ramos Bosch, i van tenir dos fills. Va dedicar la seua vida a preservar la memòria entre les noves generacions, sobretot de les dones deportades, les grans oblidades de la història. Va ser fundadora del Museu de la Resistència de Tolosa i va rebre nombroses condecoracions com la Legió d’Honor i la Medalla de la Resistència. La Conxita va morir als 94 anys el 27 d’agost del 2019.