«No havia fet teatre per timidesa»

Jorge Javier Vázquez (Badalona, 1970), conegut sobretot per la seua faceta com a presentador de programes de televisió com Sálvame Deluxe, s’atreveix també amb la interpretació. S’ha estrenat amb Iba en serio, que aquest dissabte i diumenge recalarà al Teatre de la Llotja. Amb ell parlem sobre aquesta nova faceta en la qual puja a l’escenari per relatar la seua vida i en què, a més, canta i balla.

Què el va impulsar a fer el salt a l’actuació?

Intèrprets: Jorge Javier Vázquez, Kiti Mánver.

Era una assignatura pendent. Sempre m’havia encantat, però no m’atrevia i a l’arribar a la televisió vaig anar encadenant projectes, amb la qual cosa no arribava mai el moment. Al final, conèixer el director d’Iba en serio, Juan Carlos Rubio, va ser el que em va donar confiança.

Per què un relat sobre la seua vida?

Sobretot, per comoditat. Després de l’acceptació del públic, em deien que podíem fer-ho i al final ens vam decidir.

Kiti Mánver interpreta la seua mare. Què li va dir la seua progenitora en la vida real al veure l’obra?

Va acabar plorant d’emoció, i alhora això va resultar molt emocionant per a mi. El director va voler que ella el veiés abans de l’estrena, així que un dia ens vam reunir a casa meua Juan Carlos, Kiti Mánver, jo i ella, i li vam llegir els passatges que la incumbien. Va ser una experiència molt intensa.

Abans afirmava que no s’havia atrevit mai a fer teatre. Per què?

Per vergonya, per timidesa. Quan vaig haver de decidir si m’inscriuria o no a l’Institut del Teatre de Barcelona, vaig decidir no fer-ho, vaig creure que no en seria capaç.

Tot i això, a la televisió sembla que no li fa por res.

A la televisió parles a una càmera, no tens el públic davant. És molt diferent. Encara que és cert que passejar-te per un plató dóna una certa facilitat que potser no tindria ara al teatre. Crec que sense la televisió no hauria tingut la valentia ara de fer teatre.

Ha sigut un any intens.

Sí, però no ho he notat. Ho veig més ara al mirar enrere, perquè gairebé deixava el plató de tele per desplaçar-me fins a les ciutats on hi havia funció i allà em recollia el cotxe per començar un altre cop la setmana a la tele.

Ja ha fet al voltant d’un any de gira a gairebé tota la geografia espanyola. Quin balanç en fa?

Ha estat una experiència fantàstica que repetiria. De tot plegat, el més bonic és el que ha succeït amb el públic, l’acollida.

I els seus companys de

Sálvame

, com l’han acollit?

S’han emocionat molt amb mi. El teatre té uns temps diferents, molt més llargs que la televisió, i l’han viscut amb mi.

Què li diria al públic de Lleida per animar-lo a anar a veure l’obra a la Llotja?

Serà l’última oportunitat de veure-la a Catalunya, perquè acabem la gira al desembre a València. Però, sobretot, que espero que vinguin a disfrutar, a sentir, a emocionar-se i a vibrar.