Abel, concursant de MasterChef Junior: «Volia arribar més lluny. El meu somni és ser cuiner»

Amb tan sols 8 anys, aquest nen de Lleida, estudiant de tercer de Primària, decideix presentar-se al càsting de MasterChef Junior. Per què?

Des que tenia 6 anys volia presentar- m’hi, estava desitjant complir els 8 per poder inscriure’m al càsting.

Quan va començar a cuinar? Amb quatre anys, vaig aprendre a casa ajudant la meua mare. També amb les meues àvies.

Al càsting d’aquesta quarta edició del concurs es van presentar més de 6.000 aspirants. Com va aconseguir superar-lo? Vaig fer mandonguilles amb tomata casolana per al vídeo de presentació i cloïsses a la marinera amb gambes i pernil per al càsting presencial, que és el meu plat estrella. Quan em van donar la cullera em va tocar cuinar llagostins i vaig fer un timbal de verdures amb llagostins.

Es va preparar d’alguna manera?

No, simplement vaig continuar practicant i veient vídeos a YouTube.

Quines són les seues virtuts a la cuina?

Sóc molt hàbil tallant i pelant, a més m’agrada innovar en les salses i els menjars.

On es va gravar el programa?

Es va gravar fa un parell de mesos a Madrid, dormíem tots junts en una residència.

En el càsting final, que es va fer el dia de l’estrena del programa, va fer una amanida de pasta i es va convertir en un dels 16 concursants de MasterChef Junior. Com van reaccionar els seus pares?  Algun temor o reticència?

Bé. El que no s’esperaven era que, d’entre tants nens, m’agafessin. Tenien una mica de por, ja que en el programa cuinem sols i a casa hi havia coses que no havia utilitzat sol, com el forn.

Aconsegueix superar el primer programa, però en el segon cau en la prova d’eliminació. El pastís amb llaminadures que elabora no convenç el jurat. Què va passar amb aquest pastís?

El fondant era molt dur i jo al ser baixet no podia fer la força necessària perquè em quedés més fina la cobertura.

Va ser justa la seua eliminació?

Crec que m’haurien d’haver valorat una mica millor, el pastís no em va semblar que fos la pitjor de totes perquè em puntuessin amb un sol punt.

Es va quedar molt trist?

Molt, el meu somni és ser cuiner i per això m’hauria agradat arribar més lluny.

En el moment de la seua eliminació, jurat i companys corren a abraçar-lo. Què li diuen?

Em van donar ànims i em van dir que ho havia fet molt bé.

Pel que fa al jurat, imposa?

Sí, però van ser molt bons i afectuosos amb tots.

El millor de l’experiència?

Em va encantar sortir a la televisió. És al·lucinant! El millor ha estat aprendre tècniques noves de cuina i fer amics.

El que més recordarà?

Quan em van donar el davantal com a participant, també quan vam trencar la pinyata del cap de Pepe Rodríguez, la companyonia i quan Martín Berasategui em va donar la jaqueta firmada.

Quins són els seus favorits per guanyar el concurs?

Álex i Paula.

I els seus millors amics?

Toni, Óscar i Álex.

Es presentaria una altra vegada?

Sens dubte.

Continua volent ser cuiner?

És el que m’agrada fer.