“El Foraster' és un reclam turístic per als pobles”

Després d’haver recorregut Catalunya de dalt a baix i haver realitzat 1.700 entrevistes, es pot dir que el Foraster s’ha convertit gairebé en un sociòleg de camp. Quines són les seues conclusions? Com són els catalans?

Uff... És complicat. Crec que els éssers humans, siguin d’on siguin, s’assemblen. Es diferencien per matisos i no es pot generalitzar, perquè dins d’un mateix poble hi ha gent extravertida i introvertida.

Està rodant la cinquena temporada. En aquest temps, què ha canviat del Foraster? Ha madurat? És més sentimental?

Sens dubte ha canviat. Sóc cinc anys més vell i les experiències et fan madurar. Però hi ha una cosa que mantinc des del principi: anar als pobles amb ganes d’aprendre, mai amb ganes d’ensenyar. Aquesta premissa me la va transmetre el meu pare i forma part de l’essència del Foraster. Quan vas així la gent s’obre, hi ha complicitat.

Com trien els pobles que visita el programa?

En el procés de selecció, jo no hi intervinc. Hi ha un equip de localització i una de les normes és representar tot el territori. Però en aquest sentit som feliços perquè hem rebut una quantitat de propostes dels mateixos pobles brutal. Perquè després del programa molta gent fa la ruta d’El Foraster, perquè volen conèixer les persones que he entrevistat. Ens hem convertit en una espècie de reclam turístic, en una manera de mostrar i promocionar el territori i la seua gent.

I els personatges que apareixen al programa?

L’equip de localització té algunes entrevistes concertades, però després és l’atzar. Jo aparco la furgoneta pick-up i em trobo qui em trobo. Si tornés al mateix poble dos setmanes més tard, no faria el mateix programa.

Com definiria el Foraster? Té alguna cosa de Quim Masferrer?

És molt curiós, té un punt entremaliat i és humil perquè els protagonistes siguin la gent de la localitat.

El secret és fer sentir al poble que és especial?

Sí, però el Foraster no és un tio que vagi a cantar només les bondats del poble i ensabonar els habitants. La qüestió és riure’s d’un mateix, que és saníssim. Després, al monòleg utilitzo la norma número u de l’humor: l’exageració. He de dir que el monòleg és el moment més bonic. Quan arribo es respira a l’ambient l’orgull de ser d’allà. Fins aquell moment havia entrevistat persones, a partir d’aleshores la gent del municipi fa pinya.

Amb tot, el Foraster s’ha convertit en un dels programes estrella de TV3. En aquesta cinquena temporada té por d’un desgast?

Espero que no, hem anat creixent temporada a temporada. Però si passés, sé que les coses són cícliques, tenen un principi i un final.

Premi Ondas al millor programa d’àmbit autonòmic. S’ho esperava?

No sabia ni que hi optàvem. Al recollir el premi va al·ludir al referèndum català: “Gràcies per haver-nos votat, perquè és votant com es decideixen les coses.”

El Foraster és independentista?

Al Foraster no li interessa la política, però Quim Masferrer és un independentista confés. És increïble que l’any 2017 un poble no pugui votar.