«‘Crónicas Marcianas’ es va avançar a la seua època»

Actor i humorista lleidatà de 58 anys. En què treballa ara? On viu? Projectes?

Visc a cavall de Lleida i Madrid, per motius de feina. En aquests moments estic preparant la desena temporada de La que se avecina, sèrie en la qual interpreto un advocat excèntric, i segueixo amb l’espectacle ¡Música, maestro!<![CDATA[De què va l’espectacle? Passarà per Lleida?

És un xou d’humor que fusiona cançons, improvisació i molt humor: les cançons de la meua vida, passant per pubs, discoteques i programes de ràdio. Tot molt divertit. Tinc intenció de venir a Lleida, però m’agradaria fer-ho de la millor manera que pugui, per això estic intentant portar com a convidat Santiago Segura.

Com va començar la seua carrera professional?

Vaig començar en emissores de ràdio i fent de DJ a Lleida, en locals com Trident o Florida 135 als anys vuitanta. Després me’n vaig anar a Barcelona i vaig conèixer Toni Clapés, amb qui vaig col·laborar a Efectes Secundaris de TV3.

El 1997 va fer el salt al gran públic amb

Crónicas Marcianas

, un programa que es va convertir en tot un fenomen televisiu. Què recorda d’aquella època?

Va ser un boom, la gent encara recorda el programa. Vaig tenir la sort de ser-hi les vuit temporades. Va ser dur, perquè encara que no ho semblés estava tot molt controlat. Recordo sobretot moments molt divertits.

Carlos Latre, Manel Fuentes, Boris Izaguirre, Juan Carlos Ortega i el mateix Deltell.

Crónicas Marcianas

va ser un planter inesgotable per a la televisió?

Sí, era un programa diari que durava més de dos hores i necessitava molts col·laboradors. En molts sentits es va avançar a la seua època.

Però, a l’etapa final, no es va descontrolar una mica?

Potser. Hi va haver un abans i un després en el moment en què ens vam veure obligats a comentar l’actualitat del reality de Gran Hermano.És possible que torni a la televisió?

No, és molt difícil.

Va imaginar alguna vegada Xavier Sardà com a analista polític?

Recordo que li agradava molt la política i fins i tot alguns gags eren polítics. No m’ho imaginava però Sardà és un tipus molt intel·ligent i pot fer tot el que es proposa.

li obre les portes del cine (

Operación Gónada

o

Torrente

)

i més col·laboracions (

Mira quién baila

La hora de José Mota

), sempre esporàdiques. Alguna vegada li han ofert ser presentador?

Sí, però mai en una cosa que m’agradés prou. Crec que al món de la televisió cal ser coherent. És millor ser un bon col·laborador que un mal presentador.

Es considera un còmic, un actor o un showman?

Ho aglutino tot.

Els personatges que interpreta a

Torrente

i

La que se avecina

són semblants. Com els defineix?

Són persones despistades, tímides, bonasses, en part s’assemblen a mi, i amb ells em trobo molt còmode.

Li agradaria canviar de registre?

És difícil, però m’encantaria. Per exemple, un drama.

Un referent de l’humor?

El Monty Python.

I en el cine?

Jack Nicholson.