«A TV3 fan falta més programes d'humor»

És la cara visible del grup lleidatà Pastorets Rock, però, a més, desenvolupa una carrera com a animador i guionista de programes de televisió. Comencem per la figura de l’animador. En què consisteix?

Consisteix a rebre el públic que assisteix al programa i estar amb ells perquè no s’avorreixin. Entre parada i parada, explicar-los el que passarà, animar-los perquè quan arranqui de nou el programa estiguin a dalt i reforçar els moments de riure.

Com ho fa?

Bàsicament, improviso. Els faig riure amb comentaris del que acaba de passar, explico acudits, faig trucs de màgia, malabars... Utilitzo tot el que tinc a l’abast, pot ser una cadira o un micròfon. Per fer-ho, és bàsica la meua experiència i formació en espectacles de carrer, clown i bufó.

Quins són els programes que ha animat?

El gran dictat, Còmics Show, El foraster i Oh happy day, a TV3, i Ahora caigo i ¡Boom!, a Antena 3. [Els quatre últims fins a l’actualitat.]

I la seua faceta com a guionista?

Va ser arran d’un compte de Twitter que tenia, en el qual feia comentaris graciosos, jocs de paraules i d’altres... Així em va conèixer el presentador d’El gran dictat, Òscar Dalmau, i em va fitxar per escriure-li els acudits que feia al programa. També gràcies a això em va conèixer Quim Masferrer, d’El foraster, amb el qual escric el guió del monòleg. Vaig començar-hi el 2015, així que es podria dir que tinc un Ondas [rialles].

Deu estar aprenent molt del mitjà?

Sí, estic picant pedra perquè en el futur m’agradaria presentar o ser col·laborador d’un late night en directe.

Ha tingut alguna proposta en aquest sentit?

He tingut a les mans dos propostes de dos productores per a programes de TV3, en les quals tenia més presència, però al final no van tirar endavant perquè no sóc mediàtic. Avui dia, s’aposta per gent coneguda i, mentrestant, hi ha molt talent que tenen l’oportunitat de mostrar.

Què li està passant a TV3, que no para de perdre audiència?

Crec que li falta ambició, arriscar-se... Li falten programes d’humor. La gent vol riure, només s’ha de mirar quins són els programes que més triomfen (Polònia o el mateix El foraster). No me la imagino ara apostant per sèries com Els joves o L’Escurçó Negre. Sempre poso el mateix exemple: quants anys més haurem d’aguantar les reposicions de Plats bruts, el temps que fa que no es produeix una sitcom nova?

Quin diria que és el secret de l’humor?

Sorprendre la gent i fer-ho amb la veritat.

Els seus referents?

Els germans Marx, Les Luthiers, els Monty Phyton.

Què és el millor i el pitjor de la televisió?

El millor, que ben utilitzada és una gran eina i plataforma d’entreteniment; el pitjor, la batalla d’audiències. Tampoc suporto els programes de xafardejos i les tafaneries.

Com es defineix?

Com un artista multidisciplinari. No sóc un mestre en res, però em defenso en tot. Sempre amb l’humor i amb la música en segon pla.