«'First dates' és una finestra a la diversitat sexual»

Va començar a la televisió com a actor, en sèries com Al salir de clase. Segueix actuant? 

I tant. Vaig començar al teatre i, en aquests moments, segueixo amb la gira de 5 y acción.

Reconvertit en presentador, va conduir ¿Quién quiere ser millonario?, Date el bote, Atrapa un millón... Quina part de responsabilitat té el presentador en l’èxit d’un programa?

Alfred Hitchcock deia que un bon actor no pot salvar una mala pel·lícula, però un de dolent sí que pot carregar-se’n una de bona. Doncs el mateix passa amb els presentadors.

I quins atributs ha de tenir? 

Ser natural, la improvisació, ser empàtic, dominar el llenguatge verbal i no verbal, el sentit del ritme...

Allò d’aixecar la cella també li va venir de manera natural?

Sí. Sóc molt expressiu, gesticulo molt i uso la mirada. Les impostures a la tele no funcionen.

Abans repartia diners i ara amor al programa revelació del 2016, First dates. S’esperava l’èxit del format?

Sí que esperàvem que tingués èxit, però no que fos tan transversal.

Hi tenen cabuda totes les opcions, des d’heterosexuals, gais i lesbianes fins a defensors del poliamor, bisexuals, transsexuals i intersexuals... 

First dates és una finestra oberta a la diversitat en les relacions. És molt integrador i blanc, perquè toca les qüestions de forma positiva. El teleespectador percep aquesta diversitat com una cosa natural.

La majoria dels participants busquen una relació, però n’hi ha també que busquen el seu minut de glòria a la televisió.

Sí, però això passa a tot arreu. Si la intenció dels concursants és buscar el seu minut de glòria, per a aquests no hi ha expectatives al nostre programa. Tenim un equip que assessora i busca compatibilitats i afinitats entre les parelles.

Què considera més important en una cita a primera vista?

Escoltar i saber respectar.

Ara condueix també The wall, un nou concurs de Telecinco. Com el definiria?

És un joc lúdic, una barreja explosiva de cultura, estratègia i atzar. Una muntanya russa emocional.

Una parella contesta preguntes mentre unes boles descendeixen per un mur de 12 metres d’alçada fins a caure de forma aleatòria en caselles amb diferents premis. Què el va atreure del format?

És molt potent, amb una posada en escena espectacular.

Què hi té més pes, l’atzar o els coneixements?

L’atzar hi té molt pes, perquè les boles fan el que els ve de gust. Però els coneixements i l’estratègia també són importants.

Els participants poden arribar a guanyar més d’un milió d’euros. No són massa diners?

Crec que sí, però cal tenir molta sort per emportar-se’ls.

Quin tipus de coneixements han de tenir els concursants?

No és un concurs d’enciclopèdia, hi ha preguntes de tot.

Quin és el seu paper?

Conduir l’espai, explicar-ne la mecànica i crear moments de tensió, sorpresa, alegria... per fer-lo amè.

Està gravat a la ciutat de París. Per què?

Perquè tenen la infraestructura.

Què pensa de les audiències?

La competència és bona i dura, però hi ha públic per a tot.